Qim Torra va anunciar dimecres que obriria una ronda de contactes amb partits i entitats econòmiques, socials i civils catalanes compromeses amb el dret a l’autodeterminació de Catalunya per traçar una resposta conjunta al veredicte del Tribunal Suprem sobre el judici per l’1-O. La resposta de l’ANC serà clara: “Exigir al president de la Generalitat eleccions anticipades per elegir un nou Parlament i investir un Govern, amb un mandat renovat cap a la unilateralitat”.
Així consta en una proposta de resolució aprovada el 18 de maig a Terrassa pel secretariat nacional de l’ANC i a què ha tingut accés La Vanguardia. El document no és un pla estratègic, però sí una anàlisi de 19 pàgines amb propostes d’actuació. De fet, la reivindicació de comicis completa el full de ruta que la militància va avalar a Tarragona el 5 de maig, on només qualifica de “molt possible” que Torra convoqui comicis, però sense donar-ho per fet i sense exigències.
Per pressionar el president de la Generalitat, l’entitat advoca per preparar una gran manifestació com a resposta immediata a la sentència. Tot plegat per “revertir el relat que s’està intentant instal·lar de necessitat d’ampliar el suport fins a tants per cent impossibles, per intentar pactar un referèndum amb l’Estat que mai no acceptarà”.
L’ANC reclama que si en aquestes hipotètiques eleccions el nombre de vots supera el 50%, n’hi haurà prou per declarar la independència. Però no confia gaire en JxCat, i en especial, en ERC. “El nostre Govern i els partits que li donen suport no estan en aquest moment en condicions de liderar un nou embat” amb l’Estat, es llegeix a la proposta.
En un dels punts s’afirma que l’acció de l’ANC ha de ser capaç “d’arribar a la discriminació positiva d’uns partits cap a altres que no defensin aquesta línia unilateral”. I la proposta de treball assenyala com a hipòtesi “impulsar candidatures alternatives unilateralistes, i potenciar-les fins al final”, si les formacions independentistes no es presenten als nous comicis “amb una proposta de mandat cap a la unilateralitat” en els programes.
Aquest darrer extrem no va arribar a ser votat per la direcció de l’ANC, però seria un procés similar al que es va obrir en les municipals del 26 de maig, en què l’ANC va promoure un procés de primàries per aplegar en una sola candidatura tots els partits independentistes, però que al cap i a la fi va suposar la creació de quartes formacions arreu que va dividir encara més el vot independentista.
Perquè la societat catalana entengui les noves eleccions com a plebiscitàries, l’ANC considera que cal preparar abans “el relat a l’opinió pública per fer del final del judici i de la sentència una palanca” que permeti a l’independentisme “tornar a generar un nou embat”, com creu que va ser l’1-O. “No afrontar un nou embat portaria a una dilació de l’objectiu durant molts anys i a un desconcert i una desmobilització molt àmplia per trencament i frustració d’expectatives. Exemples com el del Quebec ens haurien de fer reflexionar”, afegeix el text.
Per això s’insta a “establir intercomunicació fluida i regular amb la presidència de la Generalitat” i “incrementar la mobilització en expressió de la no acceptació de cap sentència” mentre el Suprem no es pronunciï. A més, cal tenir en compte els cursos de no-violència que s’estan impulsant des de les assemblees territorials de l’ANC. “Haurem de forçar un ambient de plebiscit unilateral”, sintetitza.
PROU D’AUTONOMISME
Però el text és molt crític amb el Govern i els partits que el conformen. “Hem de deixar clar que no acceptarem més autonomisme” quan se sàpiga el veredicte. “Forçarem un mirall davant dels partits majoritaris del nostre Govern per posar-los al davant de les promeses incomplertes” de les eleccions del 21 de desembre del 2017.
L’entitat creu que la societat catalana està “folkloritzada en el victimisme” i acusa constantment el Govern i els partits de contribuir-hi. “Encara hi ha la mirada com a víctima per carregar-se de raons, esperant que el món ens doni la raó, i per això s’està fugint de l’exercici actiu del dret d’autodeterminació, que requereix imposar el teu relat i la teva autoritat”. Avisa que “en el món més endurit que s’albira, el reconeixement del dret de la víctima és un miratge ingenu” i afegeix: “Amb fórmules democràtiques toves i de diàleg no ens en sortirem”. Insta a assumir “la duresa del combat a bastir amb formes democràtiques més dures, no violentes i més desobedients”. I encara més: “Els actors que lideren el moviment han derivat molt en la decadència de les ambicions, en la dissolució de les conviccions, de les lluites. Han liderat la victimització”, diu l’ANC.
