LA SOMNOLÈNCIA D’UN POBLE AL QUE NO DEIXEN DESPERTAR

“La veritat Ă©s que res no vindrĂ  regalat, i la nostra repĂșblica i la nostra llibertat, encara menys”

( ALBERT DONAIRE I MALAGELADA )

No teniu la sensaciĂł que estem constantment en estat de somnolĂšncia? No creieu que sembla que ens hagin donat quelcom perquĂš no exercim amb tota legitimitat la pressiĂł que podem fer com a poble? No creieu que haurĂ­em de ser mĂ©s contundents a l’hora de defensar els nostres drets que no pas queixar-nos cada dia de com de dolents sĂłn els altres per no fer-nos cas, malgrat tinguem la raĂł?

La veritat Ă©s que res no vindrĂ  regalat, i la nostra repĂșblica i la nostra llibertat, encara menys.

Si no ens ho creiem nosaltres mateixos i no lluitem pels nostres drets, no podem esperar que vingui algĂș de fora a donar la cara per nosaltres quan ni tan sols som conseqĂŒents amb els nostres actes.

No podem posar mĂ©s de dos milions de persones al carrer, amb ganes de votar i exercir la democrĂ cia contra unes forces i cossos de seguretat que ratllaven la psicopatia mentre atacaven, colpejaven i ferien indiscriminadament a la gent que tenia els braços alçats amb paperetes a la mĂ , i desprĂ©s de tot el que s’ha viscut, surtin els artĂ­fexs de la gesta a dir que no tenia cap legitimitat.
Aleshores, estem dient que la democrĂ cia i la voluntat popular no tĂ© cap legitimitat? Que sortir a donar la cara pels nostres drets en una presumpta democrĂ cia, Ă©s il·legĂ­tim i que no votem amb conseqĂŒĂšncies? D’aixĂČ serveix la democrĂ cia? Votar per no res i dir que tornarem a votar? A canvi de quĂš? Quan serĂ  de debĂČ?
No puc entendre que hi hagi partits i polĂ­tics que ens diguin que tot el que hem fet no ha servit de res i que no estem legitimats a tirar endavant. No puc entendre que desprĂ©s de mĂ©s de 300 anys aguantant humiliacions, imposicions, prohibicions, presons, exilis
 per part d’un Estat que ha demostrat el seu odi i xenofĂČbia contra les cultures diferents a la uniformitzadora que pretenen, encara hi hagi gent que cregui que hi pot haver alguna possibilitat de diĂ leg.

PerĂČ que no queden clars tots els seus actes? Que no queda clara la seva persecuciĂł cap a la nostra llengua, cap a les nostres idees, cap als lĂ­ders polĂ­tics? Que no queda clar que els seus tribunals es creuen legitimats per interpretar les lleis de la manera que mĂ©s els convĂ©, encara que representi venjar-se mĂ©s que fer justĂ­cia? I posar una persona com Borrell al capdavant de la diplomĂ cia de la UE demostra que no es pot confiar en aquest club d’estats mĂ©s preocupat de no perdre quotes de poder que dels drets de la gent, no Ă©s precisament encoratjador.

Tot no ha servit de res?

Cada vegada mĂ©s gent estĂ  farta de veure com tot el que ha fet, no ha servit de res. PerĂČ llavors sortiran alguns a blanquejar l’acciĂł dels partits i a entonar un nou ‘Ara no toca’. Quan tocarĂ ? PerquĂš si aixĂČ depĂšn d’Espanya, tenim molts precedents histĂČrics que no accepten la democrĂ cia i nomĂ©s voldran fer allĂČ que els vingui bĂ©. Per exemple, teniu Gibraltar. Reclamant que es retorni la sobirania, malgrat que la gent del territori no ho vulgui. AixĂČ sĂ­, llavors no parlem ni de Ceuta ni Melilla, i ni tan sols d’una roca al mig del mar com Ă©s l’illot de Perejil.

Tampoc accepten el que va passar a Kosove, no fos cas que fos un precedent i algun altre poble s’hi pugui emmirallar, malgrat el que diguin els propis afectats. Per Espanya Ă©s molt mĂ©s Ăštic vetar-los quan van a Catalunya per pur orgull testosterĂČnic.

Espanya mai ha tolerat que se li porti la contraria. I sabem que la seva concepciĂł ideal d’estat seria la de «España una y no cincuenta y una», amb una sola llengua, una cultura i sense dissidĂšncies.

Un altre exemple de diĂ leg: la intenciĂł de tancar delegacions catalanes a l’estranger. PerĂČ mai expliquen que les oficines a l’exterior fan una feina que no fan les ambaixades espanyoles. Ni expliquen les inversions i oportunitats que porten pel paĂ­s.
NomĂ©s interessa tancar-les, perquĂš no fos cas que al mĂłn es vegin les coses des d’una perspectiva diferent a les de la metrĂČpoli. No pot ser que la colĂČnia es faci un lloc al mĂłn.
PerĂČ a l’hora de dir que tots som iguals i ens estimen com els que mĂ©s, a la mĂ­nima mĂ xims cĂ rrecs de l’Estat s’ho munten per pressionar a les grans empreses perquĂš moguin les seus del que ells consideren una part del seu territori.

Som seus, perĂČ volen fer-nos desaparĂšixer. I no dubten utilitzar els poders de l’Estat que faci falta per dur a terme el seu pla maquiavĂšl·lic.
I el mĂ©s trist de tot Ă©s la complicitat de grans grups i polĂ­tics del paĂ­s que els segueixen aquest joc i es rendeixen davant la repressiĂł de l’Estat.
Val mĂ©s tenir-nos adormits, no fos cas que s’emprenyi l’amo i ens ho tregui tot.
PerĂČ potser quan no tinguem res a perdre perquĂš ens ho han pres tot, lluitarem de debĂČ per la nostra llibertat. O potser aquesta somnolĂšncia ens haurĂ  adormit a poc a poc fins acabar definitivament amb nosaltres. I el pitjor haurĂ  estat la complicitat i la passivitat d’una part del nostre poble.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (6-7-2019)..

267 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: