“L’acord ERC-PSOE atia el vesper fiscal”
Posen al descobert l’independentisme fiscal de Madrid i la competència deslleial per l’IRPF més baix i la bonificació del 100% de l’impost de patrimoni gràcies a l’efecte seu
( DAVID PORTABELLA – MADRID )

Cata­lu­nya ha d’escol­tar la trom­pe­te­ria ofi­cial que el Madrid libe­ral gover­nat pel PP des del 1995 li fa el sor­passo al pri­mer lloc del podi del PIB esta­tal i amb els impos­tos més bai­xos, i hi ha qui –fins i tot sent inde­pen­den­tista– pot creure que això no l’afecta i que la villa y corte ja s’ho farà. Però si el mira­cle és pos­si­ble dins l’M-30 és gràcies a tots: només la regió que té la capi­tal, els minis­te­ris i els grans de l’Íbex 35 pot fer dúmping i ofe­rir als seus una baixa tri­bu­tació que va des del tipus màxim de l’IRPF més baix –el 43%, con­tra el 48% català– fins al luxe de boni­fi­car el 100% de l’impost de patri­moni des del 2008 quan el tipus a Cata­lu­nya va del 0,21% al 2,75%. L’acord d’ERC i el PSOE per l’har­mo­nit­zació atia ara el ves­per fis­cal i posa al des­co­bert l’inde­pen­den­tisme tri­bu­tari i la com­petència des­lle­ial d’Isa­bel Díaz Ayuso, que ahir va visi­tar Cata­lu­nya venent el seu model libe­ral i del tot obert en la pandèmia però negant que sigui un paradís fis­cal.

El pri­mer a con­fron­tar-ho és el vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès, que, com a amo de les arques, sap que un patri­moni català de 800.000 euros paga 769 euros –un de qua­tre mili­ons paga­ria 41.943 euros–, i que un con­tri­bu­ent idèntic a Madrid té la boni­fi­cació del 100% de la quota. “La gran men­tida del dia és que els espa­nyols paguen les rebai­xes fis­cals dels madri­lenys; Madrid només es queda un de cada 5 euros recap­tats. Els madri­lenys paguen molt. Els naci­o­na­lis­tes i els soci­a­lis­tes arri­ben a l’infern fis­cal”, obria el foc Ayuso. “Les rebai­xes fis­cals dels madri­lenys en gene­ral, no. De les grans for­tu­nes i els impe­ris econòmics de Madrid, sí. El mateix rei­vin­di­quem amb Luxem­burg i on sigui”, li reba­tia Ara­gonès.

Si bé és l’atac a la barra lliure en patri­moni el que des­perta el crit de “l’inde­pen­den­tisme ens roba” –“seré el pit­jor mal­son de qui robi als madri­lenys”, pro­met Ayuso–, Madrid tem també pel pri­vi­le­giat impost de suc­ces­si­ons i dona­ci­ons que el fa el lloc on és més barat morir, en con­trast amb Cata­lu­nya, on és 8.200 euros més car here­tar. Un sol­ter de 30 anys que hereta del pare per valor de 800.000 euros (dels quals 200.000 serien d’habi­tatge habi­tual) paga­ria una quota a Cata­lu­nya de 9.796 euros, i a Madrid, 1.586. En el ves­per fis­cal, el PNB calla i obvia l’inter­canvi de fibla­des. Al País Basc l’IRPF és alt com el català però el con­cert hi ofe­reix una norma tri­butària pròpia i són les tres dipu­ta­ci­ons –i no l’Estat– els recap­ta­dors.

“Seces­si­o­nisme fis­cal”

Que la festa fis­cal madri­le­nya és un regal invo­lun­tari de tots els con­tri­bu­ents ho abo­nen tots els par­tits tret del PP i Ciu­ta­dans, que hi cogo­ver­nen en coa­lició. El pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, va robar l’auto­ria intel·lec­tual de l’har­mo­nit­zació a ERC –“li estem fent el regal”– i la va pen­jar al valencià Ximo Puig. “El que no pot ser és que el con­junt dels espa­nyols paguem les rebai­xes fis­cals de Madrid. Si Madrid vol abai­xar els seus impos­tos, la resta no hem de suple­men­tar els diners que deixa de recap­tar”, avisa. Iceta recorda que fins i tot el popu­lar Cristóbal Mon­toro volia l’har­mo­nit­zació “i els seus no li ho van per­me­tre”.

