” L’ALIAT DE CATALUNYA ÉS ESCÒCIA I NO RÚSSIA QUE ÉS UN CAMP DE MINES “

“El vostre aliat és Escòcia, Rússia és un camp de mines”.

Crònica de la conferència “Catalunya, Rússia i la Unió Europea”, de l’ex-assessor de l’ONU Bohdan Nahayl
( ANDREU BARNILS )

“Us han deixat de banda, i el vostre aliat és Escòcia, que pot trencar el gel dins la Unió Europea. Vigileu amb Rússia, perquè és un camp de mines.” Aquest va ser un dels missatges clars que va deixar anar ahir Bohdan Nahaylo, periodista britànic amb arrels ucraïneses, ex-diplomàtic de les Nacions Unides a l’antiga URSS i analista polític. Fou durant l’acte “Catalunya, Rússia, i la Unió Europea“, organitzat pel nou centre d’estudis Catalonia Global Institute. El centre, que es presenta aquests dies, vol ajudar a fer entendre Catalunya al món, però també que el món sigui més entès a Catalunya. Segons Abel Riu, impulsor del nou ens, un dels errors del 2017 és que Catalunya va ser massa ingènua en les seves relacions internacionals. Per exemple, no es va adonar que allò que veia el món era un estat, l’espanyol, que perdia el control del territori dins les seves fronteres. Veia pèrdua de poder i no tant lluita de drets. Volen ajudar en aquest doble sentit d’entendre i ser entesos.

Bohdan Nahaylo va desgranar durant la seva conferència el nou paper de Rússia al món, i com ha virat cap a l’est, amb aliances amb la Xina i l’Índia, en lloc de decantar-se cap a l’oest i la Unió Europea. I no va ser fins al final de la seva intervenció que les relacions entre Catalunya i Rússia van aparèixer al debat. I aquí l’ex-assessor de les Nacions Unides va ser clar, en un missatge que us oferim ací, editat i traduït de l’anglès, llengua amb la qual es va desenvolupar majoritàriament l’acte, al costat del català:

“No us heu de presentar com a extremistes. Heu de respondre i explicar per què teniu el dret de separar-vos. És molt fàcil, en l’era de les fake, que us pintin com a extremistes. Ho fan quan l’extrema dreta llança còctels Molotov a Ucraïna. Però si vosaltres teniu, com teniu, una majoria de vots, no sou extremistes. Sou majoria.

Heu d’estar atents a Escòcia, on diuen que faran un segon referèndum. I el vent us pot bufar a favor. No caigueu en l’error d’aliar-vos amb la mala gent. A la llarga, necessiteu que algú trenqui el gel. I jo només veig Escòcia. Ara esteu deixats de banda. I heu de continuar donant suport a la idea de diàleg constructiu amb Madrid.

Si voleu alienar altres països, bé, doncs sí: podeu anar a buscar Rússia. Però és un camp de mines. Moscou té interès en qualsevol cosa per desestabilitzar la UE. Continuaran citant el vostre cas. Potser aniran amb més compte perquè no els enxampin. Potser ho faran amb ciberatacs i potser aliats amb la Xina.”

El públic es preguntava, fredament, si tot el rebombori entre Rússia i la UE amb Catalunya pel mig, podia ser aprofitat pels catalans. “És bo que ens puguem fer aquestes preguntes, i debatre-les”, deia Abel Riu. I Nahaylo continuava:

“Crec que és decebedor el paper que juga amb vosaltres la UE. Podia haver-se situat de mediador. Però no ho ha fet. I amb la seva posició envia un mal senyal, també per a la democràcia. L’exemple el pot fer servir Rússia i alguns altres per debilitar la UE: ‘Mireu què fan els europeus a casa.’ Ara, el problema és que la gent no és conscient de què passa aquí, i de les implicacions que té. I com ho heu de fer, per fer-vos conèixer? I parlem del cor d’Europa. És important fer-hi arribar el missatge i aliar-vos amb ONG pels drets humans, i fer lobby a la UE. […] Per exemple, hi ha eurodiputats que van votar contra la immunitat de Puigdemont. Molt bé. Ho saben els votants d’aquests eurodiputats? Algú els ha informat? N’heu parlat als seus diaris locals?”
Rússia vira cap a l’est

Abans d’aquest tram final, Nahaylo va centrar la conferència en el nou paper de Rússia en l’ordre mundial. Va mostrar que, a diferència dels anys noranta, ja no mira tant a Occident com a Orient: la Xina, l’Índia… “El poder es desplaça d’Occident cap a l’Àsia i això és novetat en els darrers cinc-cents anys d’història” deia Abel Riu. I Nahaylo responia:

“A Rússia guanya ara la visió imperialista per sobre de l’atlàntica. I tornen a cercar la gran Rússia. No fa pas tant, als anys noranta, amb la desintegració de l’URSS, Rússia parlava d’acostar-se a l’OTAN, i crear una pan-Europa. Però anys després, amb el gas i el petroli, van creure que podia ser un imperi de nou. Passa que ara ja no és la potència econòmica que era. Té problemes i no solament el cas Navalny. La pandèmia ha estat mal gestionada, Rússia està més aïllada i agressiva que aquests darrers anys. I els ciberatacs i la interferència en eleccions estrangers, pregunto jo, és senyal de poder o és senyal de por? El 2016 Putin va creure que amb la victòria de Trump ell tindria més influencia, per exemple a Síria. Però ara Biden ha guanyat. I veiem una Rússia més insegura.

Ho veiem a l’Alt Karabakh, a Armènia, a Moldàvia, on un candidat pro-UE ha estat elegit; a Ucraïna, que més o menys ha perdut, i que mira cap a la UE. I en un gran maldecap que es diu Bielorussa, amb una situació complexa i per resoldre. Des de l’agost hi ha gent que vol eleccions netes i autodeterminació.

Ara el millor aliat és la Xina. Acaben d’arribar a un acord estratègic a l’espai aeri. Però és complicat. En lloc de progressar cap a l’oest, ara Rússia mira cap a l’est, declina el poder que tenia deu anys enrere. El perill rus és tancar-se en si mateix i la paranoia de veure agressions a tot arreu. Vol dividir l’oest i la UE creant relats falsos. Rússia volia un món bipolar: EUA, Rússia. I potser el té multipolar. O potser serà bipolar, però en lloc de Rússia-EUA serà la Xina – EUA, amb Rússia sota el paraigua xinès.”
Informa:VILAWEB.CAT (25-3-2021)

126 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: