“L’ANC vol marcar la via ”
Paluzie es presenta a la reelecció per consolidar l’aposta per la independència unilateral forçant els partits
Cap candidat discuteix en campanya l’estratègia de màxims que ha causat alguna baixa i que és lluny de la gestió diària d’una Generalitat limitada i intervinguda
( XAVIER MIRÓ – BARCELONA )
Minoves se’n va perquè la DUI no representa tot el sobiranisme
Força candidats demanen empatia social per arribar a més ciutadans
“Els par­tits no estan en fase reso­lu­tiva de la inde­pendència perquè no esta­ven pre­pa­rats, ens van dir després de la sentència”, explica Eli­senda Palu­zie, can­di­data a reva­li­dar la pre­sidència de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC). Ho ha reve­lat en un dels debats ter­ri­to­ri­als de la cam­pa­nya per inter­net de l’enti­tat, que ha seguit aquest diari i en què han par­ti­ci­pat diver­sos can­di­dats que aspi­ren al secre­ta­riat naci­o­nal –s’esco­llirà en les elec­ci­ons telemàtiques que tin­dran lloc del 10 al 13 de juny–. Però davant d’uns par­tits de JxCat i ERC “no pre­pa­rats” per a la secessió i que hau­ran d’afron­tar una greu crisi ges­ti­o­nant una auto­no­mia sense sobi­ra­nia i inter­vin­guda econòmica­ment i política­ment, l’equip encapçalat per Palu­zie ha acon­se­guit fixar la via uni­la­te­ral com a rumb únic de l’ANC per tal de forçar els par­tits a assu­mir-la.

Palu­zie rei­vin­di­cava en el debat del Camp de Tar­ra­gona de dijous la inde­pendència dels par­tits que ha supo­sat afir­mar la via uni­la­te­ral, un camí que demana con­so­li­dar en un segon man­dat. I en el debat bar­ce­loní de dijous reblava el clau anun­ci­ant que, un cop aca­bat el nou man­dat, no es pre­sen­tarà a la llista elec­to­ral de cap par­tit com van aca­bar fent els expre­si­dents Carme For­ca­dell i Jordi Sànchez. Però l’aposta uni­la­te­ral allu­nya l’ANC, si més no ara com ara, de la via pos­si­bi­lista d’ERC i del govern català, i és una aposta que explica la marxa del secre­ta­riat del direc­tor del Fons Català de Coo­pe­ració per al Desen­vo­lu­pa­ment i pre­si­dent del Cie­men, David Mino­ves, que ha renun­ciat a repe­tir. Pro­per a ERC, Mino­ves admet haver fra­cas­sat en l’intent d’asse­gu­rar la “trans­ver­sa­li­tat” de l’ANC dins del sobi­ra­nisme i en posa dos exem­ples. L’ANC va impul­sar en les muni­ci­pals l’ope­ració Primàries de can­di­da­tu­res alter­na­ti­ves als par­tits inde­pen­den­tis­tes i va fra­cas­sar. I, a més, aposta per la via uni­la­te­ral com a única opció en una estratègia “molt arris­cada” que, segons ell, l’allu­nya de la cen­tra­li­tat del sobi­ra­nisme. Si es reco­neix que el país no està avui en posició de fer efec­tiva la inde­pendència, Mino­ves creu que la via uni­la­te­ral allu­nya l’inde­pen­den­tisme d’una part de la ciu­ta­da­nia a la qual encara ha de convèncer.

De fet, convèncer més gent i ser més és un dels rep­tes que asse­nya­len diver­sos can­di­dats en els debats dia­ris de cam­pa­nya. Pep Peraire demana rea­dap­tar el llen­guatge de l’ANC per reforçar “la sen­si­bi­li­tat i l’empa­tia per les llui­tes soci­als” i “tei­xir com­pli­ci­tats” amb sec­tors allu­nyats de l’inde­pen­den­tisme, una posició com­par­tida per Narcís Turull i Àngels Pujol. Davant la greu crisi pre­vista, Edu­ard Cabús demana a l’ANC “acci­ons de ser­veis soci­als, de suport comu­ni­tari per defen­sar la gent”.

Les cares visi­bles de l’actual direcció, com Palu­zie i el res­pon­sa­ble de la sec­to­rial Fem República, David Fernàndez, veuen la crisi econòmica com una opor­tu­ni­tat per fer efec­tiva la inde­pendència. Per ell, l’Estat espa­nyol neces­si­tarà el res­cat econòmic d’Europa, que veu com una “gran opor­tu­ni­tat” per denun­ciar la marxa de Nis­san, les difi­cul­tats dels autònoms i l’ingrés mínim vital –“el nou PER”, el sub­sidi agrícola d’Anda­lu­sia i Extre­ma­dura–. El res­cat econòmic que pre­veu per­metrà, segons ell, que la Gene­ra­li­tat “com­pri la lli­ber­tat als teni­dors del deute naci­o­nal d’Espa­nya”. Per Palu­zie, es repe­teix l’opor­tu­ni­tat de la crisi econòmica i la recen­tra­lit­zació del 2008, que van por­tar l’inde­pen­den­tisme del 20% al 50% de suport. Amb la crisi immi­nent, con­fia a superar el 50% –el full de ruta de l’ANC insta els par­tits a fer efec­tiva la inde­pendència si se supera el 50% dels vots en les pro­pe­res elec­ci­ons.

Fer-ho ho pre­veu fàcil Adrià Alsina, que va ser cap de premsa i can­di­dat a la pre­sidència de l’ANC i una de les vícti­mes del fracàs elec­to­ral de la can­di­da­tura Primàries Bar­ce­lona. Alsina, que s’hi torna a pre­sen­tar, pre­veu que hi haurà “con­fron­tació amb l’Estat” i que no caldrà “con­tro­lar tot el ter­ri­tori; només caldrà que l’Estat no el con­troli tot”.

Altres can­di­dats són més cauts. Cabús avisa que l’inde­pen­den­tisme ha de gua­nyar “clara­ment” les elec­ci­ons: “Hem de ser més i més con­vençuts, i hem de saber lle­gir bé els resul­tats.” Però el cert és que, en els actes de cam­pa­nya que ha pogut seguir El Punt Avui aquesta set­mana, cap dels can­di­dats ha posat en dubte explícita­ment la via uni­la­te­ral. Com a molt, s’ha expres­sat la neces­si­tat de reforçar l’argu­men­tari econòmic i polític, de convèncer més ciu­ta­dans i de pre­pa­rar-se per fer-la efec­tiva. “El pre­si­dent Torra ens dona un any de feina perquè tira enrere les elec­ci­ons”, diu Alsina. “Hem de con­cre­tar com cal abor­dar la via uni­la­te­ral i convèncer la gent que no és només un dret legítim, sinó una via efec­tiva”, defensa Jordi de Bofa­rull.

De fet, algun can­di­dat com Xavier Sunyer demana fins i tot “no donar suport als par­tits que no vul­guin la via uni­la­te­ral”, posició amb la qual està d’acord Palu­zie. En canvi, Oriol Roig, que reco­neix mili­tar a ERC, demana pres­si­o­nar els par­tits quan cal­gui, però “sense vets”, una visió que també expli­ci­ten d’altres.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (8-6-2020)