Pel pre­si­dent d’Uni­des Podem al Congrés, Jaume Asens, el “seces­si­o­nisme fis­cal” d’Ayuso ha creat “un paradís per a les grans empre­ses i for­tu­nes en detri­ment de ser­veis públics com la sani­tat pública”. “Si de debò volem solu­ci­o­nar la crisi ter­ri­to­rial, el pri­mer que hem de fer és posar fi a la república inde­pen­dent fis­cal de Madrid empa­rada pel PP i Cs”, hi afe­gia el por­ta­veu d’En Comú Podem, Joan Mena.

Cs tira la tova­llola

La jugada de Rufián d’atiar el ves­per fis­cal amb el PSOE va obte­nir la caram­bola bus­cada de fer que Cs anunciés que tira la tova­llola i final­ment votarà en con­tra dels pres­su­pos­tos del 2021 de Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias. Si fins ahir havia tole­rat el pro­ta­go­nisme d’ERC i d’EH Bildu, l’atac fis­cal a Madrid va des­com­pon­dre el volun­ta­risme nego­ci­a­dor d’Inés Arri­ma­das en 24 hores per la por al foc amic dretà del PP i Vox. “Gràcies a Cs tots els espa­nyols veuen que Sánchez ha pre­fe­rit la mà d’Otegi i Jun­que­ras a la mà mode­rada de Cs”, ho va posi­ti­vit­zar Arri­ma­das. Amb 181 vots a favor ja al sarró gràcies al PNB, ERC i EH Bildu, Sánchez ja supera els 176 de la majo­ria abso­luta i no va ves­sar ahir cap llàgrima per l’abandó de Cs, men­tre que entre els de Pablo Igle­sias hi reg­nava la satis­facció per l’èxit del mob­bing tre­ba­llat llar­ga­ment i a consciència.

Equi­ta­tiu o cen­tra­lista?

L’acord for­jat per ERC i el PSOE pretén reim­plan­tar el joc net en un ter­reny centrípet en què ara els més rics de l’indret més ric són els que menys paguen, però és con­tro­ver­tit en la forma: la cre­ació d’un grup de tre­ball sobre patri­moni en paral·lel al pres­su­post topa amb la incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de crear un impost a través de la llei de pres­su­pos­tos, perquè ho impe­deix explícita­ment l’arti­cle 134.7 de la Cons­ti­tució. I si la solució fos una quota mínima esta­tal, es dona­ria la para­doxa que és l’inde­pen­den­tisme català el que força una solució cen­tra­lista a Madrid per neu­tra­lit­zar les ale­gries en l’exer­cici de la com­petència autonòmica sobre els tri­buts pro­pis. A aquesta para­doxa “recen­tra­lit­za­dora” al·ludia Elsa Artadi, por­ta­veu de JxCat a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. “Quan Cata­lu­nya reclama més sobi­ra­nia i, de fet, la inde­pendència, anem ara a una har­mo­nit­zació fis­cal, una Loapa fis­cal, una uni­for­mi­tat del sis­tema tri­bu­tari.

És incom­pren­si­ble”, va etzi­bar Artadi sense dis­si­mu­lar la seva con­tra­ri­e­tat. En la mateixa línia s’expres­sava la por­ta­veu de JxCat al Congrés, Laura Borràs: “Si des d’una pers­pec­tiva auto­no­mista seria un mal acord, des d’una pers­pec­tiva inde­pen­den­tista no té cap sen­tit.” Per Borràs, “pot­ser hi ha qui vol refor­mar o arre­glar Espa­nya”, en al·lusió a ERC. “El que volem i neces­si­tem nosal­tres és dis­po­sar d’un estat propi que ges­ti­oni els seus pro­pis recur­sos”, va reblar Borràs. Qui estén la mal­fiança a tot l’acord pres­su­pos­tari entre ERC i el PSOE que haurà de repor­tar 2.339 mili­ons a Cata­lu­nya per com­plir amb el pes del PIB del 19,3%, és la con­se­llera de la Pre­sidència, Merit­xell Budó: “Vull veure si s’exe­cuta.”

A peu per Cata­lu­nya, Ayuso es va entre­vis­tar amb Soci­e­tat Civil Cata­lana en plena cro­ada con­tra la llei Celaá i amb un grup d’hos­ta­lers cata­lans, als quals va expo­sar les seves res­tric­ci­ons “sen­sa­tes” del tot obert enmig de la segona onada de la pandèmia. “El més fàcil hau­ria estat tan­car Madrid, però aquesta no era la solució”, va etzi­bar Ayuso in situ al govern català en nom del seu cate­cisme busi­ness fri­endly.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (27-11-2020)