Si no fos tan tràgic n’hi hauria per riure. Paluzie, la presidenta de l’ANC, vol que es declari la independència si en unes pròximes eleccions els vots independentistes superen el 50% .Paluzie es tira un tret al peu com gairebé tos els polítics i destacats periodistes. Cal reconèixer que el mantra espanyol sobre que no som el 50% ha fer forrolla quan en la realitat qui no arribat mai al 50% en totes les últimes eleccions són els unionistes.

En efecte, segons hem repetit una i mil vegades com reconeixen estudis prestigiosos de la Universitat, l’independentisme va guanyar l’unionisme en les darreres eleccions “autonòmiques” per 4,46% de diferència. Això significa que s’ha passat amb escreix del 50%, però es veu que Paluzie no se n’ha assabentat i que ara tot fia a unes noves eleccions. Unes eleccions que a molts partits els aniria molt bé com a excusa per la manca d’iniciatives per respondre a la sentència judicial sobre l’1-O. I qui ens assegura que tornaríem a tenir una majoria? Vol dir que si perdem ja hem d’abandonar la independència?

Els espanyols no són ximplets i ara estan creant la Lliga Demócrata per aplegar molta gent de l’antiga Convergència, gent catalanista però no indepe, per tal d’esgarrapar uns quants escons a l’independentisme i que aquest perdi la majoria al Parlament. És això el que es busca?

Senyora Paluzie, encara que fóssim els indepes el 100%, mai dels mais Espanya no ens concedirà res. I si  algun Parlament o Govern amb una folgada majoria intentés proclamar la independència sofriria una repressió brutal, una ocupació de la Generalitat. De fet la premsa cavernícola ja ens va informar amb tots els ets i uts del que havien projectat per assaltar el Parlament en cas que s’hagués proclamar realment la independència de facto. Ara tornaria a passar el mateix i potser amb morts. Aquesta gent no s’està de res.

En canvi, sí que l’ANC és l’única força que podria tirar endavant la independència amb la mobilització habitual de la Diada. Només convindria ocupar pacíficament els llocs estratègic dels país com Govern, Parlament, televisions ,fronteres, ports, aeroports, etc i tenir la capacitat de mantenir.s’hi molt temps. Certament l’operació és molt difícil, però jo no hi veig cap més sortida.

Els partits dits independentistes no poden ni faran  pràcticament res, sobretot si al timó hi ha homes com Joan Tardà que bé podria ser distingit amb el títol de l’espanyol de l’any. Estem en una situació delicada, en un trencaclosques.Però cal dir la veritat a tothom i no vendre cortines de fum,sobretot per part de l’ANC, que potser és el darrer cartutx que ens queda per al nostre alliberament nacional

(9-8-2019)