LA TÀCTICA NEGOCIADORA D’ERC: TANCAR UN ACORD AMB LA CUP I DESPRÉS COLLAR JUNTS

“Tancar-ho amb la CUP i després collar Junts: el guió negociador d’ERC “.
Els republicans dissenyen una estratègia per aplanar el terreny de l’acord que prioritza els anticapitalistes, a qui no veten ni els de Borràs ni els d’Albiach.
( JOAN SERRA-SARA GONZÁLEZ I ORIOL MARCH )

Que ERC hagi encetat les negociacions amb la CUP aquest dimarts no respon a una casualitat de les agendes dels equips negociadors. Els republicans entenen que, després d’una legislatura marcada per les desavinences amb Junts -que ja van motivar l’avançament l’electoral-, la fotografia d’un Govern calcat -amb els únics canvis en la forma de repartir les conselleries- no seria un missatge constructiu. Pere Aragonès té la intenció de prioritzar una entesa amb la CUP abans d’afrontar el tronc de la negociació amb Junts, perquè considera que els resultats els autoritzen a “liderar” la formació de l’executiu “des de l’esquerra” i perquè entenen que això els permetrà aplanar el terreny de l’entesa.

Així, pensen els republicans, el Govern obriria una nova etapa de manera clara i el diàleg amb la formació de Laura Borràs es podria afrontar des d’una altra perspectiva i de la mà d’un partit, la CUP, que Junts també vol incorporar a la suma. “Ells [Junts] volen replicar el mateix”, apunten fonts d’ERC consultades per NacióDigital per radiografiar l’escenari de les pròximes setmanes.

Els republicans es mostren optimistes sobre les primeres condicions fixades per la CUP, que consideren “raonables” per obrir una negociació que sigui productiva. Els anticapitalistes, que pretenen començar a debatre una eventual entrada al Govern en el consell polític del 27 de febrer, plantegen la necessitat que sobre la taula hi hagi l’horitzó d’un referèndum, un pla de xoc social ambiciós i també el compromís de la Generalitat per acabar amb la “repressió” als manifestants independentistes encausats que tenen el pes afegit de l’acusació particular de l’administració catalana. Ara bé, dins de la candidatura que encapçala Dolors Sabater hi ha debat sobre si, en cas d’aconseguir aquestes condicions, els anticapitalistes entrarien o no al Govern, una possibilitat per la qual Guanyem aposta des del principi.

“Si tots dos ens posem d’acord, tot serà més senzill amb Junts”, subratllen a ERC, que consideren que els de Borràs tindrien més difícil despenjar-se de l’aliança, de la mateixa manera que es tracta d’un acord que, de partida, tampoc genera anticossos en els comuns. Tant Aragonès com Oriol Junqueras, que esgota les darreres hores en tercer grau després del recurs de la Fiscalia, han insistit aquest dimarts en acords amplis, per a la investidura i la composició del Govern, articulats al voltant de l’autodeterminació, l’amnistia i les polítiques socials d’esquerres. A la cúpula republicana saben, però, que serà improbable que en un mateix executiu hi hagi Junts i els comuns, que precisament han anunciat que s’abstindran a una moció al Congrés d’ERC que reclama el referèndum.

Amb la CUP, amb qui es reuniran aquesta setmana, els d’Aragonès tenen l’avantatge que no és vetada ni per Borràs ni per Jéssica Albiach, però el gran obstacle és la incompatibilitat manifestada entre l’espai de Junts i els comuns. “És més útil que hi hagi un Govern a quatre que no pas que es barallin entre ells. Que deixin de vetar-se, que deixin de dir que no es volen entendre”, ha insistit Junqueras a RAC1. Precisament, la mateixa petició que, de forma infructífera, fan des d’En Comú Podem a ERC i el PSC. En tot cas, si els d’Albiach no volen entrar finalment al Govern, l’objectiu d’Aragonès és teixir acords de la mateixa naturalesa que el dels pressupostos. De fet, el dirigent republicà vincula la investidura als comptes per garantir l’estabilitat del mandat.

“Es tracta de tancar un acord amb la CUP i, després, deixar en mans de Junts si accepta o no mantenir la unitat independentista”, remarca un dirigent coneixedor dels contactes. Dins la formació de Carles Puigdemont -un escó i 35.000 vots menys que ERC, resultat que exhibeixen com un “empat tècnic”- existeixen veus que alerten d’un acord únic entre els anticapitalistes, ERC i els comuns amb el suport extern del PSC, tot i que és altament improbable que Salvador Illa avalés una aliança amb la CUP a dins. En tot cas, la prioritat de Junts és entendre’s amb els socis independentistes. Reordenant l’estructura del Govern -Aragonès defensa crear una conselleria d’Acció pel Clima i una altra d’Igualtat i Feminismes-, donant entrada a noms nous -també independents- i establint mecanismes de millor coordinació per tancar l’etapa de desavinences.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, no ha volgut entrar aquest dimarts a valorar quin calendari han de seguir els negociadors, però el cert és que la constitució del Parlament l’ordena el vicepresident en funcions de president -Aragonès- i que la data límit és el 12 de març. La investidura, per tant, podria celebrar-se al cap de quinze dies. Si se segueix l’esquema de les dues anteriors legislatures, la presidència de la cambra seria per a Junts, on una de les decisions que s’hauran de prendre és si Borràs assumeix responsabilitats de Govern -com a vicepresidenta i, en cas afirmatiu, amb quina cartera específica al seu càrrec, tenint en compte que ara Vicepresidència va lligat a Economia i Hisenda- o si es queda a la cambra catalana.

El rumb del procés i l’acció a Madrid com a punts discordants

Abans de parlar de noms i de càrrecs -una de les parts que sempre genera més mirades de reüll entre partits i dins de cadascuna de les formacions-, però, Junts insisteix en la necessitat de pactar full de ruta. També, tal com ha verbalitzat Jordi Sànchez a Catalunya Ràdio, insisteixen en una unitat d’acció al Congrés, on ERC ha exercit de peça clau de l’estabilitat de la coalició del PSOE i Podem, una estratègia d’influència que els republicans estan disposats a mantenir.

Les sigles de Puigdemont han insistit en campanya amb la via unilateral, però en el programa també hi porten el referèndum acordat i l’amnistia com a vies en paral·lel. Una de les opcions que poden aparèixer en les converses és consagrar la via de l’acord com a prioritària i, al mateix temps, establir clàusules per adoptar mesures unilaterals si l’Estat no negocia, tal com apareix en les ponències d’ERC i en el programa de Junts. També hi ha una carpeta que sobrevola la negociació, que és el calendari dels indults, que ja s’estan tramitant però que el govern espanyol no concreta a l’espera de l’informe de l’Advocacia de l’Estat.

El calendari del procés és una de les qüestions que plantegen matisos dins la formació de Puigdemont. La inclusió dels aspectes relacionats amb la DUI en el programa va tenir molt a veure amb l’ideari de Laura Borràs i dels més independents, mentre que els dirigents que provenen de l’etapa més relacionada amb Convergència no han tancat cap porta més possibilista. Damià Calvet, conseller de Territori, es va presentar a les primàries amb un full de ruta nacional més gradualista. Jordi Sànchez, secretari general de Junts, defensava dilluns que l’objectiu de la legislatura ha ser l’exercici “real” de l’autodeterminació, i manté que haver superat el 50% dels vots ha de tenir “conseqüències” la propera legislatura.

Aquest percentatge no ha impressionat en cap cas la Moncloa, que l’ha menystingut i ha insistit que “és igual” quin suport obtingui l’independentisme a les urnes perquè el referèndum “no és legal”. A banda, el govern espanyol ha tornat a definir el conflicte polític existent com una “fractura de convivència”, una regressió respecte la primera i única reunió de la taula de diàleg ara fa ja un any. En canvi, al Palau de la Generalitat sostenen que arribar al 51% dels vots suposa un “missatge clar” a favor de l’autodeterminació i l’amnistia en direcció a l’Estat i a Europa. Un mateix resultat i dues lectures oposades que expliquen la gran complexitat que suposa encarrilar primer el diàleg i, després, iniciar una negociació.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (17-2-2021 )

270 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: