L’agonia del català en la missatgeria instantània té arrels a l’escola.
L’arraconament del català a l’àmbit digital és un problema “creixent” que té a veure amb la falta de confiança lingüística i la manca de prestigi de la llengua.
(IVET NÚÑEZ )
El català agonitza en la missatgeria instantània entre els joves. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, entre el 2017 i el 2021 l’ús del català en aquests serveis ha retrocedit disset punts percentuals. El 2017, el 68,1% dels joves d’entre 16 i 24 anys utilitzaven la llengua en aplicacions com WhatsApp o Telegram, mentre que el 2021 aquest percentatge va baixar fins al 51,5%. Aquesta mala xifra d’ús del català a la missatgeria instantània, això no obstant, és lleugerament més positiva que altres indicadors. Per exemple, pel que fa a les pàgines web, un 22,4% dels joves assegura no utilitzar el català mai i a les xarxes socials el percentatge arriba fins al 41,8%.
L’arraconament del català a l’àmbit digital és un problema “creixent” segons adverteixen els experts. El sociolingüista i responsable de l’àrea de drets i administracions públiques de la Plataforma per la Llengua, Òscar-Adrià Ibàñez, creu que aquest descens en l’ús habitual del català a la missatgeria instantània i el creixement del nombre de joves que assegura fer-lo servir només a vegades es deu al fet que s’incorpora nouvinguts al cercle d’amistats. “Persones que enviaven els missatges en català comencen a incorporar el castellà quan incorporen al seu cercle d’amics gent que no el parla”, explica.
Això, alerta, és “una mala dinàmica” en ple procés de “revitalització lingüística”. “Hauríem d’anar a més i no a menys pel que fa a l’ús del català a missatgeria instantània. És molt important estendre el coneixement del català i generar espais d’ús”, explica. En aquest sentit, destaca la importància de treballar els referents lingüístics i crear-ne de nous sobretot a l’àmbit audiovisual. “La generació de 25 a 34 anys, que és la que menys fa servir el català en la franja jove, serà el pròxim referent per als nens. Això podria empitjorar la situació si no es treballen nous referents lingüístics”, raona. Entre aquests referents hi ha monitors, professors i gent de l’àmbit audiovisual que prestigiïn la llengua.
La falta d’autoconfiança lingüística: un dels problemes del sistema
Per altra banda, el filòleg i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua Eloi Planas assegura que aquests mals indicadors es deuen als problemes que arrossega el sistema educatiu. “Hi ha dos motius clars perquè els joves parlin menys català i l’utilitzin menys per a missatgeria. Un d’ells és que els falta autoconfiança lingüística”, raona. “Molts acaben l’ESO sense parlar un català fluid perquè no s’ha treballat la part oral i han passat l’educació obligatòria relacionant-se amb castellà amb els companys i fins i tot amb els professors”, denuncia.
Així, els alumnes amb un “aprenentatge passiu” de la llengua no la interioritzen i a l’hora de parlar o escriure missatges “no tenen autoconfiança” i això els porta a evitar el català. “Els docents sempre haurien de voler el millor per als alumnes, però si només els parlen en castellà el que estan fent és negar-los oportunitats personals, laborals i socials”, adverteix.
El català, vinculat a l’àmbit acadèmic i fora de l’oci
L’altre motiu que afebleix el català des de dins de les aules i a l’àmbit digital té a veure amb el prestigi social de la llengua. “Els alumnes es comuniquen entre ells en castellà i si a més veuen que els docents també els parlen en castellà l’acaben identificant com la llengua per fer coses que no siguin acadèmiques”, apunta. D’aquesta manera, el català queda relegat a l’escola, i l’oci i la diversió es fan sempre en castellà. Això explica que en converses amb amics també utilitzin el castellà.
Un 22,4% dels joves assegura no utilitzar el català mai a les pàgines web
A més, això porta, de retruc, al fet que els joves no s’identifiquin amb el català. “Això és clau, perquè la llengua sempre va lligada a la identitat i si ni tan sols l’escola genera un sentiment d’adhesió a la llengua els indicadors empitjoraran”, avisa. Per revertir la situació, apunta, cal treballar per crear un entorn en el qual el català tingui pes en l’oci, en les xarxes socials, en els videojocs i en l’audiovisual.
El paper de l’escola per frenar situacions “extremes”
Planas és també mestre de primària i assegura que s’ha trobat situacions “extremes” en les quals fins i tot alumnes de famílies catalanoparlants es relacionen únicament en castellà entre ells. “Fins i tot he vist com germans que parlen en català a casa, a l’escola parlen castellà per la influència del seu entorn”, explica. El paper de l’escola, diu, hauria de servir per revertir aquesta situació i assegurar el coneixement i la transmissió del català.
“A l’escola hem de generar adhesió a la llengua, podem transmetre que és útil i que les coneixences d’amics i companys es poden fer en català”, apunta. Per fer-ho, però, s’han de donar “directrius clares” als docents sobre els usos lingüístics i sobre el que han de fer per normalitzar l’ús del català a l’escola.
La relació amb la baixa comprensió lectora
L’expert de Plataforma per la Llengua, per la seva banda, coincideix en la importància de generar espais d’ús per al català. Si en un cercle d’amics només s’utilitza el castellà, la comprensió del català també disminueix. “Si baixa l’ús a la missatgeria també baixa la seva competència en català i això es tradueix en problemes tant en l’àmbit oral com de comprensió lectora”, explica Ibàñez. “És important reforçar la llengua a l’escola, tant en l’ús com en el coneixement, perquè ens queden pocs ambients on el català és predominant”, avisa.
Informa:ELMON.CAT (30-VII-2023)
