LA SORT DELS CATALANS DEL PRINCIPAT VA LLIGADA A LA SORT DE LA RESTA DELS PA√ŹSOS CATALANS

“Podeu no mirar si voleu, per√≤ sapigueu que no hi ha enlloc on fugir”.

Si alg√ļ es pensa que als catalans del Principat els espera una sort diferent de la que hem de suportar la resta dels catalans √©s un il¬∑l√ļs. Perqu√® l’hem de suportar, exactament, per catalans. Tots

( VICENT PARTAL )
La decisi√≥ del Constitucional franc√®s de tombar els aspectes clau de la llei anomenada de les lleng√ľes minorit√†ries i la nova, i inopinada, ofensiva de la dreta valenciana contra la llengua han de ser llegides per necessitat pol√≠tica amb ulls locals, evidentment, per√≤ per a entendre-les ens calen ulleres generals, nacionals.

Joan Fuster, en el text ‚ÄúVal√®ncia en la integraci√≥ de Catalunya‚Äú, deia el 1950: ‚ÄúMentre el problema de Val√®ncia no ser√† considerat pels catalans estrictes com un problema llur i com un problema rigorosament nacional, el catalanisme no deixar√† de ser un moviment fracassat en pot√®ncia.‚ÄĚ La identificaci√≥ que el catalanisme ha fet d‚Äôen√ß√† de la Mancomunitat entre la Catalunya naci√≥ i la Catalunya auton√≤mica espanyola est√† en la base dels nostres fracassos i de la nostra excepcionalitat com a moviment d‚Äôalliberament que no remata mai a temps. L‚Äôexplicaci√≥ sobre com la naci√≥ natural dels catalans, que √©s la naci√≥ del catal√†, va restar atrapada en aquest laberint i no sap eixir-ne encara est√† per fer. Per√≤ fins i tot en aquest estadi de confusi√≥ apareixen senyals que mostren, a qui els vulga veure, fins a quin punt √©s important, per a alliberar la ment del beuratge espanyolista o franc√®s, assumir el marc dels Pa√Įsos Catalans. I fins a quin punt √©s demostratiu pol√≠ticament aquest marc de l‚Äôestat real de les coses. I avui no √©s que en tinguem una nova mostra, sin√≥ que en tenim dues.

La decisi√≥ del Constitucional franc√®s de tombar la llei que alliberava una mica la pressi√≥ contra el catal√† √©s especialment significativa. Mai, en els temps moderns, la voluntat de defensar els drets ling√ľ√≠stics no havia estat tan rotunda ni organitzada. Mai els pol√≠tics nord-catalans no havien posat la seua afiliaci√≥ nacional per damunt de la seua afiliaci√≥ ideol√≤gica, enfrontant-se al seu partit i a les ordres del seu ministre. Mai no hi havia hagut un consens tan s√≤lid en la nostra societat en defensa de la llengua. I, tanmateix, l‚Äôestat, en aquest cas el franc√®s, ha reaccionat ferit per l‚Äôadopci√≥ d‚Äôunes normes que no podien ser m√©s redu√Įdes i ha engegat la maquin√†ria parapol√≠tica ‚Äďels tribunals i la just√≠cia injusta, igual com fa Espanya‚Äď per frenar la recuperaci√≥ i el creixement d‚Äôall√≤ que veuen, √©s evident, com una amena√ßa: el catal√†.

I molts quil√≤metres al sud, i saltant per damunt de les fronteres administratives del Principat, ens trobem aix√≤ mateix. Dissabte unes cues curtes de cotxes van respondre a una crida del tripartit PP-Vox-Ciutadans per a manifestar-se contra ‚Äúla imposici√≥ del valenci√†‚ÄĚ. El frac√†s de la convocat√≤ria fou evident, per√≤ dijous a les Corts ja tindrem el xou. Tant Ciutadans com Vox han anunciat que presentaran mocions contra el catal√†, afirmant que al Pa√≠s Valenci√† el castell√† √©s perseguit i no hi ha ‚Äúllibertat‚ÄĚ ‚Äďi un altre dia haurem de parlar de com els ultres es van apropiant la paraula ‚Äėllibertat‚Äô‚Ķ

No crec que hi haja ni un sol valenci√† que puga escoltar sense alterar-se que el castell√† √©s perseguit al nostre pa√≠s. Les proves s√≥n sempre les contr√†ries. El que √©s perseguit √©s el catal√†. A veure si ens entenem: fa quatre dies cont√†vem que una directora i una mestra podrien ser condemnades a quinze anys d‚Äôinhabilitaci√≥ perqu√® un militar espanyol es va sentir discriminat per una carta de l‚Äôescola que li va arribar en catal√†. I a√ß√≤ no √©s cap fet a√Įllat. El mes passat va ser un batlle del PP que pretenia retirar el nom d‚ÄôEnric Valor d‚Äôuna avinguda de Mutxamel. Fa dos mesos la presentaci√≥ per la conselleria dels plans escolars de l‚Äôany vinent fou rebuda amb indignaci√≥ perqu√® implicava fer menys hores en catal√†. I abans hav√≠em hagut de commemorar que ja fa deu anys que s‚Äôha prohibit la recepci√≥ de TV3 al Pa√≠s Valenci√†.

S√≥n tan sols uns petits exemples quotidians, al nord i al sud, de l‚Äôagressi√≥ sistem√†tica contra el catal√†, exemples que tenen equival√®ncies evidents a la Franja i a les Illes i cada vegada m√©s tamb√© al Principat. I el fet important, que hauria d‚Äôentendre tothom, especialment ara que una part de l‚Äôindependentisme pret√©n acomodar-se en un di√†leg impossible amb Espanya, √©s que aquestes agressions al sud i al nord confirmen a tot arreu que no hi ha enlloc on fugir ni descansar. Que no hi ha cap treva possible. Que aix√≤ √©s una q√ľesti√≥ de rebel¬∑li√≥ o extinci√≥, si em permeteu de copiar l‚Äôesl√≤gan ecologista. Si hi ha ning√ļ que es pense que als catalans del Principat els espera una sort diferent de la que hem de suportar la resta dels catalans √©s un il¬∑l√ļs. Perqu√® l‚Äôhem de suportar, exactament, per catalans. Tots.

Els Pa√Įsos Catalans, els Pa√Įsos del catal√†, som una unitat d‚Äôagressi√≥ per damunt de les fronteres administratives i per damunt del nacionalisme estatal que ens toca aguantar a banda i banda. I aix√≤ tot sol hauria de ser suficient per a provocar una reacci√≥ de defensa tan conjunta com conjunta √©s l‚Äôagressi√≥. Dissortadament, el catalanisme, sobretot al Principat, aix√≤ no ho vol entendre, i fa bona la profecia sobre el seu frac√†s que Joan Fuster va llan√ßar el 1950. Per√≤ tamb√© en aquest cas, el regionalisme principat√≠, per simple prud√®ncia i m√®tode, faria b√©, si m√©s no, de mirar al sud o al nord per refermar que no hi ha enlloc on fugir ni cap situaci√≥ on acomodar-se. Que els estats s√≥n insaciables en l‚Äôobsessi√≥ d‚Äôesborrar les difer√®ncies del mapa. I que √©s per aix√≤ que solament un altre estat propi, com ja ho √©s Andorra, podr√† assegurar-nos a tots una m√≠nima normalitat, un m√≠nim respecte dels nostres drets. Tota la resta, si em permeteu el col¬∑loquialisme dialectal, s√≥n ‚Äúbufes de pato‚Äú.

Informa:VILAWEB.CAT (25-5-2021)

89 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: