LA ULTRADRETA A L’EXĂRCIT: UNA TACA D’OLI

ESCĂNDOLS MILITARS
La ultradreta a lâexèrcit: una taca dâoli
Robles intenta tallar la polèmica exigint a les escoles militars que es fomentin valors democrà tics
(OT SERRA )
âAquest dia del 1936, oficialment, comença a tot Espanya un alçament civicomilitar en què participa la majoria de lâexèrcit. Ăs un dia important en la història de la nostra pĂ tria que mereix ser recordat perquè les generacions futures evitin que es produeixin les circumstĂ ncies que van propiciar lâenfrontament bèl¡licâ. Aquesta efemèride va aparèixer el 18 de juliol del 2017 a lâordre de lâagrupaciĂł de suport logĂstic nĂşmero 61 de lâexèrcit de terra, amb seu a Valladolid, i va motivar la compareixença urgent de la llavors ministra de Defensa, MarĂa Dolores de Cospedal. âDes del 2005 que es publica amb el mateix textâ, va explicar lâex secretĂ ria general del PP al CongrĂŠs. Qui havia denunciat els fets havia sigut Julio RodrĂguez, llavors diputat de Podem i cap de lâestat major de la Defensa entre el 2008 i el 2011. Sâhavia estat publicant mentre ell era un dels mĂ xims responsables de lâestament militar.
Cospedal va anunciar que havia donat la instrucciĂł perquè no es tornessin a publicar efemèrides âno revisades ni adequades a la legislaciĂł vigentâ, però qui ara sâha trobat el mateix problema ĂŠs lâactual ministra de Defensa, Margarita Robles. Lâ1 de gener va aparèixer als mitjans una efemèride amb connotacions franquistes sobre el 1937 -sâhi parlava dels rojos – publicada al butlletĂ de lâescola dâespecialitats de lâestaciĂł naval dâA GraĂąa, a GalĂcia. Defensa va emetre un comunicat en què informava del cessament del subdirector en cap del centre docent pel text âno pertinentâ. Ni Robles ni Cospedal van obrir cap investigaciĂł per aquests dos episodis.
âAparentin ser demòcratesâ
Enmig dels estralls del temporal Filomena i el coronavirus en expansiĂł, no va passar inadvertit el toc dâatenciĂł que Defensa va enviar a totes les acadèmies militars recordant les bases de la democrĂ cia espanyola. La subsecretĂ ria de Defensa, MarĂa Amparo Valcarce GarcĂa, havia firmat el divendres 8 una ordre -es va publicar aquest dilluns al ButlletĂ Oficial del Ministeri de Defensa – en què exigia âneutralitat polĂticaâ als centres docents i imposava âevitar qualsevol Ăşs o exhibiciĂł de simbologia que vulneri les normes, els principis i els valors constitucionalsâ.
âEl que diu ĂŠs que âaparentin ser demòcratesâ, contextualitza Luis Gonzalo Segura, tinent de lâexèrcit expulsat el 2015 per haver denunciat corrupteles i despotisme al cos. En conversa amb lâARA es mostra convençut que la maniobra de Robles busca tallar els moviments interns de lâexèrcit, però critica que no afronta el problema real. I el problema ĂŠs que hi ha un âpredominiâ ultradretĂ entre els militars, a diferència del que la ministra pĂşblicament vol fer creure, apunta.
Al discurs durant la Pasqua Militar davant de Felip VI, va defensar que lâexèrcit era âmodernâ i va parlar dâuna âminoria insignificant que qĂźestiona les bases de la convivènciaâ. A mĂŠs, Robles feia èmfasi en lâepisodi del xat de militars retirats en què es defensava afusellar â26 milions de fills de putaâ, però ignorava els casos apareguts de membres en actiu. En aquell acte del 6 de gener, de manera mĂŠs implĂcita, el rei tambĂŠ va fer un pas i va deixar clar davant la cĂşpula militar que ell mateix representa com a cap de lâestat que âtothom estĂ compromès incondicionalment amb la ConstituciĂłâ.
LâARA va preguntar al ministeri de Defensa si hi havia hagut un canvi de percepciĂł que motivĂŠs lâordre als centres docents i la resposta va reproduir lâordre publicada. âRobles ĂŠs conscient que el problema existeixâ, sostĂŠ Segura, però insisteix en retreure-li la tĂmida reacciĂł i la decisiĂł âestèrilâ de portar a la Fiscalia el xat dels exmilitars: âElla ĂŠs magistrada i sap perfectament que no els poden condemnarâ. En aquest sentit, subratlla que a Alemanya sâhan expulsat centenars dâintegrants de les forces armades per la seva relaciĂł amb la ultradreta i sâhan dissolt unitats senceres.
El pecat original
A Segura no li estranyen els resultats de les eleccions del 2019 a les seccions censals on hi ha aquarteraments de lâexèrcit. Hi ha una âdisfunciĂł salvatgeâ a favor de la ultradreta i aixĂ ho relata al llibre El ejĂŠrcito de Vox (Foca) que va publicar al març. MĂŠs aviat ho veu un reflex de la socialitzaciĂł âsectĂ riaâ que es viu a les acadèmies amb himnes, rituals com la hissada de la bandera i lâentrega del sabre a la Mare de DĂŠu del Pilar a Saragossa. âEncara que hi hagi professors civils, els directors de les acadèmies sĂłn militars, aixĂ com la majoria de tutors i docents. El ministeri pot triar perfils i plans acadèmics democrĂ tics, però si els que imparteixen classe sĂłn ultradretans…â, apunta Segura. Aquesta setmana lâAssociaciĂł per la RecuperaciĂł de la Memòria Històrica sâha ofert formalment al ministeri per fer-hi classes.
Amb la llei de memòria històrica de JosĂŠ Luis RodrĂguez Zapatero del 2007 va desaparèixer molta simbologia franquista dels aquarteraments que fins llavors sâhi mantenia. Podia passar que el rei o el prĂncep dâAstĂşries en aquell moment, Felip VI, visitessin instal¡lacions de lâexèrcit i els militars desfilessin davant seu amb una estĂ tua eqĂźestre de Francisco Franco al costat. Posteriorment, Robles ha continuat aquesta tasca que encara no sâha completat.
En el cas de la GuĂ rdia Civil, El PaĂs va publicar la setmana passada que se nâhavien retirat els Ăşltims vestigis a les dependències de València. Malgrat que sâavanci en el vessant simbòlic i es facin tocs dâatenciĂł a les escoles, la taca dâoli de la ultradreta a lâexèrcit continua.
Informa:ARA.CAT (17-1-2021)