L’AEROPORT HA VOLAT: PREFERIM VEURE COM S’ENLAIREN ELS ĂNECS QUE NO ELS AVIONS

“Lâaeroport ha volat”.
“Preparem-nos per lamentar amargament que Barajas sâenlairi, mentre Catalunya sâacomoda per passar una llarga migdiada polĂtica, econòmica, cultural i social”.
( JOAN ROVIRA )
FantĂ stic. Ja tenim una mani, de 10.000 a 80.000 persones, que justifica i emmascara la beneiteria dâun paĂs que bloqueja lâampliaciĂł del seu principal aeroport, que no vol que jugui a la primera divisiĂł mundial i que prefereix que aquestes coses les facin a Madrid. MĂŠs brillant, impossible.
Lâany 2030, o potser el 2040, ĂŠs possible que tinguem en cartera una inversiĂł pĂşblicoprivada, decidida a Madrid, òbviament, per reconvertir lâaeroport del Prat en una mega-terminal de globus aerostĂ tics, de dirigibles sostenibles, de patinets elèctrics o de bicicletes voladores. SerĂ lâenveja de tot el planeta, sens dubte, perquè estarĂ connectat amb una xarxa de trens i tramvies elèctrics, que òbviament no consumiran energia de procedència nuclear ni eòlica ni solar ni de cap altra font que pugui semblar poc sostenible: no descartem que sigui a pedals, ja que no serviran per a llargues distĂ ncies.
Evidentment, el Tarradellas-Prat estarĂ envoltat de basses plenes dâĂ necs i altres bestioles que es traumatitzarien profundament si els traslladessin a dos quilòmetres del seu hĂ bitat. Per descomptat, al voltant dâaquest paradĂs sâhi instal¡larien milers dâhorts acuradament conreats amb les tècniques mĂŠs respectuoses amb la natura, gaudint dâun espai silenciĂłs, sense soroll dâavions ni de cotxes, de manera que en poc temps Barcelona gaudiria del primer aeroport vegĂ del planeta, el primer aeroport sense avions de la història. Impressionant, oi?
Això ĂŠs el decreixement, per a qui es vulgui creure el conte: ho aturem tot, ho tanquem tot, i de forma mĂ gica continuem progressant i essent competitius i generant riquesa i ocupaciĂł i el que mĂŠs convingui. Ah, sĂ, i sous dignes i oportunitats per a tothom, nomĂŠs faltaria.
Però hem caigut en un formidable parany. El dâaquells que ens diuen que lâaeroport de tal o qual ciutat europea ha renunciat a ampliar-se⌠perquè ja no pot ser mĂŠs gran, que no ĂŠs el cas del Prat. El dâaquells a qui els turistes els fan una mica de fĂ stic, però no pensen que no per força un aeroport potent ha de ser per a motxil¡lers i turisme low cost, que sĂ, sens dubte, ĂŠs la nostra ruĂŻna econòmica i social: el turisme desbordat ĂŠs una mĂ quina que no deixa res al seu pas, extractiva i destructiva, pura terra cremada.
Però hi ha alternatives intel¡ligents al model turĂstic massiu que ni tan sols es posen damunt la taulaâŚ
En qualsevol cas, Barcelona (i amb ella, Catalunya) està apostant per situar-se a un lloc còmode de la segona o tercera divisió mundial, atrapada en una falsa elecció (o aeroport o medi ambient), en cà lculs partidistes a curt termini, en vols de gallina arran de terra.
Per una vegada que des del Madrid pĂşblic i privat (AENA) es plantegen invertir a Catalunya una pasta (que prèviament hem posat nosaltres, euro a euro), aquĂ resulta que decidim que millor que la inverteixin a Madrid, que segur que allĂ els fa mĂŠs falta. I a sobre no qĂźestionem res de res sobre el sistema de gestiĂł dels aeroports espanyols, I ens quedem tan contents, amb els nostres Ă necs, la nostra Ricarda, els patinets i els horts urbans, que no sĂłn incompatibles, clar que no, però que formen part dâuna trampa i dâuna manca de visiĂł de futur i de lideratge de paĂs absolutament esfereĂŻdores.
Preparem-nos per lamentar amargament, les pròximes dècades, que Barajas sâenlairi, mentre Catalunya sâacomoda per passar una llarga migdiada polĂtica, econòmica, cultural i social. Preferim veure com sâenlairen els Ă necs que no pas els avionsâŚ
Informa:ELMON.CAT (20-IX-2021)