“La ultradreta governarà a Perpinyà: qui és Louis Aliot? ”
La Reagrupació Nacional, nom actual del partit ultradretà francès Front Nacional, ha aconseguit fer-se amb la batllia de Perpinyà després d’imposar-se en la segona volta al fins ara alcalde Jean Marc Pujol, del partit centredretà Els Republicans. Louis Aliot, exmarit de Marine Le Pen, presidirà l’Ajuntament de la capital de la Catalunya Nord.
( MANUEL LILLO )
Era un risc evident i, al mateix temps, menystingut. Els darrers anys, l’extrema dreta havia aconseguit uns resultats molt favorables a la Catalunya Nord. En la primera volta de les presents eleccions municipals, celebrada el 15 de març, el Reagrupació Nacional -nom actual de l’històric Front Nacional- va sumar una clara majoria a Perpinyà: el 35,65% dels vots davant del 18,44% de Jean Marc Pujol, fins ara alcalde. La segona volta, ajornada fins enguany degut a la crisi del coronavirus, es presentava disputada entre tots dos. Només el vot a Pujol per impedir l’accés de Louis Aliot a l’alcaldia podia evitar el triomf de l’extrema dreta, però no ha estat suficient.
Amb el 53,1% dels vots, Louis Aliot serà l’alcalde de la capital de la Catalunya Nord. Paradoxalment, el resultat de l’extrema dreta a l’Estat francès ha estat bastant fluix: en moltes ciutats no tenien ni tan sols l’opció d’optar a la victòria i la papereta l’han salvat a Perpinyà, capital del Rosselló, que amb 120.000 habitants es converteix en la primera gran ciutat de l’Estat francès a ser governada pel partit ultradretà. A la Catalunya Nord, la Reagrupació Nacional també governarà a Pià, al Rosselló, una localitat de 8.000 habitants.
De fet, és al sud de l’Estat on l’extrema dreta ha obtingut millors resultats. Tant a Frejus, a la Provença, com a Béziers, a Occitània, també hi haurà batllia de la Reagrupació Nacional. Ambdues ciutats tenen 50.000 i 70.000 habitants respectivament.
Aquests dos casos són similars al de Perpinyà: es tracta de ciutats en què l’extrema dreta ha aparentat, amb èxit, més moderació que no en èpoques anteriors. La Reagrupació Nacional, deslligat ara del discurs antisemita i racista que en el seu dia va imposar Jean Marie Le Pen, es mostra disposada a teixir ponts amb la dreta més moderada i, tot i mantenir el relat contra la immigració, centra aquest discurs en termes menys polèmics, com ho són les crides a “vetllar” per la “seguretat”.
Aliot, nascut a Tolosa el 1969 i exmarit de Marine Le Pen, líder de la Reagrupació Nacional, ha sabut imposar-se a Perpinyà després de sis anys en primera plana mediàtica. Des de la capital nord-catalana, ciutat que se sent abandonada pel centralisme francès, han aprovat la seua presència. Perpinyà és un indret en què pocs polítics considerats d’àmbit estatal acostumen a passejar-s’hi, i Aliot en aquest sentit ha sigut una excepció. Regidor de Perpinyà des de 2018, diputat a l’Assemblea Francesa des de 2017 i eurodiputat el 2014, Aliot va ser qui va apartar el Front Nacional dels ambients més radicals d’extrema dreta per aparentar “normalitat” en el partit. De fet, no són pocs qui vinculen el seu nom a la “normalització” de la Reagrupació Nacional a la Catalunya Nord.
Després de seixanta anys governada pels Alduy (pare i fill) i per Jean Marc Pujol, considerat afí a aquesta dinastia, Perpinyà ha donat la seua confiança al candidat que millor ha sabut penetrar entre l’electorat. Amb un discurs més moderat que les intencions del seu partit, de perfil discret i poc amic dels exabruptes, Aliot també ha arribat a condemnar, fins i tot, l’existència de presos polítics catalans a l’Estat espanyol. Quan fa uns mesos el president a l’exili, Carles Puigdemont, va visitar Perpinyà, Aliot va ser el candidat a l’alcaldia de la ciutat que menys entusiasme va mostrar envers aquest esdeveniment, si bé tampoc se’n va posicionar en contra.
Aliot és considerat “un dels arquitectes de l’estratègia estatal de desdimonitzar la Reagrupació Nacional”. A la batllia hi arriba desvinculant-se de les sigles del seu partit i liderant una llista amb nom genèric: Perpinyà, per un gran futur, nodrida d’independents que han servit, també, per contribuir a la normalització del candidat. L’esquerra nord-catalana, que recupera la batllia d’Elna, haurà de trobar noves fórmules per capgirar la situació a Perpinyà, un territori que ara els serà més hostil que mai i que esdevé un precedent perillós per a la normalització dels partits ultres a Europa. La situació a Perpinyà contrasta amb la de la resta de l’Estat francès, on la tendència ha estat la de l’ascens dels Verds -que s’han fet amb les alcaldies de Lió i Estrasburg- i la caiguda del partit del president Emmanuel Macron.
Informa:ELTEMPS.CAT (29-6-2020)
