L’ADVOCACIA DE L’ESTAT DEMANA INVESTIGAT MANIFESTANTS PER HAVER FORMAT UNA ” MASSA TUMULTUÀRIA ” DURANT L’1-O

L’Advocacia de l’Estat, que depèn del govern espanyol i representa els seus interessos, demana investigar ciutadans per haver format una “massa tumultuĂ ria” davant els col¡legis electorals l’1-O a Barcelona per impedir a la policia requisar les urnes i les paperetes. En un escrit avançat per ‘Eldiario.es’, i al qual tambĂŠ ha tingut accĂŠs l’ARA, l’advocat de l’Estat demana a l’Audiència de Barcelona que s’investigui 36 votants que es van concentrar davant de quatre centres de la ciutat. Ja ho havia demanat al jutge que investiga les cĂ rregues policials de l’1-O a Barcelona, Francisco Miralles, que ho va descartar, perquè considerava que els votants Ăşnicament havien exercit “resistència passiva”.

En el seu escrit, per contra, l’advocat de l’Estat afirma que les accions anaven “molt mĂŠs enllĂ  d’una resistència passiva”: “Quan la policia s’acostava, la massa els va barrar el pas”, diu l’advocat de l’Estat, que afegeix que els ciutadans “cridaven ÂŤVotarem, votaremÂť, cosa que revela el coneixement que la policia mirava d’impedir una votaciĂł il¡legal […]”. “En cap elecciĂł ordinĂ ria la gent va cridant ÂŤVotarem, votaremÂť”.
DefiniciĂł de ‘resistència passiva’

Segons l’advocat de l’Estat, resistència passiva hauria sigut quedar-se “quiet davant de les portes de l’escola i en silenci”. Qualsevol cosa que s’escapi d’aquesta actitud, diu, s’ha de considerar resistència activa i “pot constituir un delicte de resistència, resistència amb intimidaciĂł, desobediència greu, desordres pĂşblics i atemptat contra l’autoritat per agressiĂł o per intimidaciĂł”.

El recurs de l’advocat de l’Estat recorda que el fet que hi haguĂŠs –assegura– “una crida dels responsables del Govern” a anar a votar al referèndum no “elimina” la responsabilitat dels ciutadans, que sabien que el Tribunal Constitucional havia suspès la votaciĂł, i es basa en jurisprudència del Tribunal Suprem. “Quan un ciutadĂ  observa que la policia vol entrar a algun lloc en exercici de les seves funcions, sap que la seva obligaciĂł ĂŠs deixar-la passar, sense plantejar-se altres qĂźestions”, assegura l’advocat de l’Estat.


La Fiscalia, l’Ajuntament i la Generalitat s’hi oposen

En el seu recurs, l’Advocacia de l’Estat s’adhereix a la peticiĂł que ja havia fet un sindicat de la policia espanyola per reclamar que s’investiguessin els 36 ciutadans. Per contra, l’Ajuntament de Barcelona –que exerceix d’acusaciĂł popular en la causa de les cĂ rregues policials a la ciutat l’1-O– assegura que els ciutadans que van anar a les escoles aquell dia estan emparats per “la llibertat d’expressiĂł” i que els policies van optar directament per carregar, “sense tenir en compte el principi de preservar la integritat dels ciutadans”.

Els lletrats del consistori recorden que la mateixa Audiència de Barcelona ja va dir –segons la seva interpretació– que el referèndum en si “no estava prohibit” en una resoluciĂł que es pronunciava sobre el que havia passat en una escola del Bages l’1-O. En aquella ocasiĂł el tribunal establia que els agents de la GuĂ rdia Civil que van carregar al centre van marxar sense tancar l’escola, perquè sabien que encara que es continuĂŠs votant els resultats “no tindrien cap conseqßència jurĂ­dica”.

En aquest cas, la Fiscalia tambĂŠ s’ha mostrat contrĂ ria a la possibilitat d’investigar els ciutadans, tal com proposa l’advocat de l’Estat. En el seu escrit, el fiscal del cas considera que no es pot iniciar una acciĂł penal contra cap ciutadĂ  “pel sol fet de trobar-se en un centre determinat”.

Informa:ARA.CAT (28-3-2019)

262 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: