L’ADEU INCÒMODE DE CUIXART: EL PERILL DE CADUCITAT D’ALTRES LIDERATGES DEL PROCÉS

“L’adeu incòmode de Jordi Cuixart”.
El comiat endreçat del president d’Òmnium incorpora un missatge implícit, el perill de caducitat d’altres lideratges del procés.
( JOAN SERRA)
Els últims mesos de Jordi Cuixart a la presidència d’Òmnium es poden interpretar, ara que se’n coneix la data del comiat, com l’acció conscient de qui vol deixar alguna cosa en herència. La teoria de l’adeu serenament pensat ajuda a descodificar els missatges que queden escrits en Aprenentatges i una proposta (Ara Llibres) -un relat de l’etapa a la presó que vol ser una mirada de futur per a l’independentisme-, però també serveix per donar valor a altres moviments del passat recent, més discrets. Poques persones saben que, la tardor del 2021, Cuixart encara explorava l’enèsim acte de mediació entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, els capitans de l’etapa àlgida del procés, que continuen presidint els seus respectius partits. Pretenia tornar-los a reunir per desfer desconfiances que continuen enquistades.

Cuixart ja explicava en el llibre que va publicar el novembre passat que s’atorgava el paper de “moderador” en les reunions periòdiques que feien els presos polítics en l’etapa que compartien reclusió. Quan van arribar els indults, Puigdemont i Junqueras es van retrobar. Va ser el 7 de juliol de l’any passat, en la visita del dirigent republicà a Waterloo, al costat de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Meritxell Serret. Havien passat 1.349 dies sense parlar cara a cara, d’ençà de la declaració d’independència fallida, per bé que sí que havien mantingut més d’una reunió telemàtica l’estiu del 2020. Del viatge a Waterloo en va quedar una fotografia impostada, no la represa d’una relació. La mateixa imatge cuinada que Cuixart va esgarrapar de tots dos el 17 de juliol a Elna, on Òmnium va celebrar els 60 anys d’existència, en un altre acte per promoure la pretesa unitat independentista, amb escenografia de retrobament entre presó i exili.

La tossuderia del president d’Òmnium per refer ponts és manifesta, però ha anat acompanyada de patacades: la tibantor entre els líders de Junts i ERC no ha minvat, i els partits comparteixen Govern però han estat incapaços de teixir entre ells i amb la CUP “una estratègia compartida” en clau nacional, com queda evidenciat en una taula de diàleg que mai ha tingut totes les potes ben falcades. Davant de tanta dificultat, Cuixart va verbalitzar en l’anunci del seu comiat per fases -deixarà la presidència de l’entitat sobiranista aquest febrer- que fan falta “nous lideratges”. No era la primera vegada que ho deia. Però, aplicant-se’n la recepta, el missatge tenia destinataris clars.

El mateix dia que va fer públic que començava a apartar-se, a NacióDigital apuntàvem que Cuixart havia trencat el principal tabú de la política catalana, alimentat per la presó i l’exili: el relleu de lideratges de la cúpula independentista del 2017. Les escadusseres respostes públiques de Junts i ERC, i la rapidesa amb la qual el debat ha passat a la penombra, indiquen la incomoditat dels partits. “Tots som necessaris”, resumia dilluns la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. Elsa Artadi, vicepresidenta i portaveu de Junts, defensava el mateix dia la vigència dels seus lideratges i indicava que cada dirigent “trobarà el seu moment” per deixar pas.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-1-2022)

76 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: