LA TRAMA RUSSA D’AJUT A LA INDEPENDÈNCIA ES DESFÀ ALS JUTJATS

(QUICO SALLÉS )

Aquest matí la sala 233 de la Ciutat de la Justícia semblava una sala de projecció d’històries d’espies de sèrie B. De fet, semblava un reduït auditori parant l’orella a les històries d’un independentista que es va deixar aixecar la camisa per uns estafadors que es feien passar per suposats emisaris del Kremlin. Per primera vegada des que es va encetar la causa Estela i la seva derivada Volhov, un dels principals protagonistes hi ha declarat, Víctor Tarradellas. La compareixença davant el magistrat Joaquín Aguirre, amb el ministeri fiscal i alguns dels advocats dels processats ha servit per posar en evidència que la trama russa del Procés tenia més d’estafa que de jugada geostratègica.

La cita era a dos quarts d’onze del matí però ha començat tard per problemes de gravació. La compareixença era per aclarir l’única de les 9 peces separades que resten obertes a la causa Estela. En concret, la d’IGMAN i Catmon, dues organitzacions no governamentals, que havien rebut subvencions de la Diputació, que el jutge sospita que servien per blanquejar ingressos o bé pel Procés o bé pels partits polítics. “No han fet mai de rentadora ni pel procés ni pel partit!”, ha assegurat Tarradellas que ha declinat tota responsabilitat en la gestió de les dues entitats en el seu director i apoderat, l’actual diputat de JxCAT i persona de la màxima confiança de la presidenta Laura Borràs, Francesc de Dalmases. En tot cas, el jutge va intentar imputar-lo però va fer marxar enrere en ser aforat.

I de les subvencions?

El fiscal, Felipe Maldonado, que no es creu el cas, s’ha limitat a formular preguntes sobre les subvencions i el destí dels diners. Fins i tot se n’ha queixat públicament preguntant si la citació no era pel cas Estela. En tot cas, Tarradellas ha emfatitzat que els projectes subvencionats es van dur a terme perquè sinó era així la subvenció no es donava. Així ha detallat que els projectes finançats s’havien de justificar a l’euro. Després de la declaració, l’advocat de Tarradellas, Francesc Sánchez, ha avisat que un cop hagi declarat tothom de l’empresa que està citat, demanarà l’arxiu de la peça.

Però la cita no s’ha centrat, ni de bon tros, en les subvencions. El jutge Aguirre i l’advocat de Tarradellas han aprofundit en la famosa trama russa del Procés. Tarradellas ha explicat i aclarit tots els extrems que han generat la causa Volhov a través dels audios extrets del seu telèfon mòbil. Tarradellas ha negat que gravés cap conversa. Precisament, podien haver estat obtinguts, segons algunes fonts, a través d’un sistema similar al de Pegasus perquè no eren intervencions telefòniques incorporades al sistema judicial d’intervenció i control. Tarradellas ha insistit davant del jutge que “mai no ha treballat per a ningú, tampoc pel president Carles Puigdemont”. “Tot ho feia de motu propi”, ha remarcat.
Reunions amb russos que van ser un fiasco

Tarradellas ha reconegut dues reunions, el 24 i el 25 d’octubre, dos dies abans de la fallida declaració d’independència de 2017. En primer terme, els va presentar com uns emissaris russos, en Sergei Montin, que “extraoficialment volien parlar de la situació”. La segona reunió amb ja el famós Nicolai, un suposat espia rus connectat amb el Kremlin, que li va proposar un “sistema de finançament amb criptomonedes un cop Catalunya fos independent i els clàssics 10.000 soldats russos”. és a dir, no per fer la independència, sinó per consolidar la virtual República catalana. Els contactes amb els russos haurien arribat a Tarradellas a través de Jordi Sardà Bonvehí, un home de negocis que hauria tingut problemes contractuals amb distribucions d’energia. “Puigdemont va fer cara d’aclaparat”, ha relatat. “No s’ho va creure”, ha rematat.

Sobre perquè va accedir Puigdemont a trobar-se amb els contactes russos, Tarradellas ha recordat que en “aquells dies molta gent tenia ganes de saber” per la situació convulsa que políticament es vivia. “Tot eren contactes extraoficials”, ha subratllat. Fins i tot, ha esbossat el detall que les visites les feia a la Casa dels Canonges, lloc de residència, i no a Palau. “Hi havien dos tipus de persones que ficaven el nas aquell temps, els que tenien interès per saber què estava passant i aquells, com seria aquest cas, que volien aprofitar l’ocasió per intentar enredar el personal i fer negoci”, han especificat fonts pròximes al cas. Tarradellas també ha admès dos viatges a Moscou, el darrer l’any 2018, però sense cap mena de responsabilitat política perquè des del juny de 2016, no ostenta cap càrrec polític en cap formació.
Informa:ELMON.CAT (11-5-2022)

44 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: