Fins a seixanta representants de la societat civil europea han signat una carta conjunta coordinada des de l’Assemblea Nacional Catalana. L’objectiu, «apel·lar les institucions a denunciar el lawfare de la justícia espanyola», segons argumenta l’entitat independentista en un comunicat.

L’ANC ha organitzat una roda de premsa davant la representació de les institucions de la Unió Europea a Barcelona el mateix matí en què s’ha confirmat l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats electes Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. L’acte servia per denunciar l’actitud de la Unió Europea envers la qüestió catalana i els «abusos», en paraules de l’entitat, comesos per l’Estat espanyol.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, s’ha adreçat a Sassoli i a Von der Leyen per transmetre la preocupació en relació al resultat del suplicatori. Més de seixanta representants de la societat civil europea han fet el mateix enviant una carta als líders del Parlament i de la Comissió per exmpressar el seu rebuig.

Entre els signants hi ha personalitats com el secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representants (UNPO), Ralph Bunche; el secretari general de l’European Language Equality Network, Davyth Hicks, o el president de l’ONG internacional de drets humans Society For Threatened Peoples, Jan Diedrichsen. Tambvé hi figuren eurodiputats i exeurodiputats de diversos territori europeus, com Clare Daly (Irlanda), Jordi Solé, Oriol Junqueras i Diana Riba (Catalunya), François Alfonsi i José Bové (França), Mark Demesmaeker (Flandes), Pernando Barrena (País Basc), Tamas Meszerics (Hongria) o Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu. En l’àmbit nacional, també s’han sumat a la iniciativa associacions culturals i de drets humans catalanes com Òmnium Cultural, el CIEMEN o l’associació de juristes Col·lectiu Praga.

La carta denuncia la «persecució» dels líders cívics i polítics catalans, així com les tres milers de persones encausades per qüestions relacionades amb el procés català. Tots exigeixen anul·lar la «permissivitat» amb què compta Espanya per cometre «violacions de l’estat de dret», tot equiparant aquestes actuacions amb països com ara Hongria i Polònia, dels més qüestionats a nivell d’Europa per afers d’aquest tipus.

L’escrit també destaca la legitimitat amb què compten els tres eurodiputats de Junts per Catalunya, i alerta que «negar els seus drets» com a membres de l’eurocambra «només es fa a còpia d’infringir drets de les persones que els han votat». A més a més, els signants recorden les decisions dels tribunals d’Alemanya, Escòcia o Bèlgica, que han rebutjat les demandes d’extradició emeses des dels tribunals espanyols, i evidencien també que l’organització d’un referèndum unilateral no és delicte segons la legislació de l’Estat espanyol, tal com ja va deixar per escrit el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides al juny del 2019.

Des de Brussel·les

Al seu torn, el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí han comparegut des del cor d’Europa per denunciar el «cas clar de persecució política» que, assegurava, estan patint els tres eurodiputats. Tots tres han defensat que un 42% de l’hemicicle parlamentari han votat en contra del suplicatori o s’hi han abstingut, cosa que evidenciaria la pressió exercida des de l’Estat espanyol. Aquest serà un dels arguments que presentaran al Tribunal de Luxemburg, on recorreran contra la decisió presa al Parlament Europeu. Hi ha més arguments que que es presentaran en la demanda, com ara les «irregularitats» en la tramitació del suplicatori o el trencament de la neutralitat del president de la Comissió d’Afers Jurídics, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Alhora, també es presentaran com a argument les filtracions de l’informe, que haurien trencat amb la confidencialitat.

Clara Ponsatí ha denunciat que el seu cas no va ser examinat a part de la resta i que la comissió d’afers jurídics va considerar que l’exconsellera estava acusada de malversacióm cosa que no és certa. Comín, pel seu compte, destacava que vuitanta eurodiputats han trencat la disciplina de vot amb els seus partits –bé el popular, el socialista o Renew, on hi ha Ciutadans– per votar secretament en contra del suplicatori. «Li diria a la ministra que un 42% dels eurodiputats no confien en la seva justícia».
Informa:ELTEMPS.CAT (9-3-2021)