L’ANC SUSPÈN ELS PROGRAMES ELECTORALS D’ERC I EL PDeCAT

Un estudi exhaustiu i molt ben representat al web de l’Assemblea Nacional Catalana mostra l’avaluació que l’entitat fa des programes dels partits independentistes que es presenten a les eleccions del 14 de febrer. L’ANC, que ha insistit a l’hora de recordar que no demana el vot per cap partit independentista en concret, ha observat l’estratègia que les formacions reflecteixen en els seus programes electorals per aconseguir la independència de Catalunya.
D’aquesta manera, es poden fer diverses lectures d’aquest estudi. Primer, perquè tot i que les mitjanes globals determinen que Esquerra Republicana (amb una mitjana de 4,9 punts sobre 10) i el PDeCAT (3,4) suspendrien, l’anàlisi que es fa és tan profund que determina moltes diferències entre les formacions. Cal dir, però, que el PDeCAT aprova en els mateixos punts que aproven totes les formacions independentistes: el 6, que parla de sobirania energètica, infraestructures i mitjans de comunicació; i la justícia lingüística, analitzada en el punt 7. Esquerra republicana aprovaria aquests dos punts i també el de sobirania econòmica, el número 5.
La formació d’Oriol Junqueras és puntuada amb un 7,5 en aquest darrer punt, que analitza les propostes dels partits a l’hora de prioritzar compres, gestió de serveis i contractacions de proximitat per garantir els drets laborals i afavorir la contractació de pimes i iniciatives d’economia social i solidària «enfront de grans corporacions i empreses multiservei». ERC també aprova amb nota la seua aposta per desvincular la concessió de serveis públics a Catalunya dels poders econòmics espanyols. En aquest punt global, però, Junts per Catalunya (8), Primàries (10) superen ERC i la CUP, que empaten amb un 7,5. El PDeCAT se’n quedaria ben allunyat amb un 3.
De fet, la formació que reivindica l’antiga Convergència només aprova, com s’ha dit, dos punts, sense liderar el rànquing en cap cas. I suspèn de manera flagrant en qüestions com ara l’acció internacional, amb un 0; en sobirania i no cooperació institucional, amb un 1; i en respecte per la voluntat dels electors –en relació a l’1 d’octubre– i construcció de la institucionalitat pròpia. En aquests darrers punts, el PDeCAT no arriba al 2 sobre 10.
El punt 2, referit a la «sobirania i no cooperació institucional», es planteja en el sentit si els partits independentistes rebutgen explícitament governar o col·laborar amb partits del bloc del 155. La formació que trau un 10 és Primàries, seguida de prop per la CUP (8) i per Junts (7,71). Suspèn, però, ERC pel fet que «a les Corts donen suport al govern del PSOE i mantenen pactes amb el PSC en algunes institucions». La formació encapçalada per Pere Aragonès a les llistes trau un zero en un subapartat d’aquest punt, que es refereix a la «política de bloqueig de les institucions espanyoles per fer evident que no es pot governar contra Catalunya». Pel seu compte, Junts per Catalunya trau un 4 en el subapartat de «no governar ni col·laborar amb els partits del bloc del 155» pel fet que, tot i fer-hi mencions explícites al programa, no hi ha «cap referència als acords presents amb el PSC, que no s’han revocat».
Junts per Catalunya és el partit més valorat si es té en compte el seu programa electoral. Si més no, segons les anàlisis que en fa l’ANC. La mitjana és de 7,11 i la formació del president Puigdemont està seguida per la CUP (5,77) i Primàries (5,51). El punt que més valora l’ANC del programa de JxCAT és el de justícia lingüística (9,17), un apartat en què aproven totes les formacions independentistes, tot i que curiosament qui menys puntuació hi obté és la CUP (6). Aquest punt, que analitza la protecció i promoció que faran els partits del català segons el seu programa, també és l’apartat en què més puntuació trau ERC, que empata amb Primàries (8,17).
On suspendria de manera més destacada ERC és en l’apartat d’acció internacional (1,67), tot empatant amb Primàries i quedant a sota, només, el PDeCAT amb un 0. ERC, que ha liderat el Departament d’Acció Exterior durant les darreres dues legislatures, no fa cap menció al seu programa sobre «fer arribar a l’opinió pública internacional les raons de la causa nacional catalana», «cercar reconeixements internacionals», «enfortir el Diplocat per teixir aliances de suport recíproc» i «retirar-se de qualsevol àmbit o espai compartit d’acció exterior amb l’Estat espanyol». Dels subapartats que conformen l’avaluació d’aquest punt, ERC només aprovaria amb un 6 el de «potenciar la presència exterior d’una agència de notícies pública catalana».
L’acció internacional és la part més delicada dels partits independentistes en els seus programes, segons l’ANC. Només l’aprova JxCat amb un 5,5, i la CUP s’hi apropa amb un 4,33. La formació que representa Laura Borràs com a presidenciable suma punts gràcies a la disposició a cercar reconeixements internacionals i a fer arribar la causa independentista a l’opinió pública internacional. Uns punts que també aprova la CUP, tot i que la formació anticapitalista suspèn l’apartat per no fer menció a l’enfortiment del Diplocat i a la cerca d’aliances per teixir suport recíproc.
La formació anticapitalista lidera amb un 8 l’apartat de la sobirania i la no cooperació institucional amb les forces del 155, on suspendrien clarament ERC (2,57) i PDeCAT (1,00), i Primàries obtindria la puntuació màxima de 10, tal com també fa en l’apartat de sobirania econòmica.
Junts per Catalunya, la formació més valorada a l’hora d’analitzar el programa electoral per part de l’ANC, trauria un destacat 8,33 en termes de construir la institucionalitat pròpia. El partit del president a l’exili estaria completament decidit a atorgar vigència «al mandat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre» i animaria «tots els actors de l’independentisme a fer-lo efectiu» culminant «l’activació de la Declaració d’independència» del 27 d’octubre de 2017. L’estratègia d’enfortir el Consell per la República també sumaria punts en aquest sentit, així com el treball des dels municipis, l’acostament i la col·laboració estreta amb la resta de territoris de parla catalana i la fusió de les quatre diputacions provincials en una de sola. JxCat, però trauria un zero en l’impuls de sindicats i patronals que es convertesquen «en autèntiques eines de país». En el punt global de la institucionalitat pròpia només suspendria el PDeCAT (1,67), ERC l’aprovaria pels pèls (5,40), la CUP n’obtindria un 6 i Primàries un 7,50.
Siga com siga, aquesta és l’avaluació d’uns programes electorals que encara no s’han pogut aplicar i que caldrà veure si acaben sent efectius. No serà senzill, atès que un govern integrat per un únic partit no es contempla en cap cas. I atès, també, que les promeses electorals no solen acabar marcant el full de ruta dels partits que acaben governant.