L’ARTICLE 2 DE LA CONSTITUCIÓ FRANCESA: LA MARE DELS OUS CONTRA EL CATALÀ

( ENRIC BALAGUER )
La mutilació que ha patit l’anomenada proposició de llei Molac pel Consell Constitucional francès demostra que el català no té cabuda a l’actual constitució. El passat 21 de maig, l’alt organisme francès va tombar els articles substancials de la proposta de llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, que a principis d’abril havia estat aprovada per una àmplia majoria de l’Assemblea Nacional i del Senat. La llei, coneguda pel cognom del seu impulsor, el diputat bretó Paul Molac, hauria estat històrica per al català i la resta de llengües pròpies del territori francès. Tots els nins i nines de la Catalunya del Nord haurien tingut el dret a la immersió lingüística en català a una escola del seu municipi o d’un de proper, pública o privada.

No podrà ser. De moment. El Consell Constitucional, compost per nou individus, ha sentenciat en contra de les dues cambres que representen la sobirania nacional. A més, el Consell ni tan sols comptava amb els diputats reglamentàriament necessaris per avaluar la proposta de llei! És així atès que 4 dels 60 diputats que havien demanat inicialment la validació constitucional van considerar que s’havien precipitat i es van retractar de portar la llei a l’alt organisme. El Consell va ignorar la rectificació d’aquests diputats. El que es dona no es torna, van venir a dir, apropiant-se d’aquestes signatures per donar-se el permís de passar la tisora.

No solament han tombat l’educació immersiva. Molts ciutadans de França continuaran sense poder tenir el seu nom registrat correctament. Un dels articles invalidats de la llei Molac donava la possibilitat d’inscriure al registre civil noms de persones amb caràcters que no existeixen en francès, com els accents de noms com Martí i Núria. Tampoc no podrà ser.

Segons l’alt organisme, tant aquest article com el de l’educació immersiva, que eren el motor transformador de la llei, són incompatibles amb l’article 2 de la constitució francesa. “La llengua de la República és el francès”, dicta. Els catalans del sud podrien pensar que aquest és un article antiquíssim però no, és del 1992. S’hi va introduir arran del Tractat de Maastricht i no estava pensat per limitar els drets de les llengües pròpies sinó per protegir el francès de l’expansió internacional de l’anglès.
i20 Híbrid. Configura’l Configura el teu i20 Híbrid i dona-li aquell toc personal que tu saps Patrocinat per Hyundai

Aprofitar l’article 2 de la constitució per vetar la propulsió d’aquestes llengües i fer-ho en contra de les dues cambres representatives és menysprear els representants del poble i un insult a la democràcia. A més, aquesta agressivitat que ha tingut l’estat envers la immersió en les llengües pròpies no l’ha tinguda amb l’anglès, que sovint és la llengua vehicular a les universitats públiques.

En el seu moment, la Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent es van mobilitzar a favor de l’aprovació de la llei Molac, enviant més d’un centenar de cartes als diputats clau per a la votació i en alguns casos fent reunions amb membres dels seus equips. Però el que ha quedat de la Llei Molac no dona per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. El camí que indica la decisió del Consell apareix claríssim. L’única manera de propulsar el català a la Catalunya del Nord i revertir la situació d’emergència lingüística és modificar l’article 2 de la constitució, la mare dels ous. Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent engegaran un pla de treball perquè els partits es comprometin a reformar la constitució. Esperem que aquest treball sigui conjunt amb la resta d’entitats que defensen les llengües de França.

Fa dies Emmanuel Macron publicava al seu compte de Facebook un text que enaltia les llengües pròpies de França. Deia que “són un tresor nacional”, que ell volia “garantir la transmissió de la diversitat lingüística” i que “la llei ha d’alliberar, mai ofegar”. Però no va dir res sobre l’ensenyament immersiu ni va proposar cap revisió de la constitució. D’altra banda, el primer ministre, Jean Castex, exbatlle de Prada de Conflent, encarregarà a dos diputats que avaluïn les conseqüències de la decisió del Consell Constitucional i això hauria d’acabar en una proposta alternativa.

Si els dos personatges més importants de l’executiu realment volen promoure la nostra llengua empresonada pel jacobinisme anacrònic, que donin suport a la revisió de l’article 2 de la constitució! Cal que el “soyez propres et parlez français” escrit al pati de les nostres escoles faci part només de la memòria històrica de la Catalunya del Nord.
Informa:ELMON.CAT (29-5-2021)

82 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: