LA SUPERLLIGA EUROPEA DE FUTBOL ,TAMBÉ UNA PORTA OBERTA PER A LA INDEPENDÈNCIA

Aquests darrers dies s’ha tornat a parlar de la Superlliga de futbol. I ho ha fet al tribunal de Luxemburg que ha de decidir si pot tirar endavant o no. Pel que es veu també els problemes del futbol s’han de decidir als jutjats. Mala peça al teler.
L’anunci d’aquesta nova competició es va produir a finals de l’abril de l’any passat per una indiscreció. I tot el treball que s’havia fet en silenci se’n va anar en orris en un tres i no res. Si més no fins ara. La Superlliga és un projecte creat pels sis millors anglesos, els tres millors italians i el Barça, Madrid i At.Madrid.

Tan bon punt es va saber la notícia els qui dominen la UEFA ( Unió Europea de Futbol Associació ) les federacions nacionals i molts polítics van intentar que aquesta competició encara no nata descarrilés. El fet va coincidir gairebé amb el Brexit. D’aquí ve que el populista Boris Johnson n’impedís la participació dels equips anglesos, cadascun dels quals va ser multat amb 2,5 milions d’euros. La UEFA encara s’ho va prendre més malament. Va intentar multar fortament els equips fundadors i va deixar anar que podien ser expulsats de totes les competicions nacionals i internacionals. I dic que va intentar multar-los perquè un tribunal de Madrid va paralitzar-ho tot en nom de la llibertat de concurrència també a l’esport. Finalment, es va deixar a les mans del tribunal competent de Luxemburg, que té l’última paraula en aquest afer. Davant d’aquesta situació apocalíptica tots els equips van baixar del vaixell i només Barça, Madrid i Juventus han mantingut la torxa.

Ara sembla que la inflamació nacionalista dels equips anglesos ja ha tocat sostre. Aquesta última temporada els clubs de la Premier han perdut 1380 milions de lliures, dels quals 688,76 són dels equips que haurien de jugar la Superlliga. Per tant, poden tornar a plantejar-se la situació.

El veredicte legal definitiu arribarà abans de l’acabament de l’any. Sembla de sentit comú que els clubs de futbol o de l’esport que sigui poden agrupar-se lliurament i ningú no en té el monopoli. Però també podrien demanar-los que abandonessin les competicions de la UEFA si volen organitzar-ne la seva , tot que ara mateix Barça, Juventus i Madrid tindrien problemes per tornar a agrupar aquests equips fundadors i engegar la nova competició al més aviat possible en el cas d’una sentència positiva.

La Superlliga ha pres model de l’Eurolliga de bàsquet formada pels millors clubs europeus i al marge de la federació internacional. Hi hauria uns 15 equips fixos i uns 5 dependents de les classificacions d’altres competicions. Continuarien participant en competicions estatals en principi però tindrien la pell pel mànec atès que els clubs de la Superlliga s’embutxacarien tots els diners de la televisió , ara en poder de la UEFA. I ja us podeu imaginar que la UEFA farà mans i mànigues per no perdre aquesta gran bicoca.

Com es pot veure tot és qüestió de diners. La gent que s’hi oposa i fa costat a la UEFA és perquè diuen que una lliga de grans equips perjudicaria els modestos. Però els fets ho desmenteixen. La UEFA disposa d’un pressupost de 3.156 milions d’euros anuals, dels quals només un 1,5% van al futbol de base. I com és lògic no vol perdre el negoci. En canvi, per als grans clubs gràcies als contractes de televisió i amb altres aportacions comercials sobretot d’entitats bancàries internacionals seria or pur. Només per participar-hi cada club ja rebria 300 milions d’euros i en el cas de quedar campió la suma pujaria a 600. Aquest darrer any, per exemple, el Madrid com a campió d’Europa només ha rebut 132,48 milions. Oi que la diferència és ben notable?

No cal dir que vaig a favor d’aquesta Superlliga perquè augmentaria l’espectacle futbolístic en una competició de tots contra tots dels millors equips europeus. I com a barcelonista no menysprearia pas aquests 300 milions inicials que rebria el club només per inscriure-s’hi.
I finalment, amb això lligo el caps del titular d’entrada, podia ser una bona via també per a la independència si alguna vegada arriba. Sí, perquè de produir-se el Barça i tota la resta d’equips catalans serien expulsats de totes les competicions espanyoles. Però no ho podrien fer de la Superlliga perquè els propietaris són els clubs i no les federacions. O sigui que si alguna vegada el Barça és expulsat de les lligues espanyoles afectaria poc al futbol com ara mateix afecta ben poc ja al bàsquet cal recordar que ja no afectaria gaire al bàsquet. Esperem que més aviat que tard el projecte tiri endavant. Per una vegada els poders poderosos s’aliarien amb nosaltres. Qui ho hauria dit, oi?

173 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: