Ja fa mesos que els magistrats de l’Audiència arriben on no gosa arribar el jutge instructor quan es troba amb un cas en què les proves –principalment les imatges de vídeo– no li semblen prou explícites. El jutge Francesc Miralles havia anat arxivant diverses peces separades, cadascuna de les quals correspon a un centre de votació del referèndum, quan no les veia clares.

Però l’Audiència va decidir que, encara que la causa s’hagi estructurat en peces separades per endreçar-la, no es poden arxivar sense aprofundir en la investigació mentre estigui oberta la peça principal. L’objectiu és tenir visió de conjunt per acabar concloent si la Policia Nacional es va excedir en l’ús de la força el dia del referèndum, una circumstància que els jutges barcelonins adverteixen que no estaria emparada en l’ordre d’aturar la votació “encara que fos judicial”.

En el cas reobert aquesta setmana aborda el que va passar l’1-O del 2010 al CEIP Els Horts, a la Rambla de Prim. Cinc persones consten com a ferits denunciants en la causa. Un d’ells ha presentat un recurs contra la decisió del jutge d’arxivar la peça d’aquest centre de votació i l’Audiència considera que les seves “lesions de consideració” són “un resultat innegable d’un ús intens de la força, la proporció de la qual (…) exigeix una completa investigació”.

Els magistrats també adverteixen que en les imatges que hi ha sobre els fets “no s’observa amb claredat una actitud positiva d’enfrontament [dels votants] a l’actuació policial“. I afegeixen que encara no es vegi bé en les imatges el número d’agent dels policies implicats en la lesió del denunciant que ha presentat el recurs se’ls pot identificar d’altres maneres, com ara donar crèdit a la dada que aporta l’afectat, si no entra en contradicció amb cap altre indici.