“LA VIQUIPÈDIA EN CATALÀ, EN SITUACIÓ CRÍTICA DE LECTURES I RELLEU GENERACIONAL “

“La Viquipèdia en català està en una situació crítica de lectures i relleu generacional”

El 2021 l’edició en català Viquipèdia celebra el seu vintè aniversari. Els darrers anys seu perfil de Twitter ha esdevingut un referent dins la bombolla catalana d’aquesta xarxa social. La capacitat de vincular-se a l’actualitat amb tocs d’humor sense perdre el sentit fonamental d’aquesta enciclopèdia col·laborativa, l’han fet gaudir d’àmplia repercussió. Xavier Dengra i Pau Colominas són els responsables d’aquesta estratègia. Parlem amb ells sobre la seva tasca i la situació del projecte.
( XAVIER PUIG )

-Com ha viscut el confinament la Viquipèdia?

-Xavier Dengra: Sobretot perquè els articles sobre la Covid-19 estan molt treballats, s’ha pogut començar a veure la seriositat dels viquipedistes a l’hora de poder plasmar el context actual d’una manera rigorosa. Quan entres a Google i veus les dades de la Covid a cada país, aquestes dades estan tretes de la Viquipèdia. Tenim una feina de contribució social que comença a ser innegable. Fa cinc o deu anys es deia que encara no era fiable, però a la gent ja la comença a entendre com una porta a la informació consolidada. Sobretot de cara a les fake news, ara també.

-Pau Colominas: Realment, té un punt irònic, perquè la fiabilitat de la Viquipèdia rau en la fiabilitat de les fonts. El nostre contingut mai pot ser inèdit. Sempre ha de partir de coses que ja s’hagin publicat. És curiós que hem arribat al punt que, tot i que nosaltres ens basem en coses publicades, comença a haver-hi coses publicades, com la premsa, que es basen directament en nosaltres, en comptes d’anar a la font primària. D’alguna manera hem tancat el cercle. Hem passat de ser simplement recopiladors, a què la nostra informació comenci a ser tractada com una font en si mateixa. Tot i que, insisteixo, no ho és.

-Com fan front a les notícies falses des de la Viquipèdia?

-XD: És un tema sensible. Què és fiable o què no? Qui som nosaltres per dir que un diari és fiable o no? Llavors, aquí es parteix sempre del consens, o en el cas que hi hagi una discrepància de les fonts, a sumar-les i dir quines estan tenint més impacte. També, a partir de quines són més properes al nostre context lingüístic. A partir d’aquí fer un balanç. A la Viquipèdia hi ha unes pàgines de discussió on es debat i es tria que s’agafa i què no. Com justifiquem si hi ha un parer que és pseudocientífic? Per exemple, ara la Viquipèdia tenim un article que són conspiracions i pseudociències vinculades a la Covid. Tot el que és pseudociència ho movem a un costat i expliquem quines són les conspiracions. És una feina molt de consens i de tenir espais de debat que permeten que tothom pugui dir-hi la seva. Però, no només per fake news, també per actualitzar informació que queda obsoleta. Si mantinguessis els llibres que estan citats de fa trenta anys, també faries fake news d’alguna manera. També ens trobem amb el tema de la pseudohistòria, que també és un tema gros.

-PC: Al final, apel·lem també a l’esperit crític del mateix lector. Per exemple, quan hi ha una manifestació sempre hi ha un ball de xifres. El que fa la Viquipèdia no diu quina és la dada certa. El que es fa és dir que la manifestació tenia tants assistents segons la policia, tants segons aquest diari…. A partir d’aquí, el lector es pot fer una idea o saber que hi ha cinc fonts diferents que donen aquestes cinc xifres. Altres coses que sí que són ciència o coses molt més fàcils de destriar, aquí sí que citem les fonts acadèmiques i després podem dir que una altra persona ha dit tal cosa que ha estat desmentida per tal font acadèmica.

-Quins són els temes que solen portar més debat a la Viquipèdia en català?

-XD: És difícil, perquè la comunitat viquipedista és molta gent treballant en moltes coses a la vegada. No és que tothom se centri en un debat. Com a comunitat no ens focalitzem en una cosa o l’altra. Els debats estan paral·lelament oberts perquè cadascuna de les branques de la Viquipèdia està en constant construcció.

-PC: Jo diria que la Viquipèdia, com han dit altres companys abans, és com la Sagrada Família. Tu t’has d’imaginar una obra en què cada obrer té la seva batalla personal. No hi ha mai una centralització d’esforços, excepte concursos concrets o viquiprojectes que pretenen resoldre algun biaix concret. Hi ha lectors i editors que salten amb els seus temes. Hi ha biaixos concrets associats a la llengua o a l’entorn sociopolític o cultural. A la Viquipèdia en català els temes de política catalana o dels Països Catalans estan més afectats. O temes de pseudohistòria. Però, vas a viquipèdies d’altres llengües i també tenen els seus problemes segons el seu context lingüístic. No és impecable la Viquipèdia, en cap idioma.

-XD: És tal com aquella llengua veu el món. Cap Viquipèdia és perfecta. Per això és interessant trobar el consens entre les fonts o comparar entre llengües.

-PC: Posava com a exemple la guerra de les Malvines. Està redactada diferent en castellà o en anglès, per raons evidents. Cada llengua fa un enfocament diferent, perquè al final és cada societat la que redacta la Viquipèdia.

-En quin moment comencen a portar les xarxes socials de la Viquipèdia?

-XD: A finals de 2018.

-Amb quin objectiu els ho encarreguen?

-PC: Abans ja existien. Les portava un altre viquipedista que necessitava un relleu. L’objectiu, aleshores i ara, és el mateix: que tingui més lectors, més editors, que la gent ens conegui i participi a la Viquipèdia. Volíem arribar a aquest objectiu, i sí que ens l’hem fet una mica nostra. Tracem les línies nosaltres mateixos. Per exemple, ens cenyim a què hi hagi una màxima diversitat de temes sobre els quals parlem. Cuidem que cada setmana surtin cadascun dels vint-i-tres temes diferents que tenim classificats. Corregim també el biaix de gènere o territorial. Que puguem parlar amb totes les variants lingüístiques del català i que puguem parlar de temàtiques no només dels Països Catalans, sinó de tot el món. Corregim aquests biaixos i donem context a l’actualitat. Això és una cosa que enganxa bastant a la gent. Fa que el nostre Twitter pugui ser una mica referent en qüestions d’actualitat. Tot plegat, és la manera d’anar aconseguint que la gent conegui que existeix la Viquipèdia en català i que té una qualitat molt alta respecte a altres llengües. També dir que és una enciclopèdia lliure que la fem entre tots, que no cal ser ningú per editar-la. Encoratjar a tothom que l’usi.

-Com decideixen que el perfil de Twitter pot tenir un cert to de trol a vegades. Quan veuen que una enciclopèdia pot jugar amb això?

-XD: Realment, jo et diria que no és que juguem a ser trols. Com visibilitzes segons quins temes si no és creant analogies amb el que ja existeix a la història i el que ja està plasmat enciclopèdicament? No és que juguem a fer de trol. Agafem un contingut i mirem què diu l’actualitat, el panorama català o el Twitter català que és la xarxa social on estem. Anem a la Viquipèdia i mirem quins articles interessants pel lector poden tenir alguna relació explícita o implícita amb el contingut. A partir d’aquí, juguem amb la interpretació. Al final, el que volem d’un lector de la Viquipèdia és que sàpiga ser crític amb el que llegeix. Buscant analogies, volem que el lector sigui crític amb la informació. Jo et dono una informació. La pots relacionar tu amb el que està passant a l’actualitat? Si saps fer això, també sabràs que quan accedeixis a la Viquipèdia i hi hagi un article sense referències, hauràs de ser crític. O que quan vegis un article que et demani que l’ajudis a millorar-lo, també el puguis millorar. Jugant a això, busquem que la gent es faci seva la Viquipèdia. Si algú és crític per trobar una analogia, també pot ser crític per entendre quan una font no és fiable.

-PC: Hi ha vegades, que quan hi ha un article que és molt evident que interessa per l’actualitat, també el llancem. Per exemple, dient que tenim un article molt bo sobre la Covid. Però, a vegades, quan és molt evident que la gent anirà a aquest primer cercle, pensem que potser hi ha altres articles que no se t’acudiria buscar o que no coneixes. Per exemple, si fem una relació amb el món de l’anime, també tenim articles molt bons que parlen d’això. O amb el món de la música. Encara que no parlem de música, aprofitem per dir-vos que tenim articles molt bons de música. Aquest joc ens permet ampliar.

-XD: Visibilitzar articles. Tenim articles molt bons de molts temes. La Viquipèdia és molt diversa.

-Esperaven el ressò que han tingut en moments puntuals?

-XD: És molt atzarós. A vegades provem de jugar més i ningú hi cau. Altres cops, que juguem menys… Hi ha vegades que al·lucinem perquè algú ens diu que un tuit és amb segones i en veritat el teníem programat des de fa quatre o cinc dies. És atzarós

-PC: Com a matemàtic, hi ha una cosa que es diu la llei dels grans nombres. Vindria a dir que pensar que un sol tuit tindrà èxit o no és, és un atzar que se’ns escapa de les mans. Però, la feina constant que anem fent, ens porta cada vegada a tenir més seguidors i més impacte. Això és innegable. No ens podem esperar que un tuit tingui impacte o no. No ens la podem jugar a un sol tuit, però sí que podem dir que l’impacte que tenim ara és molt major que el que teníem fa sis mesos i esperem que sigui menor del que tindrem d’aquí a sis mesos. La feina constant té repercussió i ho agraïm. No només a Twitter, sinó en lectures, que és el que ens importa.

-Hi ha alguna cosa de la seva intervenció a les xarxes de la Viquipèdia de la qual n’estan especialment contents?

-XD: Quan algú ens obre, per privat o per públic, i ens diu que vol començar a editar la Viquipèdia. O quan ens dona gràcies per un article que hem passat. Això és una satisfacció personal molt gran. Però, també és una tristesa. T’adones que, sovint, l’article més llegit a la Viquipèdia és per un tuit que hem fet. Això et demostra la mala situació lingüística. Que l’article més llegit d’un dia sigui un article de Twitter, que potser són 1.500 o 2.000 visites, demostra la mala qualitat d’accessos que tenim. Twitter s’està convertint en una de les nostres fonts d’accés principals, quan hauria de ser una cosa tan establerta a la societat, que Twitter hauria de ser una illa. És perillós això.

-Pensen que aquest cert toc d’humor, o d’anar amb segones, pugui comprometre certa neutralitat de la Viquipèdia?

-XD: En absolut. Com et deia, la idea és que simplement fem analogies. La interpretació és lliure. Per algú que no hagi entès el context, nosaltres piulem un l’article normal i corrent. Això no fa perdre la neutralitat, la neutralitat ha d’estar en el mateix article. Que quan una persona llegeixi sobre un tema, trobi informació de qualitat i referenciada. A Instagram a vegades també pengem algun mem, per abastar un públic una mica més jove. Però al final el que volem és fer un entorn familiar. També difonem quan algú diu que ha editat un article o quan algú fa un tuit que no té res a veure amb la Viquipèdia, però diu que ha tret una imatge de la Viquipèdia. Nosaltres ens devem a una enciclopèdia de rigor, la resta de difusió és una cosa efímera.

-PC: Estic amb en Xavier. Nosaltres no opinem. Quan fem un tuit, seleccionem un paràgraf d’una Viquipèdia que existeix i el posem en públic. A vegades, d’un mateix tuit hi ha qui ens diu que té ideologia en un sentit i en el contrari. La connotació està en la ment de qui ens llegeix. Nosaltres el que fem és agafar un pedaç d’informació i posar-lo pel públic.

-XD: Pot ser que se’ns malinterpreti. Però, quan jo estic decidint agafar un article, algú ens pot qüestionar perquè l’estem seleccionant. Però, nosaltres agafem articles pels vint-i-tres temes i intentem ser molt curosos en no sobrerrepresentar o infrarrepresentar cap tema.
Els viquipedistes Xavier Dengrà i Pau Colominas /Emma Santanach (Wikimedia Commons, CC-BY-SA 3.0)

-Han tingut problemes en alguna ocasió?

-XD: Se’ns han queixat algun cop, però per sort pensem que la comunitat Viquipedista està contenta amb la feina que fem. Sempre que algú ha dit que potser ens passem una mica, no és ningú de la comunitat editora. Però, per sort, la comunitat ens dona suport. El dia que no tinguem el suport, ho deixarem de portar nosaltres.

-PC: Els problemes han estat externs, de gent que es queixa per Twitter. Però, des de dins no se’ns ha dit que no fem bé la nostra feina i nosaltres estem oberts a rebre crítiques.

-XD: És important que la comunitat ens fiscalitzi.

-Tenen alguna estratègia de publicació dedicada a arribar al conjunt de territoris de parla catalana? Ho aconsegueixen?

-XD: Sí. Sempre diem que l’abast de la Viquipèdia és informatiu i divulgatiu per a la societat en general en l’abast dels Països Catalans entesos com a comunitat lingüística. La Viquipèdia no és la Viquipèdia de Catalunya, és de tots els territoris on es parla català.

-PC: La Viquipèdia és mundial i en llengua catalana. Podem parlar sobre Laos, en català. Parlem de tot el món, en català. I sí, tenim un pla, que inclou que es piuli en totes les varietats lingüístiques. Amb això, en Xavier fa un esforç immens perquè cap dels dos som algueresos, però en Xavier, de tant en tant, fa tuits amb el diccionari alguerès en mà per representar la varietat dialectal algueresa quan fem algun tuit sobre un tema sobre Sardenya. De la mateixa manera que no som valencians, però intentem equiparar la quantitat de piulades amb varietats meridionals i septentrionals. No només intentem representar tot el territori als articles, i tot el món, sinó també totes les varietats lingüístiques. És una cosa que ens prenem molt seriosament. Sobre si aconseguim arribar a tot arreu… ho aconseguim, però no tant com voldríem. D’ençà que ho fem, hem pujat la quantitat de seguidors del País Valencià, per exemple.

-XD: I s’està traduint en editors, que és el que ens fa realment contents. Si tens una infrarepresentació de contingut sobre el País Valencià o les Illes Balears, però així i tot intentes fer una difusió en aquestes varietats dialectals, és més fàcil que aconsegueixis arribar a gent que editi sobre aquests aspectes. Perquè se senten integrats en el projecte. Això és un problema que tenim a la Viquipèdia, que molts articles quan parlen d’un problema diuen que a Catalunya és així. I hauria de ser: a Catalunya, a les Illes, a Andorra i a la Xina i a Groenlàndia… Si no pots representar tots els països del món, fes-ho en el context català sencer, no en el de Barcelona o el de Catalunya.

-Quin dirien que és, ara mateix, l’estat de la Viquipèdia en català?

-PC: Dolent.

-XD: Depèn. Si parlem d’editors, molt bo. Som una de les llengües amb més editors per milió de parlants. Això vol dir que hi ha una militància lingüística i de coneixement lliure molt forta. A la vegada, la Viquipèdia està en una situació crítica -i no exagero- de lectures i de renovació generacional. Ens falten joves i ens falten lectors. Arribarà en un punt en què, si passen els anys i no renovem editors i les lectures segueixen caient -perquè cada cop més gent la llegeix en anglès, castellà o francès-, arribarà un punt en què la cosa farà baixada.

-PC: El nombre de lectures en català és molt baix dins els territoris de parla catalana. Molt més baix del que pertocaria pel nombre de parlants nadius -ja no de persones que entenen el català. Els parlants nadius no utilitzen la Viquipèdia en català com a primera opció. Hi ha qui diu que és per una qüestió de qualitat. Però no és així. No només per la qualitat general, hi ha temes concrets en què la Viquipèdia en català és un referent mundial. La Viquipèdia en català és l’única Viquipèdia del món que té catalogats tots els mamífers, per exemple. És de les millors viquipèdies del món en qüestió d’òperes. Hi ha temes en què som referent mundial i no som llegits en la proporció que tocaria. L’excusa de la qualitat no val. Evidentment que és millorable i no tenim la quantitat d’articles de la Viquipèdia anglesa, però en els temes que som referents, tampoc tenim els lectors que tocaria. Ja, si parlem de la gent que entén el català i podria obrir una pestanya i comparar… La gent no ho fa això. En tindríem prou amb què, qui entengués el català, obrís també l’article en català per comprar-lo. Preferentment, que fos la primera opció, però encara que no fos així… N’hi hauria prou per remuntar unes dades que diuen que la gent no utilitza la Viquipèdia en català.

-XD: Subsistim pels militants lingüístics. La Carme Junyent deia que un 15% dels catalanoparlants són militants lingüístics. Subsistim per ells, però la Viquipèdia s’està convertint en un projecte molt poc visible. I amb molt poc suport de segons quins sectors. El primer és el de les configuracions i la tecnologia. Fins que el món de la tecnologia no es normalitzi en català, la Viquipèdia es normalitzarà pel que fa a lectures.

-Tenen problemes de posicionament a Google?

-XD: Sí, però no tant a Google. Els parlants de català, molts no tenen el mòbil configurat en català. Això, de per si, ja és un mur que costa molt de trencar. D’altra banda, a les institucions públiques, les escoles, les entitats culturals… mira com tenen els ordinadors programats. A vegades a TV3 surt que busquem alguna cosa a la Viquipèdia i no els surt en català, perquè no tenen els ordinadors en català.

-PC: Hi ha institucions públiques que et diuen que ho tenien en català, però que van actualitzar el software i ja ho van deixar en castellà. Aquestes pedres enfonsen la Viquipèdia i el català en si.

-Encara que algú tingui l’ordinador en català, si busca a Google sovint li surt primer la versió en castellà…

-XD: Però, tens el Google a banda del navegador, configurat en català? Has de configurar les dues coses. A la configuració de Gmail, hauries de poder mirar en quina llengua està la predisposició de cerca.

-PC: És possible que la primera opció et surti en català, però és complicat, perquè has de configurar el navegador en català, el navegador de cerca… És la balança… Hi ha uns impediments digitals. Però, es pot.

-XD: A un jove que no estigui conscienciat lingüísticament, no li pots dir que canviï una cosa o l’altra. Si tota la vida ha tingut el telèfon en castellà, no li pots demanar el canvi. Ja no és per voluntat, és per passivitat.

-PC: Hi ha dos problemes. Un, que per defecte t’ho posen en castellà. Aquí hi ha una elecció que ha fet Google per tu. No ho has configurat. En cap moment et demana en quin idioma vols fer la cerca. Aquest és el primer problema, i la responsabilitat és de les empreses. Després hi ha el segon problema, que és que nosaltres anem i ho canviem per suplir el que fan les empreses. Per això la responsabilitat és doble. Si Google et posés per defecte el català en el moment en què ho instal·les, tindríem més lectures. És cert.

-XD: De fet, una de les coses que volíem comentar és el rol que juguem els Viquipedistes en això. Nosaltres difonem contingut a Twitter, però l’activisme no pot dependre del compte de la Viquipèdia. Això pertoca als voluntaris que editen el projecte, que han de fer el pas de discurs públic. Els viquipedistes en llengua catalana hem perdut molt aquest discurs. Per cada pas que nosaltres no fem endavant, les grans empreses com Google ens fan fer un pas enrere.

-Com veuen la salut del català a internet, més enllà de la Viquipèdia?

-XD: Et podem respondre personalment, però no com a Viquipèdia. La situació de la Viquipèdia en les llengües minoritzades és complicada.

-PC: Personalment, el català a internet té la dicotomia que tenim les grans empreses en contra, mentre que hi ha un activisme per la llengua catalana que és minoritari, però és fort i que intenta compensar tota la resta. És el mateix que ens passa a la Viquipèdia. Hi ha gent disposada a perdre hores i hores de la seva vida personal en la defensa de la llengua.

-XD: Som l’Astèrix i l’Obèlix. Som una mica com els gals. Sumant coneixement lliure i llengua. Hi ha altres entitats com Softcatalà o Xnet. Però, nosaltres som una comunitat i hem de ser neutrals. Com a viquipedistes, si volem ser no-neutrals, ens hem d’organitzar d’alguna manera per poder tenir un discurs exterior. Perquè si ho fem com a Viquipèdia, perdem un dels pilars. Aquí cal jugar molt bé com fer el rol d’agent discursiu.
Dengrà i Colominas són responsables de les xarxes de la Viquipèdia en català /Emma Santanach (Wikimedia Commons, CC-BY-SA 3.0)

-Pot la Viquipèdia ajudar a crear oportunitats per la llengua a les xarxes?

-XD: Només pel fet que la Viquipèdia és una font d’informació pública feta col·laborativament, fa que tothom hi pugui participar. Això és universal. En llengua catalana no tenim altres plataformes que tinguin un impacte com aquest en la visibilització de la llengua catalana. En Pau va començar amb 16 i jo amb 14. Quines possibilitats d’impacte tenen persones d’aquesta edat tenen per a la visibilitat de la llengua que no sigui la Viquipèdia? Pots ser youtuber, instagramer, tiktoker… Però, d’aquests n’hi ha un de cada mil. Un viquipedista és una persona anònima que té un impacte real sobre allò que fa la vida de la gent més fàcil. A més, de la integració social. Si ho apliques a l’escola amb eines pedagògiques, et permet integrar més que és l’esperit crític, et permet aprendre d’altres cultures… Té un rol que no sabria comparar amb altres plataformes.

-Com s’ho fa un projecte de codi obert com la Viquipèdia per subsistir en un moment en què l’imperi GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) impera al món digital?

-PC: Diria que aquesta necessitat de supervivència va en contra del mateix GAFAM. Ells són els principals interessats -i a vegades estan aconseguint coses- en comprar la Viquipèdia i la pròpia estructura que la sosté. Són els primers interessats a enfonsar la Viquipèdia i intenten posar diners de pel mig i comprar les institucions que coordinen la Viquipèdia. A vegades ho estan aconseguint. La gràcia és que poden subornar a la direcció, però no a la comunitat Viquipedista. La comunitat són centenars de milers de persones al món. Tenir un projecte que es regeix pels consensos d’aquestes persones, dificulta que hi entrin i ho comprin. La manera que tenen de comprar-ho és anar amb diners a la governança.

-XD: L’avantatge del voluntariat és que és genuí i fa que no sigui influenciable. En el moment en què permets als transatlàntics amb diners o deixant que dins es faci servir el traductor de Google dins -com s’ha fet ara- o acceptes donacions en espècies, ja comences a cedir territori. Aquest és el perill, cedir encara més territori. Aquesta és una opinió més personal. Per mi, mentre existeixi la genuïnitat del voluntariat estem segurs. És dels valors que hem de transmetre. Voluntariat, llengua i coneixement lliure són les tres garanties. I també la independència digital del projecte.

-Els preocupen certes regulacions que posen en joc la neutralitat de la xarxa?

-XD: Ens vam posicionar com a Viquipèdia per l’aprovació de l’article 13 de la Directiva Europea. Vam tancar tres dies. Vam ser la Viquipèdia que més dies va tancar. A més, era proper a la selectivitat.

-PC: És una qüestió delicada, perquè al final fas que la Viquipèdia prengui un posicionament polític. Evidentment, la decisió es porta al consens de la comunitat editora. Això no vol dir una votació, vol dir arribar a un punt d’acord comú molt majoritari. És una qüestió delicada i és una preocupació real. Hi ha molts governs que tenen por de la Viquipèdia perquè és una font de coneixement lliure que s’escapa del seu control.

Informa:ELTEMPS.CAT2-1-2021)

154 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: