LA ” SOLEDAT” DE CASADO SENSE EL SUPORT DE BISBES NI D’EMPRESARIS

“La ¬ęsoledat¬Ľ de Casado sense bisbes ni empresaris”.
El PP queda a√Įllat en un discurs radical mentre la CEOE i l’Esgl√©sia aposten per la “realpolitik” i l’entesa amb la Moncloa.
( PEP MART√ć )
Durant la Transici√≥, va fer fortuna el concepte de poders f√†ctics. Es referien als nuclis poderosos dins de l’Estat que mantenien una clara influ√®ncia heretada des de la dictadura. L’ex√®rcit, els sectors econ√≤mics i l’Esgl√©sia eren els tres poders f√†ctics cl√†ssics que van exercir un gran protagonisme. Els tinents generals han perdut, si m√©s no, part de la seva capacitat per incidir en les decisions del poder civil. La patronal, en primer lloc, i l’episcopat, despr√©s, conserven la seva c√†rrega simb√≤lica i s√≥n alhora portaveus de blocs d’ordre de la societat espanyola. En aquests moments, com ha demostrat l’acord entorn el projecte de reforma laboral i el desgel entre l’Esgl√©sia i la Moncloa, protagonitzen estrat√®gies pr√≤pies del tot aut√≤nomes de la dreta pol√≠tica. El PP de Pablo Casado resta “sol” en una l√≠nia d’intransig√®ncia enfront l’executiu de Pedro S√°nchez.

Hist√≤ricament, quan la dreta pol√≠tica s’alinea perfectament amb la patronal i amb la c√ļpula eclesi√†stica, el bloc que presenta √©s, si no imbatible, s√≠ molt roc√≥s. Quan es produeixen diverg√®ncies sensibles, les posicions del lideratge conservador al Congr√©s flaquegen. Aix√≤ √©s el que est√† passant en aquests moments i el que explica que, segons la darrera enquesta del CIS, el bloc de dretes no aconsegueix superar clarament les forces del govern de coalici√≥, malgrat el desgast.

L’acord entre el govern espanyol i els agents socials per tirar endavant la reforma laboral es va anunciar en vig√≠lies de Nadal. Era tot un √®xit per la Moncloa i per la vicepresidenta Yolanda D√≠az, qui havia negociat el text. Per√≤ el veritable regal de Reis venia amb el “s√≠” d’Antonio Garamendi, president de la CEOE. El projecte quedava lluny de les promeses fetes des de les forces d’esquerra d’anorrear la reforma de Mariano Rajoy i no contempla increment del cost de l’acomiadament. Per√≤ suposa algunes modificacions de la normativa i es refor√ßa la posici√≥ dels sindicats en la negociaci√≥ col¬∑lectiva.

La posici√≥ de Garamendi no t√© al darrere la unanimitat empresarial. Poderoses organitzacions, com Foment del Treball, la madrilenya CEIM i el sector de l’automoci√≥ (la patronal Anfac) van optar per una abstenci√≥ dins de la c√ļpula patronal. Hi ha hagut cr√≠tiques tamb√© a Garamendi, que s’hauria sumat a l’acord sense llegir tots els detalls. Sigui com sigui, i davant les dificultats de l’executiu PSOE-Podem de sumar els socis de la investidura al projecte, Foment ha optat finalment per fer costat a Garamendi i a l’acord, sempre i quan no hi hagi m√©s retocs.

La banca també aplaudeix

Des del sector financer, l’altra gran pota del poder econ√≤mic, tamb√© s’han donat senyals de satisfacci√≥ per l’acord assolit, tot i que sense euf√≤ria. Ja abans que es tanqu√©s el pacte entre govern, sindicats i empresaris, els missatges havien estat d’assolir com fos un acord que inclogu√©s la patronal. Aquesta era la l√≠nia vermella. L’octubre passat, Gonzalo Gort√°zar, conseller delegat de CaixaBank, ho havia deixat clar. Sense entrar en la lletra petita, reclamava que la reforma fos “consensuada” perqu√® era la manera que perdur√©s.

El servei d’estudis del BBVA es lamentava aquest dijous que el text de la reforma no era prou “ambici√≥s”, per√≤ donava la benvinguda a l’acord i destacava aspectes com l’aposta pels convenis formatius. A mesura que han passat les setmanes, s’ha anat consolidant el decantament del poder econ√≤mic, que ha deixat Pablo Casado -entestat en un “no” rotund- fora de joc.

Omella, més pragmàtic que mai

En l’altra gran estructura de poder, la que representa la Confer√®ncia Episcopal Espanyola (CEE), el president dels bisbes, Juan Jos√© Omella, ha impr√®s una l√≠nia molt diferent a la que durant anys havia seguit el cardenal Antonio Mar√≠a Rouco. Ja fa temps que els bisbes bandegen discursos massa ideologitzats. El to d’Omella coincideix amb el que ara reclama Roma, reticent a missatges reaccionaris. La visita ad limina que acaben de fer els bisbes espanyols al Vatic√† no ha fet m√©s que confirmar que la CEE i el Papa Francesc van alhora en aquesta l√≠nia.

Aquest dimarts, Omella va mantenir una trobada amb el ministre de la Presid√®ncia, F√©lix Bola√Īos, qui porta la relaci√≥ amb l’episcopat. Malgrat que hi ha expedients oberts, des de l’actuaci√≥ a vegades ambigua de l’Esgl√©sia davant dels abusos sexuals, a les discrep√†ncies en temes sensibles com la llei d’educaci√≥ o la llei de l’eutan√†sia, cap de les dues parts vol cap mena d’enfrontament.

I al parlar de l’Esgl√©sia, cal tornar a fer-ho de la reforma laboral i de Yolanda D√≠az. La vicepresidenta i nova l√≠der d’Unides Podem va ser rebuda en audi√®ncia a Roma pel Papa, el desembre, en el que va ser un moviment que va agafar per sorpresa tothom. Hi va haver qu√≠mica, i D√≠az i Francesc van parlar de la reforma laboral. Ja aleshores, el PP va mostrar desconcert.

La l√≠nia de G√©nova no experimenta modificacions de cap mena. Situat fora de l’espai central del terreny de joc, Casado respon amb un discurs molt bel¬∑ligerant que aconsegueix tan sols aplegar entorn seu els sectors m√©s recalcitrants. Mentre S√°nchez i l’executiu de coalici√≥ escenifiquen capacitat dial√®ctica i de consens amb sectors allunyats, el l√≠der del PP s’enroca en els seus missatges contra la llengua catalana, el seu rebuig a la reforma laboral o l’anunci que recorrer√† al TC davant el rebuig del Tribunal Suprem als recursos contra els indults. Potser no hi ha un exemple m√©s rotund del desori de G√©nova que un Casado anant a Barcelona a dir que la llengua s’havia convertit “en un tema de drets civils” tres dies despr√©s que D√≠az fos rebuda pel papa al Palau Apost√≤lic.

Aquesta situaci√≥ de xoc entre el PP i empresaris i bisbes no √©s nova. Ja es va produir el juny passat, precisament amb motiu de la concessi√≥ dels indults per part del govern espanyol als dirigents independentistes condemnats. En aquella ocasi√≥, Garamendi va gosar aplaudir els indults mentre els bisbes aplaudien amb la boca petita la decisi√≥. En aquest cas, els sectors econ√≤mics catalans, de Foment al Cercle d’Economia, van encaixar sense matisos amb la CEOE.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (24-1-2022)

74 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: