LA SETMANA DE PUIGDEMONT, SEMPRE AL CENTRE DEL TAULER

“La setmana de Carles Puigdemont ”
L’expresident encadenar√† la presentaci√≥ del llibre en primera persona sobre el pas per Palau i la fundaci√≥ de JxCat amb la candidatura a les eleccions en l’horitz√≥
( ORIOL MARCH )
Carles Puigdemont, tot i residir a B√®lgica des de finals d’octubre del 2017, no ha acabat de marxar mai. La seva influ√®ncia ha estat notable en les decisions que s’han pres els √ļltims anys, comen√ßant per la tria del seu successor, Quim Torra, i acabant pel disseny -turbulent- de Junts per Catalunya (JxCat) com a partit pol√≠tic. El nou espai, hereu de la candidatura amb la qual es va imposar a ERC a les eleccions celebrades sota l’influx del 155, es funda dissabte vinent al voltant de la figura de Puigdemont, que tamb√© publica -dijous- les mem√≤ries sobre el temps que va passar a Palau com a president. Tot plegat amb l’horitz√≥ de la candidatura als propers comicis, una possibilitat que amplis sectors de JxCat ja donen per feta fins al punt que l’√ļnic debat √©s sobre qui l’acompanyar√†.

L’expresident, h√†bil en el regat curt i amb una capacitat ressenyable per sacsejar el tauler i saber-s’hi adaptar, explicar√† a M’explico. De la investidura a l’exili (La Campana) els viaranys d’una legislatura que va desembocar en el refer√®ndum i la declaraci√≥ d’independ√®ncia. Poc es devia pensar l’exili acabaria sent el seu dest√≠ quan, a principis de gener del 2016 i en ple bloqueig sobre la investidura d’Artur Mas -vetat per la CUP, refor√ßada amb deu diputats a les eleccions plebiscit√†ries del 27 de setembre de l’any anterior-, van arrencar els moviments per situar-lo a la Generalitat i salvar la legislatura.

Una nit de la mateixa setmana que ja es donava per fet que s’optaria per anar de nou a eleccions, Puigdemont va rebre tres trucades pr√†cticament consecutives: Ra√ľl Romeva -cap de llista de Junts pel S√≠, l’artefacte electoral de CDC, ERC i independents que s’havia imposat sense majoria absoluta a les urnes-, David Mad√≠ -conseller √†ulic de Mas en tots aquests anys, malgrat haver deixat la pol√≠tica activa del 2010- i Jordi S√†nchez, que en aquell moment era el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i havia estat pe√ßa clau a l’hora de pressionar perqu√® Junts pel S√≠ fos una realitat.

JUNTS PER CATALUNYA
El congr√©s fundacional de JxCat s’allargar√† fins a principis d’octubre
L’acte inicial del dia 25 ser√† telem√†tic i les pon√®ncies i la direcci√≥ es triaran m√©s endavant; s’evita per ara vetar la doble milit√†ncia i s’aparquen les prim√†ries a la Generalitat per quan hi hagi calendari electoral

Ara S√†nchez comparteix trajecte amb Puigdemont com a home fort de JxCat, una formaci√≥ que naixer√† dissabte com a partit despr√©s d’haver iniciat la seva traject√≤ria com a coalici√≥ entre el PDECat i CDC a les eleccions del desembre del 2017. L’expresident de l’ANC -l’√ļnic dels dirigents empresonats que no ha escrit cap llibre des de Lledoners, potser perqu√® la seva biografia pol√≠tica encara ha de viure els episodis m√©s rellevants- √©s qui ha portat el dia a dia de les negociacions amb el PDECat per evitar la trencadissa, per√≤ per ara la situaci√≥ no s’ha resolt. Despr√©s del dia 25, aix√≤ s√≠, les dues parts preveuen mantenir obertes les converses. Encara m√©s despr√©s que s’hagi decidit allargar fins al 3 d’octubre el congr√©s fundacional de JxCat.

Dins del partit hereu de CDC, la figura de Puigdemont genera consens en clau de lideratge, per√≤ no tant pel que fa a les formes. En la retina dels dirigents m√©s moderats hi ha dos episodis que s’hi mantenen vius, i els dos tenen a veure amb l’amena√ßa d’estripar el carnet si no es complien els seus designis. El primer va ser el juliol del 2018, quan va for√ßar l’adeu de Marta Pascal, i el segon el mar√ß de l’any passat, amb les llistes al Congr√©s dels Diputats -amb Laura Borr√†s com a protagonista- i a les municipals -amb Elsa Artadi com a dona forta a Barcelona-. Discussions que han estat el preludi d’una relaci√≥ enverinada que entra en una nova etapa amb la fundaci√≥ de JxCat.

Es tracta d’un partit constru√Įt al voltant de la figura de l’expresident, que ha sumat el suport dels presos -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, a banda de S√†nchez-, dels exiliats -Llu√≠s Puig i Toni Com√≠n, amb qui va compartir Govern tot i que representant, en aquell moment, partits diferents-, c√†rrecs electes, c√†rrecs institucionals -l’oficialitat de Palau sempre s’ha acabat sumant a les apostes guanyadores de Puigdemont- i tamb√© els m√©s independents. La f√≥rmula, que ha funcionat quan la discussi√≥ de les eleccions es basava en el proc√©s o el xoc amb l’Estat -el 21-D i les europees, per exemple-, no se n’ha sortit tant en clau municipal o b√© al Congr√©s dels Diputats, sempre per sota d’ERC.

Els argumentaris interns de JxCat defensen la “confrontaci√≥”, de la mateixa manera que ho va fer Puigdemont en el llibre Reunim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat (La Campana), en el qual proposava la creaci√≥ d’un estat major de l’independentisme que fes possible recuperar la unitat estrat√®gica. Una unitat que s’ha anat esquerdant tamb√© per blocs, tenint en compte que en el partit en el qual encara milita, el PDECat, existeix un sector gens menyspreable -i que inclou barons municipals- que veu amb recel basar els propers comicis en un xoc amb l’Estat en plena crisi del coronavirus.

Puigdemont i Bonvehí es preparen per negociar després de la fundació del nou partit
Els dos dirigents mantindran converses un cop passi el 25 de juliol en un context en qu√®, malgrat les discrep√†ncies, els contactes entre tots els actors no s’han aturat en cap moment

En certa manera, el debat existent a JxCat, al marge de la ret√≤rica que acompanyar√† el moment fundacional del nou partit, no ha variat des dels √ļltims mesos, i es mou en les coordenades de la gesti√≥ i el legitimisme. Una f√≥rmula que, si es trasllada a les eleccions, tot indica que tindr√† forma de t√†ndem entre un candidat efectiu a la presid√®ncia -guanya punts Jordi Puigner√≥, per b√© que qui t√© m√©s entrada a les bases √©s Borr√†s, a qui afecta la situaci√≥ judicial al Suprem- que acompanyar√† Puigdemont. La decisi√≥ final no est√† presa, precisen dirigents que hi tenen contacte diari, per√≤ n’hi ha que s√≥n especialment taxatius: “No tindr√† alternativa a ser candidat”. Puigdemont, en qualsevol cas, ser√† el ganxo electoral.

L’opci√≥ compta amb suports rellevants, tant des de Lledoners -Rull va defensar-la en una entrevista a Naci√≥Digital- com des del grup de fidels que l’acompanyen des del 21-D, en la l√≠nia del que ha defensat Artadi. El debat sobre el n√ļmero dos porta impl√≠cita una diverg√®ncia entre Torra i Puigdemont, en la mesura que el president aposta per Borr√†s -voler fer eleccions a l’octubre tamb√© s’explica, en part, perqu√® el Suprem encara no l’hauria inhabilitat-, per√≤ Puigdemont s’inclina m√©s per Puigner√≥, tot i que el nom de Joan Canadell, president de la Cambra de Comer√ß, sobrevola l’escena.

El bot√≥ electoral, t√®cnicament, el t√© Torra, que el 17 de setembre afronta una cita decisiva al Suprem sobre la seva inhabilitaci√≥. No haver convocat eleccions abans de ser inhabilitat pot fer entrar en un per√≠ode d’incertesa la Generalitat, tot i que signar el decret a mitjans d’agost -data l√≠mit per fer els comicis a principis d’octubre- en plena amena√ßa de confinament domiciliari arreu del pa√≠s genera dubtes raonables. El president sempre ha dit que no les convocaria fins que no estigu√©s “encarrilada” la sortida de la crisi sanit√†ria, que ara repunta amb contagis disparats i transmissi√≥ comunit√†ria. Les mesures m√©s estrictes continuen picant a la porta.

La figura de Puigdemont es mantindr√† inalterable cam√≠ dels comicis. La roda de premsa de dilluns al costat del periodista que l’ha ajudat a fer les mem√≤ries -Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui-, la posada a la venda del llibre -dijous 23 de juliol, data del nou Sant Jordi ajornat per l’evoluci√≥ de la pand√®mia- i el congr√©s fundacional de JxCat aix√≠ ho testimonien. L’expresident no ha acabat de marxar mai i mant√© la influ√®ncia intacta: ho demostra l’alineaci√≥ estrat√®gica dels presos amb ell, tot i les discrep√†ncies sobre els lideratges a promoure en aquesta nova etapa de l’espai nacionalista, o b√© l’assemblea telem√†tica que li va brindar el control de la marca Junts per Catalunya. Cam√≠ de les eleccions, siguin quan siguin, Puigdemont continua al centre del tauler.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-7-2020)

155 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: