L’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs del Sindicato Profesional de Policía que sol·licitava investigar els votants de l’1-O de l’Institut Pau Claris de Barcelona, una petició a la qual s’havien adherit tant l’Advocacia de l’Estat com la Fiscalia, que reclamaven investigar els manifestants per la seva “voluntat rebel” durant l’1-O. A més, en l’escrit els magistrats retreuen que els agents “van infringir” les pautes d’actuació perquè no van “esgotar” els mitjans no-violents abans d’actuar per treure els votants de l’entrada de l’edifici.

Segons el sindicat policial, els ciutadans que van asseure’s a l’entrada del col·legi ho feien amb el propòsit d’impedir l’entrada dels funcionaris policials que havien de complir amb el mandat judicial, de manera que cometien presumptes “delictes de desobediència i resistència greu” a l’autoritat i els agents. El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ja va denegar la petició i ara és la secció tercera de l’Audiència de Barcelona la que tomba la sol·licitud per investigar els votants. En els recurs s’explicita que els votants van tenir un comportament “desobedient” que es va tornar “resistent” quan van utilitzar la “resistència passiva, interposant els seus cossos entrellaçats a mode de muralla humana, per taponar les entrades”.

En la interlocutòria, el tribunal rebutja el relat del sindicat policial i argumenta que la resistència passiva dels votants està emparada per l'”exercici de drets constitucionals” com “la llibertat d’expressió, reunió i manifestació”.

El tribunal, a més, remarca que “no hi va haver cap ordre expressa” de la policia dirigida als ciutadans per transmetre el mandat judicial. “La policia va infringir una de les pautes d’actuació que els mateixos protocols per a l’atenció i el control de multituds imposa: esgotar els mitjans no-violents, utilitzant el diàleg per persuadir els congregats, autoritzant l’ús proporcionat i gradual de la força, només quan no existeixi una altra opció”.

Avala la resistència passiva

A més, en la interlocutòria es recorda que els agents havien de “no alterar la convivència pacífica”, que acotava més encara l’ús de la força. Els magistrats argumenten que els ciutadans van estar en actitud passiva, “corejant consignes pacifistes” amb les mans aixecades “proclamant” el seu “dret a votar”.

En l’escrit es parla de la “violència empleada” pels agents a l’hora de treure els ciutadans dels accessos a l’institut, i descriu l’actitud dels manifestants com una “eina política social”, un moviment de “desobediència o resistència civil no-violenta que impactés en l’opinió pública” i no pas busqués “denigrar” l’autoritat dels policies.

En el visionat de les imatges, el tribunal no veu actituds agressives dels manifestants que es puguin individualitzar, més enllà de les accions “purament defensives” en l’exercici de la resistència passiva.

Informa: