L’ALARMA PEL RISC DE FALLIDA DE LA SANITAT CATALANA

“L’alarma pel risc de fallida de la sanitat catalana ”
( JORDI BARBETA )

Conec el cas d’un treballador pĂșblic diagnosticat d’hiperplĂ sia benigna de prĂČstata que fa sis mesos que estĂ  de baixa, sondat, esperant la intervenciĂł que li ha de permetre tornar a fer vida laboral, sexual… normal, vaja. Es tracta d’un home amb inquietuds socials i polĂ­tiques que ha participat en les mobilitzacions del procĂ©s sobiranista. Tanmateix, ha tingut tant de temps per reflexionar durant la baixa que, malgrat les seves conviccions polĂ­tiques a favor de la independĂšncia, ha decidit no tornar a votar mai mĂ©s.

Fa pocs dies, l’alarma la feien sonar dos experts de solvĂšncia contrastada, el doctor Guillem LĂłpez Casasnovas i en Marc Casanova Roca, amb un informe escruixidor sobre les amenaces que posen en perill el model sanitari catalĂ , probablement la joia… de la RepĂșblica? Assenyalen aquests experts del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) que “malgrat els esforços de polĂ­tics, gestors i professionals sanitaris, les limitacions del finançament s’acaben imposant i la nostra sanitat s’empobreix amb llistes d’espera i frustraciĂł ciutadana”. A parer dels investigadors, “en l’actual marc autonĂČmic, la perspectiva Ă©s definitivament negativa, aboca a la societat de peatge, a la pressiĂł envers els copagaments, a la dualitzaciĂł i al qĂŒestionament de la sanitat com factor de cohesiĂł social”.

Les xifres sĂłn angoixants. Hi ha un dĂšficit encobert constant de 2.000 milions d’euros. NomĂ©s que s’apliquĂ©s a Catalunya la proporciĂł estatal entre PIB i mitjana de despesa sanitĂ ria, a Catalunya li correspondrien 4.000 milions d’euros addicionals. Per homologar la despesa sanitĂ ria de Catalunya amb paĂŻsos de l’entorn europeu caldrien entre 4.600 i 6.000 milions d’euros mĂ©s cada any.

Els investigadors han volgut fer un cĂ lcul realista i nomĂ©s proposen per evitar la catĂ strofe augmentar progressivament el finançament sanitari un 20% per sobre del creixement del PIB. Amb aquest plantejament, Catalunya es posaria al nivell del Regne Unit, Dinamarca, Àustria o França no abans de l’any 2030.

Les xifres sĂłn angoixants. Hi ha un dĂšficit encobert constant de 2.000 milions d’euros. NomĂ©s que s’apliquĂ©s a Catalunya la proporciĂł estatal entre PIB i mitjana de despesa sanitĂ ria, a Catalunya li correspondrien 4.000 milions d’euros addicionals

Quin Ă©s el drama? Que, malgrat el dĂšficit encobert, les inversions previstes de fa temps i desateses ―Hospital Trueta, ClĂ­nic, Vall d’Hebron, del Mar― i l’augment vegetatiu de la despesa, els pressupostos que dimecres comencen a debatre’s al Parlament preveuen una despesa sanitĂ ria inferior a la de l’any passat. (“Pressupost 2020: 9.850 milions. Despesa real 2018: 9.950 milions i de 10.500 milions en crĂšdits definitius.”)

No cal dir que els dĂšficits dels serveis pĂșblics han estat un argument principal que ha contribuĂŻt a l’augment de les Ă nsies independentistes a la societat catalana. La indignaciĂł no Ă©s pel que es paga, sinĂł pel que no torna, pel que no funciona o perquĂš no hi ha qui t’operi. Com la salut Ă©s el que importa mĂ©s tant a nivell individual com col·lectiu, els representants polĂ­tics catalans i sobretot els espanyols que s’han compromĂšs a obrir una negociaciĂł tenen en les urgĂšncies del finançament sanitari l’oportunitat de demostrar que el diĂ leg no Ă©s una presa de pĂšl per marejar la perdiu. Cert Ă©s que una cosa Ă©s la taula pactada per trobar una sortida al conflicte polĂ­tic i una altra les comissions mixtes tradicionals que s’ocupen d’assumptes administratius, perĂČ la situaciĂł financera de la sanitat i les amenaces sobre el model sĂłn tan greus que potser cal donar-li la mĂ xima prioritat. En aquest cas, qui s’apunti el punt polĂ­tic no tĂ© importĂ ncia, el cas Ă©s que operin d’una puta vegada el meu amic. I potser aixĂ­ li baixa l’enrabiada amb els polĂ­tics… i els torna a votar.
Informa:ELNACIONAL.CAT (12-2-2020)

217 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: