(ÒSCAR PALAU )
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sotmetrà a la votació de les bases la seva incorporació o no a l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació que el govern vol bastir per presentar-se amb més força a la represa de la taula de diàleg, prevista per a la tercera setmana de setembre. Així ho va avançar ahir a El Punt Avui la seva presidenta, Elisenda Paluzie, que no garanteix el suport d’una de les grans entitats sobiranistes al front comú amb vista a una negociació en què no creu. “A priori no en formem part, ho haurem de decidir”, avisa Paluzie, que admet que el president Pere Aragonès els va informar de la seva intenció en la reunió que van mantenir el 13 de juliol, però que això no va centrar la trobada, en què l’entitat li va fer arribar el seu pla d’acció amb una cinquantena de propostes per preparar el país per a la independència unilateral. Des de llavors, assegura Paluzie, no han rebut cap proposta concreta –especula que pugui ser a final de mes– per part del president, que en l’última compareixença abans de vacances va dir que s’aprofitaria l’agost per tenir contactes “discrets” amb agents, partits i entitats, a fi de veure com es donava forma a l’acord abans de la taula de diàleg, ja que admetia que no hi havia una idea prèvia i es visibilitzaria de manera que tothom s’hi sentís més “còmode”.

Segons Paluzie, el malestar de l’ANC ve de lluny i es va fer palès sobretot arran dels intents de bastir un acord estratègic unitari la tardor passada, quan van inhabilitar el president Quim Torra, que segons ella “no van servir de res i van generar un pòsit de descontentament”. Arran d’allò, en un document que va aprovar a final d’octubre amb vista al 14-F, l’ANC ja deixava clar en un dels primers punts que no participaria “en més taules de cerca d’unitat estratègica que esdevenen exercicis retòrics balders”. I la posició es manté, tot i que en el full de ruta aprovat després, en l’assemblea general al maig, l’ANC sí que proposava fins i tot impulsar una gran taula que inclogués partits i societat civil. Això sí, no pas per defensar l’amnistia i l’autodeterminació, sinó per “preparar i avançar cap a la ruptura democràtica”. “Si ara es constitueix de manera formal un altre espai d’aquest tipus per emparar la taula de diàleg, ho haurem de debatre internament i haurem de fer una consulta telemàtica als socis”, justifica Paluzie, igual que es va fer per avalar l’anterior presa de posició. En aquest sentit, la presidenta de l’ANC només veu un bon motiu per entrar a l’acord: “Poder tenir informació de primera mà, i vetllar perquè el que s’interpreti com un referèndum d’autodeterminació ho sigui realment, i no una invenció”, subratlla. L’entitat sempre s’ha mostrat escèptica que de la taula surti un “referèndum binari” sobre la independència, l’única opció que veu acceptable.

Com Mas el 2012?

En tot cas, avui falta just un mes per a la Diada, i l’ANC pensa concentrar-se en les properes setmanes en els preparatius per mirar de repetir les grans mobilitzacions dels últims anys, amb l’excepció del 2020 per la pandèmia. Això sí, el lema inequívoc de Lluitem i guanyem la independència no fa cap al·lusió al diàleg ni als dos clams que el govern defensa com a consensos transversals de la societat catalana. “La idea és interpel·lar la majoria que hi ha al Parlament perquè faci la independència, així que la reivindicació no té cap mena de relació amb l’amnistia ni amb un referèndum acordat, ni ens hem plantejat res per la taula de diàleg”, deixa clar Paluzie.

Membres de l’executiu, en tot cas, han destacat en les últimes setmanes la necessitat de fer “pinya” per la negociació, i no han amagat que confien que la manifestació de la Diada sigui “massiva” per mostrar al món la voluntat catalana, i “torni a demostrar com cada any que la llibertat es guanya democràticament”, en paraules fa uns dies del mateix Aragonès. Paluzie admet que el govern pot voler aprofitar la mobilització, però recorda què va passar el 2012, quan el president Mas “parlava del pacte fiscal”, al qual Rajoy va donar cop de porta al cap de pocs dies, i la manifestació va esdevenir un clam netament independentista, tal com no va parar de recordar la llavors presidenta, Carme Forcadell. Encara més: Paluzie recorda que l’entitat “hi posa l’organització” i que “el lema és clar”, però a partir d’aquí no descarta que ara també s’hi vegin consignes d’una part de l’independentisme contra els Jocs d’hivern o els acords amb Aena. “Els que tenen la sensació que estem davant un autonomisme de poc nivell també tindran l’ocasió d’expressar-se”, etzibava. Tal com ja fa des del 2019, l’ANC reservarà la capçalera a entitats civils, però no al govern ni a les formacions polítiques, que no han confirmat quina participació hi tindran.

Com que està concebuda com una manifestació clàssica, entre la plaça Urquinaona i les portes del Parlament, i per tant no s’hi demanarà inscripció prèvia a diferència de les últimes, és difícil fer previsions de participació, si bé altres indicadors els fan ser moderadament optimistes. Per exemple, la notable activitat de les territorials, en forma de parades, xerrades i altres actes que s’han celebrat des del juliol i que es multiplicaran la segona quinzena d’agost. També la campanya específica de captació de voluntaris per a la Diada i, sobretot, la venda de samarretes amb el logotip d’enguany van, segons Paluzie, “força bé; de fet, clarament millor que l’any passat”. I és que el 2020 admet que va ser “molt estrany” per les restriccions de la Covid-19, que confia que enguany no siguin tantes. “Sembla que hem superat el pic de la cinquena onada i, per l’experiència de les anteriors, d’aquí a un mes ja podríem ser en la fase baixa”, indica la presidenta, que no està amoïnada perquè recorda que és un dret fonamental i ja hi ha hagut grans manifestacions en pandèmia, com ara per Pablo Hasél.

LA FRASE
Al president ja li vam dir que no creiem en el diàleg i que ens hem de preparar per a la unilateralitat
Elisenda Paluzie,presidenta de l’anc
Informa:AVUI.CAT (11-VIII-2021)