L’APROVACIÓ DEFINITIVA DELS PRESSUPOSTOS CERTIFICA EL CANVI D’ALIANCES AL PARLAMENT

L’aprovació definitiva dels pressupostos certifica el canvi d’aliances al Parlament.
Els comptes entraran en vigor l’1 de gener gràcies al suport dels comuns al Govern, que veu com la CUP se’n distancia encara més després de l’acord amb el PSC per renovar les institucions caducades.
(SARA GONZALEZ-ORIOL MARCH ) |

Els pressupostos de la Generalitat entraran en vigor l’1 de gener del 2022, situació que no es produïa des de la dècada passada, amb José Montilla a la presidència. Els comptes han rebut aquest dijous l’aval del Parlament amb els vots favorables d’ERC i de Junts, i l’abstenció clau dels comuns. Un escenari que certifica el canvi d’aliances a la cambra quan només han passat set mesos des de la investidura del president Pere Aragonès gràcies als vots de la CUP. Amb els comuns com a socis clau per tirar endavant els pressupostos i el PSC com a grup fonamental per tirar endavant la renovació de càrrecs caducats, la legislatura supera la primera gran votació a l’espera que Aragonès refaci -si pot- els ponts amb els anticapitalistes, que han posat de manifest l’acceleració de la “sociovergència republicana” per definir la situació.

El Parlament ha donat via lliure als comptes de la Generalitat just després que Ada Colau hagi aprovat de la mà d’ERC els de l’Ajuntament de Barcelona, fotografia clau per entendre el moviment dels de Jéssica Albiach a la cambra catalana. Un dels més satisfets al Parlament, en tot cas, era el conseller d’Economia, Jaume Giró, que ha aconseguit validar els comptes en la seva estrena en la política institucional. Ho ha fet malgrat l’escepticisme del partit que el va proposar -Junts-, que hauria preferit pactar amb la CUP per donar continuïtat a una “majoria del 52%” que, al llarg del debat, s’ha fet servir més com una qüestió retòrica que pràctica.

Aragonès, a banda, podrà governar amb uns comptes no heretats, i podria arribar a mig mandat -2023, data que coincideix amb les eleccions municipals i amb l’ara difusa qüestió de confiança pactada amb els anticapitalistes- sense haver-ne d’aprovar més. Tot i això, la prioritat de l’executiu serà aprovar-ne uns de nous, en la línia d’estabilitat que defensen a Palau.

Giró, contra el “govern dels jutges”

Giró ha fet servir el concepte de “critarquia” en el debat final dels pressupostos per definir la situació política que es viu a l’Estat. “Critarquia” és un concepte hebreu que es pot traduir com a “govern dels jutges”, un sintagma que, segons Giró, combaten els comptes de la Generalitat per al 2022. Per què? Perquè s’encarreguen de “revertir” decisions judicials, com ara la del Tribunal Constitucional (TC) de tombar la reforma de l’any passat per rebaixar els impostos a les rendes baixes, o bé les traves judicials a les normes catalanes sobre habitatge. També ha situat la llengua com a prioritat, i per això ha posat de manifest que la política lingüística hagi crescut pressupostàriament un 26%.

Ha estat en aquest punt quan Giró ha fet una crida explícita al PSC per la seva tebior amb la defensa de la immersió lingüística. “Què se n’ha fet, d’aquell partit que, fins i tot en moments difícils, va fer seva la defensa sense embuts del català? Què se n’ha fet, d’aquelles conviccions sobre la llengua que ens defineix com a país, i que sempre ha ajudat, als nascuts aquí i als nouvinguts, a créixer en una plena i enriquidora convivència?”, ha ressaltat el conseller d’Economia. “En aquests moments de la nostra història, potser no n’hi ha prou amb l’equidistància ni tampoc amb fer brometa sobre la patètica i ridícula acusació d’un dirigent polític que aspira a presidir Espanya”, ha indicat, en referència a les polèmiques declaracions de Pablo Casado. En aquesta matèria, ha avançat que l’any que ve es destinaran “totes les partides que facin falta” per protegir el català a l’escola.

Giró ha situat la rebaixa fiscal als ciutadans que cobren menys de 35.000 euros -un 80% dels catalans- com un dels pilars del pressupost, decisió amb la qual s’intenta revertir la decisió del TC sobre la rebaixa fiscal del 2020. També ha situat com a rellevant la quantitat destinada a habitatge, que tendirà als 1.000 milions d’euros. D’un dels aspectes del qual se sent “més satisfet” és del fons complementari de riscos, pensat per protegir els servidors públics en causes judicials fins que no hi hagi sentència ferma d’un tribunal “en última instància”. L’any vinent es farà una llei específica al respecte, perquè ara opera sota les regnes d’un decret llei.

La CUP s’allunya (més) del Govern

“Sociovergència republicana”. Aquest és un dels conceptes nuclears de la intervenció d’aquest dijous d’Eulàlia Reguant, diputada de la CUP. Li ha servit per marcar encara més distàncies amb el Govern, de qui ja no es considera soci preferent, plaça en la qual ha situat el PSC després de l’acord entre socialistes, Junts i ERC per renovar les institucions catalanes caducades. L’entesa per la CCMA, el CAC i la Sindicatura de Greuges ha enervat els anticapitalistes, que ha indicat que les paraules del president Pere Aragonès segons les quals la CUP és soci prioritari del Govern ja són “retòriques”. “Cada cop tenim menys expectatives de tornar a l’acord d’investidura, perquè s’accelera la sociovergència republicana”, ha indicat Reguant, que ha definit els comptes com els dels “macroprojectes” i els “casinos” per distanciar-se’n.

Les crítiques de Reguant no s’han quedat només en el president -a qui ha clarificat que ara mateix no superaria una qüestió de confiança-, sinó que també ha rebut el vicepresident Jordi Puigneró, a qui ha acusat de ressuscitar el “sector negocis” de CDC pel fet de “vendre el país” a les grans empreses tecnològiques. “També es ven el país a Aena, a Hard Rock i a Caixabank”, ha ressaltat la diputada anticapitalista, que ha criticat l’acord per renovar la CCMA perquè, segons ella, només implica un repartiment partidista dels càrrecs i no ha estat acordat amb el gremi periodístic.

El to ha estat molt més conciliador en el cas de Joan Carles Gallego, diputat dels comuns, el grup que ha permès l’aprovació dels pressupostos amb la seva abstenció. “No és moment de brega, sinó de diàleg i de negociació”, ha indicat Gallego, que ha remarcat que els comptes seran per “fer polítiques públiques fortes en un context de dificultats socials i econòmiques”. En Comú Podem ha tret pit de les partides arrencades al Govern per qüestions com el dentista públic, xarxa ferroviària, llei de barris o habitatge i ha advertit que faran un “seguiment estricte” de l’execució. El diputat ha volgut agrair la tasca de tots els implicats en la negociació, tant càrrecs d’ERC com de Junts, que des del primer moment ha volgut marcar distàncies respecte la negociació amb els comuns.

Joan Canadell, diputat de Junts, ha defensat la posició del seu partit amb un to més suau que el de fa unes setmanes, quan va verbalitzar nombroses crítiques a ERC en el debat de la tramitació dels pressupostos. En aquesta ocasió, l’expresident de la Cambra de Comerç ha focalitzat les crítiques cap a la CUP, a qui ha demanat l’abstenció i no el vot contrari. “Algú pot entendre que prefereixen una Catalunya dins d’Espanya sense projectes singulars que no pas una Catalunya independent amb aquests projectes singulars?”, ha deixat caure en referència al Hard Rock i els Jocs d’Hivern. Canadell ha advertit que la prioritat ha de ser la independència i ha demanat als anticapitalistes que no redueixin els comptes a aquests projectes mentre trenquen “la majoria del 52%” quan fa 300 anys que Catalunya “pateix espoli econòmic i cultural”. El diputat ha acabat fent una crida a preparar “l’embat” per “culminar” la independència.

ERC ha reivindicat, al seu torn, que els pressupostos són els de la “via àmplia” perquè “tenen la petjada de la CUP i l’empremta d’En Comú Podem”. Així ho ha dit la portaveu republicana Marta Vilalta, que ha reivindicat els comptes com els “més d’esquerres” dels darrers anys i ha apostat per “interpel·lar” la majoria independentista i d’esquerres que hi ha a la cambra catalana, a la qual Aragonès sempre fa referència.

Crítiques del PSC al conseller Giró

L’encarregada d’encetar el debat ha estat Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC, que malgrat les discrepàncies ha considerat una “bona notícia” que entrin en vigor l’1 de gener. El tràmit, però, no ha estat “tranquil”, en part pels desacords amb la CUP, que finalment s’ha acabat desmarcant de l’equació. “Si vostè hagués començat a treballar abans, hauria portat els comptes a l’octubre i ho hauríem fet diferent”, ha assenyalat Romero, en referència a la tasca de Giró. La portaveu parlamentària del PSC també s’ha queixat de com funciona el reglament, i ha reclamat reformar-lo. Els socialistes han presentat 327 esmenes, que segons Romero no han estat ateses per part del Govern “Això ha estat un error”, ha dictaminat la mà dreta de Salvador Illa.

“El pressupost no ens agrada i no ens satisfà, perquè no resol els reptes que té Catalunya”, ha apuntat la portaveu socialista. “Esperàvem més d’aquests primers comptes del conseller Giró. Podria haver trencat amb la inèrcia dels últims anys”, ha ressaltat Romero, que ha criticat la duplicitat al Govern en matèria d’innovació i també en acció exterior, en relació a les delegacions existents i també a les oficines d’Acció destinades a la promoció de l’economia catalana. A banda, ha carregat contra l’estructura del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), perquè s’hi destinen 708 milions d’euros amb més de 400 persones contractades.

Romero ha ressaltat que els pressupostos són “molt continuistes”, i ha arribat a definir-los com a “convergents”. La portaveu del PSC ha constatat el trencament de la majoria de la investidura formada amb la CUP, que ara aposta per “desestabilitzar” el Govern. “Estem molt preocupats”, ha indicat sobre la voluntat d’Aragonès de continuar arribant a acords amb els anticapitalistes en aspectes nuclears com ara els Mossos d’Esquadra. Romero ha demanat al president que expliqui “on porta el país”, perquè els comptes “no assenyalen cap rumb” i la ciutadania “mereix respostes” en plena “fragilitat”. “Necessitem certeses, no inestabilitat”, ha apuntat la dirigent socialista.

A la portaveu del PSC li ha agafat el relleu Antonio Gallego, diputat de Vox, que ha definit com a “vodevil” el procés que ha portat a l’aprovació dels pressupostos. “No es compliran les previsions de dèficit i de deute, tampoc les de la inflació”, ha ressaltat Gallego, que s’ha preguntat si hi haurà projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona un cop el Govern i els comuns han acordat no destinar-hi recursos el 2023. El diputat de l’extrema dreta s’ha acomiadat de la cambra amb aquesta intervenció.

Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans, ha carregat contra el Govern i uns pressupostos que continuen, segons el seu criteri, marcats per les despeses innecessàries en oficines a l’exterior, la CCMA, el CTTI o les agències de ciberseguretat, però també pel procés independentista. “Com és possible que alguns puguin dormir tranquils havent perjudicat la societat catalana de forma evident i potser irrecuperable?”, ha preguntat, tot denunciant que l’opinió pública a Catalunya està “segrestada pel discurs nacionalista que la fa combregar amb rodes de molí”. El diputat també ha carregat contra l’acord forjat entre ERC, el PSC i Junts per renovar òrgans caducats: “Han situat de president del CAC el biògraf de Puigdemont”, en referència a Xevi Xirgo, autor dels volums de memòries de l’expresident de la Generalitat.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-XII-2021)

66 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: