L’ACCI√ď EXTERIOR DE LA GENERALITAT, LA FUITA QUE L’ESTAT NO VA PODER CONTROLAR

“L’acci√≥ exterior de la Generalitat, la fuita que l’Estat no va poder controlar”.
La justícia espanyola activa una nova causa penal per les despeses en la xarxa diplomàtica des del 2011 i redobla la pressió contra els alts càrrecs de la Generalitat que hi van participar
( BERNAT SURROCA )
Els treballadors del Departament d’Acci√≥ Exterior van deixar de tenir feina d’un dia per l’altre. Divendres, 27 d’octubre de 2017, el Parlament declarava i suspenia la independ√®ncia. Dilluns, l’edifici del carrer de la Pietat, a tocar del Palau de la Generalitat, havia quedat pr√†cticament desert. El govern espanyol havia aplicat l’article 155, mig Govern havia marxat a l’exili, i l’Estat tenia al punt de mira l’acci√≥ exterior de la Generalitat i el Diplocat, una fuita que no havia pogut controlar durant els moments m√©s intensos del proc√©s. Al cap de pocs dies, pel Departament van apar√®ixer uns “homes de negre” de part de la Moncloa. L’Estat ho va desmantellar tot de manera fulminant, amb especial atenci√≥ a les delegacions catalanes a l’exterior. De tot all√≤ en fa quatre anys i, malgrat que s’ha restitu√Įt la pres√®ncia de Catalunya al m√≥n, la tasca exterior encara no se n’ha recuperat del tot.

La internacionalitzaci√≥ del proc√©s va inquietar l’Estat. Ho evidencien les causes obertes que afecten alts c√†rrecs de la conselleria o noms propis de la Generalitat implicats en l’acci√≥ exterior. Aquest setmana se n’ha obert una de nova que neix d’un informe del Tribunal de Comptes encarregat pel Congr√©s i el Senat, i que analitza les despeses en acci√≥ exterior entre 2011 i 2017. Hi ha implicats una desena d’alts c√†rrecs, entre d’altres l’exconseller Ra√ľl Romeva, condemnat per sedici√≥ i malversaci√≥; Aleix Villatoro, secretari d’Exteriors, que tamb√© est√† present en la causa al jutjat 13 i sobre responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes; Albert Royo, exsecretari general del Diplocat, tamb√© perseguit pel jutjat 13 i per les despeses en tasques d’internacionalitzaci√≥; o Teresa Prohias, exdirectora de serveis de Presid√®ncia i investigada tamb√© al 13.

Durant els moments m√©s √†lgids del proc√©s, Espanya es va sentir menys segura del qu√® preveia en la faceta internacional. El seu relat no arribava. “El relat exterior de l’1-O el vam guanyar”, apunten fonts coneixedores de l’acci√≥ exterior de les √ļltimes legislatures. La feina feta aleshores, sumada a les imatges de la viol√®ncia policial, va tenir impacte en l’opini√≥ p√ļblica internacional. Catalunya va saber en aquell moment internacionalitzar la causa amb molts menys recursos dels que disposava la diplom√†cia espanyola, m√©s burocratitzada i antiga que la diplom√†cia p√ļblica catalana, m√©s moderna i √†gil. El PP, amb Alfonso Dastis al capdavant del potent aparell diplom√†tic espanyol, mai va voler entendre com funcionava la diplom√†cia p√ļblica catalana, que prioritzava generar empatia m√©s enll√† de les cancelleries, compartir projectes internacionals i influir en l’opini√≥ p√ļblica i acad√®mica. El PSOE s√≠ que ha intentat fer passos en aquest sentit amb la creaci√≥, per exemple, d’Espanya Global.


L’abs√®ncia de l’Estat el 17-A

La gesti√≥ que el Govern de Carles Puigdemont va fer de la resposta als atemptats del 17-A tamb√© va incomodar l’Estat i l’aparell diplom√†tic espanyol. La feina dels Mossos i la tasca del Departament d’Exteriors va deixar el govern espanyol en un segon pla. Catalunya va transmetre a l’exterior la imatge d’un “estat catal√† autosuficient”, en paraules de sindicats policials espanyols. L’endem√† dels atemptats, Romeva va rebre els ministres d’Exteriors d’Alemanya i Fran√ßa, que es van traslladar a Barcelona per con√®ixer de primera m√† la situaci√≥. Poc despr√©s, es reunia amb el secretari d’Estat de les Comunitats Portugueses per gestionar la situaci√≥ de les dues v√≠ctimes portugueses mortes a la Rambla. Tamb√© es va trobar amb el ministre d’Exteriors itali√†.

La pres√®ncia de Dastis va ser totalment secund√†ria i aix√≤ va molestar l’Estat. “Romeva era qui tenia la informaci√≥”, recorden alts c√†rrecs d’aleshores. La gesti√≥ de tot plegat no va agradar gens a l’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya S√°enz de Santamar√≠a, que ja tenia entre cella i cella l’acci√≥ exterior de la Generalitat. Algunes veus apunten que aquelles reunions i la “r√†bia” que va sentir la m√† dreta de Mariano Rajoy expliquen la repressi√≥ posterior. Sigui com sigui, mesos despr√©s s’activaria l’article 155 i una de les dianes seria la feina a l’exterior. En plena campanya del 21-D, S√°enz de Santamar√≠a es vantava d’haver deixat el Diplocat “en liquidaci√≥”.

Una “venjan√ßa pol√≠tica” que continua

L’abril de 2018 culminava aquella “venjan√ßa pol√≠tica” contra un dels organismes que l’Estat no havia pogut controlar. “L’√ļnica batalla que no va guanyar l’Estat va ser l’exterior”, apunten dirigents amb responsabilitat sobre l’acci√≥ exterior. El Diplocat es va reactivar el 2019, per√≤ molt m√©s limitat. L’octubre de 2020, el Tribunal Constitucional (TC) va tombar -sense unanimitat- parts del pla d’acci√≥ exterior de la Generalitat i, entre d’altres, va prohibir el concepte de “diplom√†cia p√ļblica”. La repressi√≥ contra els seus responsables tampoc s’atura.

Qui en va ser la primera secret√†ria general, Roser Clavell, tamb√© est√† implicada en la causa del jutjat 18 de Barcelona. Concretament se l’investiga per l’atorgament d’una subvenci√≥ directe l’any 2012 a la Federaci√≥ d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). Albert Royo, que la va substituir l’any 2013, √©s dels m√©s assenyalats en la causa que investiga la jutgessa Carmen Garc√≠a, tant per la concessi√≥ de subvencions com per haver encarregat informes acad√®mics que suposadament excedien les compet√®ncies de la Generalitat.

El Departament d’Exteriors torna a funcionar, per√≤ l’actual conseller, Bernat Sol√©, est√† inhabilitat per l’1-O a l’espera que la sent√®ncia esdevingui ferma. El Diplocat tamb√© funciona, per√≤ m√©s encotillat que abans de 2017. La por i l’allargada ombra del 155, i la manca de rumb de l’independentisme, no ajuden a reactivar plenament l’acci√≥ exterior de la Generalitat.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-5-2021)

98 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: