LA VIA ÒMNIUM O LA VIA ANC ?

“La via Òmnium o la via ANC? ”
Òmnium defensa l’amnistia com a gran consens sobiranista, i l’ANC, la unilateralitat independentista
( EDITORIAL D’ARA )

No nomĂŠs hi ha diversitat estratègica entre els partits independentistes i, mĂŠs en concret, a l’interior del Govern entre JxCat i ERC, sinĂł que tambĂŠ hi ha vies cada cop mĂŠs clarament diferenciades entre les grans entitats de la societat civil. Cada cop es fan mĂŠs evidents i explĂ­cites les maneres no coincidents d’afrontar el moment polĂ­tic catalĂ  entre Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en aquesta allargada i difĂ­cil etapa de digestiĂł postreferèndum.

En la lĂ­nia de sumar el mĂ xim de voluntats al voltant d’una unitat inclusiva, aquest dimecres l’entitat presidida des de la presĂł per Jordi Cuixart ha llançat el manifest Amnistia ara, entre els firmants del qual hi ha intel¡lectuals i personalitats de totes les sensibilitats ideològiques del sobiranisme, des dels sectors mĂŠs conservadors fins als comuns i la CUP. Òmnium emmarca aquesta nova campanya en la plataforma Som el 80%, nascuda des de la mateixa entitat i amb la qual aspira a crear un gran front democrĂ tic contra la repressiĂł i en defensa dels drets i llibertats bĂ sics, inclòs el dret a decidir. Per contra, l’ANC es mou en un altre paradigma: tal com informem en primĂ­cia a l’ARA, la direcciĂł de l’Assemblea ha enviat a les seves territorials una proposta de full de ruta que inclou la peticiĂł als partits polĂ­tics que incloguin en els seus programes per a les pròximes eleccions catalanes un “compromĂ­s explĂ­cit” amb la via unilateral. De fet, en les passades eleccions espanyoles la direcciĂł de l’ANC ja va demanar que es votessin llistes que apostessin sense ambigĂźitats pel bloqueig del CongrĂŠs, ĂŠs a dir, per no investir cap president. A mĂŠs, l’ANC tambĂŠ rebutja la idea de desobediència civil defensada per Òmnium i Cuixart perquè entĂŠn que suposa acceptar el marc polĂ­tic espanyol.

Aquesta diferència estratègica entre les dues entitats que han liderat la societat civil durant el ProcĂŠs mostra les dificultats de l’independentisme per buscar un discurs alhora realista i il¡lusionador que li permeti sortir del marc de la repressiĂł i la resistència. En tot cas, fins ara l’aposta d’Òmnium ha estat mĂŠs premiada pels ciutadans: de fet, l’entitat no ha fet mĂŠs que crĂŠixer en socis, fins als mĂŠs de 180.000 actuals. L’ANC, en canvi, a mesura que ha radicalitzat el seu discurs ha vist com s’anava reduint el seu entorn: actualment, segons dades oficioses, tĂŠ poc mĂŠs de 30.000 associats amb dret de vot. El fet que cada cop hagi explicitat mĂŠs les seves preferències partidistes li ha restat transversalitat i ha fet que afloressin al seu si fortes tensions.

L’aposta d’Òmnium, doncs, connecta millor amb la majoria social del paĂ­s perquè situa el terreny central de la seva acciĂł en els grans consensos, buscant sempre el diĂ leg intern en la societat catalana, dins del sobiranisme i mĂŠs enllĂ , sense exclusions. Ho fa des de la solidaritat amb els presos i exiliats, sense renunciar a la desobediència. I ho fa, tambĂŠ, respectant l’estratègia de totes les formacions polĂ­tiques.

Informa:ARA.CAT (6-2-2020)

214 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: