LA XINA COM ESPANYA: PERSECUCIÓ ALS DEMÒCRATES DE HONG KONG

“Hong Kong i la democràcia perseguida ”
L’aprovació dimarts passat de la llei de Seguretat Nacional per part del legislatiu de la Xina deixà els demòcrates de Hong Kong a expenses de la voluntat repressora de Pequín.
( MIQUEL PAYERAS )Dimarts passat els 162 membres del Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional de la Xina aprovaren per unanimitat, després d’un debat que durà menys d’un quart d’hora, la controvertida llei de Seguretat Nacional per a Hong Kong. El temor de tots els demòcrates de l’antiga colònia britànica és que el govern de Pequín es faci amb el control absolut del territori i el somni d’instaurar-hi una democràcia plena s’esvaeixi del tot. La nova norma contradiu els acords signats entre Xina i Gran Bretanya per a la retirada de la potència colonial, signats el 1997 i que entraren en vigor l’1 juliol d’aquell any, moment en que el Regne Unit transferí la sobirania a Xina. A pesar de la transferència, tot un seguit de garanties permetien als ciutadans de Hong Kong de gaudir d’un model econòmic i polític propi – el que les autoritats xineses batejaren com «un país, dos sistemes».

Amb el transcórrer dels anys la influència del govern comunista de Pequín a Hong Kong ha anat creixent i avortant els intents d’aprofundir en la democràcia en el territori. La situació generà una escalada de tensió política que esclatà l’any passat amb les famoses mobilitzacions de centenars de milers de ciutadans -fins 500.000 arribaren a concentrar-se als carrers – que exigien més llibertats. Els jerarques del Partit Comunista de la Xina exigiren que s’acabessin les protestes i que es reprimís amb contundència els intents de «trencar el país». A tal efecte impulsaren l’aprovació en el Consell Legislatiu local d’una llei de Seguretat Nacional que els demòcrates aconseguiren evitar que s’aprovés perquè, al seu entendre, intentava avortar qualsevol aprofundiment democràtica a l’ex colònia.

Irritat, el Govern xinès aprofità la desmobilització de les protestes per mor de la COVID-19 per anunciar que seria el seu ens legislatiu, l’Assemblea Nacional, la que aprovaria la llei per a Hong Kong. La reacció de les democràcies fou crítica amb aquesta pretensió. Tant l’antiga potència colonial, Gran Bretanya, com la Unió Europea com els Estats Units no acceptaren aquesta forma de legislar. Però el Partit Comunista xinès no escoltà l’opinió de les potències occidentals. Dimarts passat aprovava la referida norma.

L’endemà la BBC citava fonts oficials de Londres per assegurar que la norma viola la Declaració conjunta Xino-britànic de 1997 que permeté la transferència de sobirania, atès que preveu que Hong Kong tingui un alt grau d’autonomia durant 50 anys, cosa que es conculca amb l’aprovació per Pequín de la nova llei. El mateix mitjà de comunicació recollia l’opinió al respecte d’Amnistia Internacional: «la major amenaça contra els drets humans en la història recent» del territori.

Just després de coneixer– se que s’havia aprovat la llei, els liders del Partit Democràtic de Hong Kong, Wu Chi-Way i del Front de Drets Humans i Civils de la ciutat, Figo Chan, anunciaren noves mobilitzacions. Que en efecte es varen produir des de l’endemà i que han suposat la intervenció sense manies de la policia, amb prop de 200 detinguts només en dos dies.

La nova norma legal castiga els mers intents de «sedició, secessió, terrorisme, subversió, ingerència estrangers o qualsevol acte que posi en perill la seguretat nacional». Un redactat que permet fer el que vulgui la policia i el poder executiu. I cal recordar que aquest últim està en mans del Cap Executiu, ocupat d’ençà l’1 de juliol de 2017 per Carry Lam, una dona a la que es considerava independent però que ara es mostra arrenglerada fil per randa amb Pequín. Val a dir que aquest càrrec no és d’elecció directa i universal sinó que el tria un Comitè Electoral format per 1.194 membres que, a la vegada, són elegits per un sistema escassament democràtic basat en els sectors productius, professionals i polítics: el Consell Legislatiu hi aporta els seus 70 membres, però el sector pesquer – que té una importància econòmica simbòlica – hi té 60 membres, mentre que el molt occidentalitzat d’assegurances i financer només n’aporta 47… Tot està pensat per assegurar que el poder de decisió de Pequín sigui enorme, tot i que de forma indirecta. Fa 3 anys, en ocasió de l’elecció del nou Cap Executiu, les enquestes de la Universitat de Hong Kong donaven a John Tsang, un polític local molt popular, prop de vint punts percentuals d’avantatge per sobre de Carry Lam. Però el Comitè Electoral l’elegí a ella. Pequín mana.

El problema per a les autoritats comunistes era la judicatura. Independent, interpretava les lleis de seguretat d’una manera molt laxa, a la pràctica favorable als desitjos democràtics. S’ha acabat, això. Amb la nova llei de Seguretat Nacional una denúncia per qualsevol dels possibles delictes que preveu serà investigada per la fiscalia xinesa i el cas serà jutjat a Hong Kong per un grup de jutges seleccionats per… la Cap Executiva que va posar Pequín, Carry Lam. Les penes que castigaran els nous delictes van dels 3 anys de presó fins a la cadena perpètua. Es més, la norma preveu que Xina instal·larà a l’ex colònia una «oficina de seguretat», amb un ignot nombre d’efectius, amb l’objectiu de «supervisar, guiar i donar suport» a Hong Kong.

La BBC concloïa dimecres que l’esmentada llei «és un temut instrument de lliure interpretació per reprimir» qualsevol disturbi, protesta o reivindicació que no agradi a les autoritats xineses. Per la seva banda, The New York Times analitzava el mateix dia que «la llei ha estat aprovada amb rapidesa i secretisme» i que té per objectiu «el control del Partit Comunista sobre Hong Kong, després de les protestes de l’any passat.
Informa:ELTEMPS.CAT (5-7-2020)

212 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: