L’ANY PASSSAT MÉS DEL 50% DE NOUS METGES COL·LEGIATS A CATALUNYA VAN SER EXTRACOMUNITARIS

Jaume Padrós: “No té sentit que importem la meitat de metges que necessitem i alhora posem obstacles als qui volen estudiar aquí”.

Entrevista al president del Col·legi de Metges de Catalunya, Jaume Padrós, que adverteix que actualment costa de trobar metges que vulguin treballar a certes zones de Catalunya.
Juame Padrós

(TXELL PARTAL )
El sistema sanitari català tenia dificultats greus de fa anys, però la pandèmia l’ha acabat de deixar tocat. A més, l’horitzó és complicat. En els cinc anys vinents es jubilarà el 20% dels metges en actiu. Una xifra mai vista. I no es fa res per formar-ne de nous. Una situació que preocupa molt el Col·legi de Metges de Catalunya. En parlem amb el seu president, Jaume Padrós, que ens explica que ja costa de trobar metges que vulguin treballar en pobles allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona.

—Dos anys després de l’arribada de la pandèmia, com està, el sistema sanitari?
—Al final de la primera onada, els col·legis vam fer un document conjunt en què demanàvem al govern de Generalitat i al de l’estat que, a partir de l’experiència i d’allò que s’havia après durant aquell temps, reforcessin el sistema sanitari en uns punts concrets. Això va derivar en una comissió d’experts independents que van ser encarregats d’elaborar els trenta punts que els anys vinents havien de ser prioritaris, manés qui manés, que van ser assumits per la majoria de forces polítiques. De fet, hi ha un compromís per part de la Generalitat de Catalunya de tirar-ho endavant. Però, enmig de tot això, hem tingut cinc onades més de covid-19. I ara tenim un sistema sanitari tocat. Té molta pressió i dificultats. Anàvem justos abans de la pandèmia, imagina’t ara, després de tot això que hem viscut. La societat està cansada. Imagina’t els professionals sanitaris, que ho han donat tot. Necessitem que s’arregli el model. I, per a aconseguir-ho, necessitem molta comprensió i empatia de tothom. Hi haurà presses per a recuperar tot allò que no s’ha pogut fer per la covid-19. Però ens caldrà dirigir les prioritats.

(…)
—Ens falten metges? Fa poc denunciàveu que els cinc anys vinents es jubilarà el 20% dels metges en actiu. Una xifra mai vista. Es formen prou professionals per a substituir-los?
—Sí, és molt preocupant. Tenim una crisi sociodemogràfica de professionals. I la cosa més greu: fa molt de temps que advertim a les administracions i no s’ha fet res. No ens han fet cas. Ara en patim les conseqüències. No tenim metges. No és veritat que se’n vagin fora. La immensa majoria no se’n va. Però no en tenim i n’importem de fora. El 2021, de les noves col·legiacions que vam fer al Col·legi de Metges, més del 50% van ser estrangers extracomunitaris. És gent que no va fer la formació de grau, ni de postgrau, a l’estat espanyol. I més enllà que això significa que no sabem quina és la seva formació prèvia, la qüestió és que la gran majoria no té una especialitat. En canvi, el nostre model té necessitats específiques de certes especialitats. Cosa que ens preocupa. Ja passa en molts centres, tant a la pública com en el sector privat. Això comporta més pressió al sistema sanitari. I, amb el temps, també fa pressiona la qualitat.

—I què s’hi pot fer?
—Els cinc anys vinents seran bastant angoixants. Es jubilen i es jubilaran molts metges. Serà dramàtic. S’han de prendre mesures a curt, mitjà i llarg termini. A curt termini cal buscar fórmules per mirar d’incentivar que els qui arriben a l’edat de jubilació i són útils puguin continuar. Cal que sigui atractiu per a qui vol continuar. A mitjà termini, cal treballar en l’àmbit de les places de formació i residència, el MIR. Si comparem Catalunya amb la comunitat autònoma de Madrid, tenim pràcticament els mateixos metges, però tenim mig milió de persones més. A més, el nombre de places per a especialistes és d’un 30% menys. Per tant, és important de canviar-ho. No solucionarà res a curt termini, però sí a mitjà. Per una altra banda, solucionar la qüestió de les homologacions dels títols dels estrangers, que recau sobre l’administració del govern de l’estat, podria ajudar a pal·liar les necessitats que tenim a curt termini.

—I a llarg termini?
—S’han de fabricar més metges. S’ha de repensar si cal redefinir les competències d’uns altres professionals. Però sobretot calen més places d’universitaris. Caldria avaluar també si necessitem alguna facultat més. És una contradicció que tinguem centenars d’estudiants que volen fer medicina i que els posem obstacles del punt de vista acadèmic. No té sentit que fem això, i, per una altra banda, importem la meitat dels metges que necessitem. No els formem i els hem d’importar? També cal redefinir quin és el model d’entrada a la formació del grau. Quina mena de metges necessitem. No solament la valoració d’aptitud, sinó quin perfil d’actitud necessitem per a la societat catalana del segle XXI.(…)
Informa Vilaweb.cat (7-2-2022)

156 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: