L’ANGOIXA PEL CATAL√Ä

 

Vaig descobrir que molts dels meus companys d‚Äôescola eren catalanoparlants en retrobar-los anys despr√©s. Al pati la llengua era el castell√† excepte entre els que port√†vem noms o cognoms diguem-ne catalans-catalans.¬†Si un nen es deia Jordi o Jaume, no hi havia dubtes. Amb la resta, en castell√†. El biling√ľisme passiu era un concepte desconegut: si l‚Äôaltre nen era castellanoparlant, tu et passaves al castell√† i punt. Aix√≠ eren les coses a Barcelona a finals dels setanta i primers vuitanta, i si hem de fer cas a l‚Äôestudi de la Plataforma per la Llengua acabat de presentar, aix√≠ s√≥n encara a la Barcelona de la segona d√®cada dels 2000, malgrat els esfor√ßos del sistema educatiu.

Potser √©s per aquest record tan clar que en tinc, que no m‚Äôhe angoixat especialment amb els resultats del citat estudi. Els meus companys castellanoparlants del pati de l‚Äôescola ara s√≥n adults que utilitzen amb normalitat el catal√†, perqu√® quan acabes l‚Äôescola i perds de vista els companys de sempre les din√†miques ling√ľ√≠stiques es refunden: la vida laboral, l‚Äôallunyament del teu cercle familiar original i la formaci√≥ de la teva pr√≤pia fam√≠lia, el rol social de pare/mare, la constataci√≥ que la llengua √©s un¬†tema¬†(consci√®ncia que no tens en absolut quan ets petit)…¬†√Čs en l‚Äôedat adulta, que el nen castellanoparlant activa el catal√† adquirit a l‚Äôescola. Certament, aquest raonament t√© un biaix de classe, concretament de classe mitjana, perqu√® s√≥n els nens castellanoparlants de les classes mitjanes els que de grans es trobaran en contextos i situacions que els convidaran a fer √ļs de la llengua i fins i tot a esdevenir preferentment catalanoparlants. Per√≤ tamb√© √©s cert que les classes mitjanes s√≥n la majoria absolut√≠ssima del pa√≠s i les que marquen el futur de la llengua.

El catal√† t√© diverses i greus amenaces que en comprometen la continu√Įtat, per√≤ jo en destacaria tres: el factor demogr√†fic, el factor estatal i l‚Äôevoluci√≥ de la cultura de masses. Demogr√†ficament vivim en una immensa paradoxa. En termes absoluts, mai en la hist√≤ria no hi havia hagut tants catalanoparlants com ara. En canvi, en termes relatius en relaci√≥ al total de poblaci√≥, mai no n‚Äôhi havia hagut tan pocs. Segons l‚ÄôEstudi d‚ÄôUsos Ling√ľ√≠stics de la Generalitat, l‚Äôeina m√©s fiable que tenim i que acaba de publicar resultats, la llengua es transmet intrafamiliarment amb total normalitat, i hi ha m√©s gent que parla en catal√† amb els fills que no amb els pares, la qual cosa √©s un indicador de bona salut i de lleialtat ling√ľ√≠stica espectacular. En canvi, nom√©s un 31% de la poblaci√≥ t√© el catal√† com a llengua inicial, i un 36% com a llengua habitual. Com s‚Äôexplica aquesta aparent paradoxa estad√≠stica? Molt senzill, per una doble i massiva onada immigrat√≤ria rebuda amb nom√©s 50 anys de difer√®ncia: espanyola als anys seixanta del segle passat, i d‚Äôarreu del m√≥n els primers anys d‚Äôaquest segle.

Cosa que lliga amb el segon factor, l‚Äôestatal.¬†L‚Äôabsorci√≥ ling√ľ√≠stica de la immigraci√≥ √©s molt m√©s f√†cil i r√†pida si es disposa d‚Äôun estat propi que marca les regles.¬†Tots els estats estableixen l‚Äôobligatorietat de con√®ixer la llengua oficial de l‚Äôestat per adquirir la ciutadania. Per√≤ no √©s nom√©s un tema de regles, √©s tamb√© de percepci√≥. Per comen√ßar a reconstruir-se i redefinir-se, el nouvingut necessita saber on ha arribat, un punt de refer√®ncia f√†cil i clar. I no hi ha res m√©s clar que una frontera estatal. Res m√©s clar que quina administraci√≥ et d√≥na la ciutadania, i quina √©s la ciutadania que et d√≥na. Si Catalunya no √©s un estat, el nouvingut no ha arribat a Catalunya, ha arribat a Espanya. I d‚Äôaix√≤ se‚Äôn deriven tota mena de conseq√ľ√®ncies, tamb√© ling√ľ√≠stiques. √Čs per aix√≤ que tenim molt poques possibilitats que el nouvingut adult aprengui i adopti el catal√†, i √©s per aix√≤ que cal posar tot l‚Äôesfor√ß i tots els recursos haguts i per haver a l‚Äôescola, que √©s on hi ha el fill del nouvingut.¬†Sense Estat, la primera generaci√≥ d‚Äôimmigrants √©s ling√ľ√≠sticament una batalla perduda. Nom√©s tenim eines per actuar a partir de la segona generaci√≥. L‚Äôescola ha de garantir als fills dels nouvinguts un alt coneixement de la llengua, com est√† passant en la majoria del pa√≠s, i despr√©s les pol√≠tiques econ√≤miques, educatives i socials han de garantir el m√†xim de mobilitat social possible (all√≤ que se‚Äôn deia l‚Äôascensor social) per a que aquest coneixement passiu s‚Äôactivi en l‚Äôedat adulta. Sense estat, no hi ha m√©s remei que fer-ho aix√≠: treballant sobre la segona generaci√≥.

Els efectes del d√®ficit d‚Äôestatalitat per a la llengua, per√≤, van molt m√©s enll√†. Tradicionalment s‚Äôha definit Catalunya com una naci√≥ sense Estat, per√≤ la realitat √©s molt pitjor: Catalunya √©s una naci√≥ amb un Estat en contra. √Čs aix√≠ en el pla econ√≤mic, per√≤ tamb√© en el ling√ľ√≠stic. L‚Äôestat espanyol √©s al¬∑l√®rgic a la seva pluralitat interna, i de la transici√≥ en√ß√† les coses han evolucionat a pitjor.¬†Si avui s‚Äôhagu√©s de fer de nou la Constituci√≥ i l‚ÄôEstatut, seria molt m√©s dif√≠cil garantir un sistema educatiu en catal√† que no pas fa quaranta anys. √Čs per aix√≤ que molts hem lligat racionalment el futur del catal√† a la consecuci√≥ de la independ√®ncia: b√†sicament hem arribat a la conclusi√≥ que sota estatalitat espanyola la llengua malviur√† sempre asfixiada perqu√® l‚Äôestat espanyol no vol ser l‚Äôestat de la llengua catalana. Si el catal√† necessita un estat a favor i l‚Äôestat espanyol no ho vol ser, no hi ha m√©s remei que aconseguir un estat catal√†. I molts pensem, a m√©s, que l‚Äôestat catal√† pot ser perfectament un estat a favor del catal√†, amb tot el que aix√≤ implicaria, sense cap necessitat de ser un estat hostil amb el castell√†.

Uns par√†grafs m√©s amunt cit√†vem tres factors que juguen contra la continu√Įtat de la llengua. Demografia, estatalitat i tend√®ncies de la cultura de masses. Avui hem parlat dels dos primers. Deixarem el tercer per a un altre article.

Informa:ELMON.CAT (20-7-2019)

 

206 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: