RIBUNALS
Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i 9 d’inhabilitació.
El TSJC conclou que la presidenta de Junts va adjudicar contractes de manera irregular quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes; la sentència inclou una petició d’indult perquè la pena de presó quedi en dos anys i la dirigent independentista no hagi d’entrar-hi.

(BERNAT SURROCA )

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública aquest dijous al migdia la sentència sobre el cas dels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tribunal ha condemnat Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i a nou d’inhabilitació per un delicte de prevaricació i falsedat documental per haver adjudicat contractes a dit a un conegut seu, l’informàtic Isaías Herrero. La sentència també incorpora una petició d’indult que fa el mateix tribunal, per rebaixar la pena de presó -no la d’inhabilitació- fins als dos anys, i que la presidenta de Junts no hagi d’entrar-hi. Alhora, la magistrada María Jesús Manzano ha fet un vot particular, perquè considera que la pena ha de ser només d’inhabilitació, no pas de presó.

La sentència, de 134 pàgines, també condemna a Isaías Herrero a dos anys de presó i a Andreu Pujol a un any i dos mesos. Tots dos van pactar amb la Fiscalia per rebaixar les penes a canvi d’incriminar Borràs. La decisió del TSJC no és ferma. Es pot recórrer al Tribunal Suprem i, després, al Tribunal Constitucional, abans de portar el cas a Europa. Fins que no sigui una condemna ferma, no es podrà analitzar cap petició d’indult. La defensa de Borràs no descarta en camí del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) un cop acabi el camí de la justícia espanyola.

Confessió de bon principi i rebaixa de penes
El pacte d’Isaías Herrero i Andreu Pujol amb la Fiscalia es va concretar de bon principi, amb la confessió de tots dos acusats, que van reconèixer els fets i van incriminar Borràs. A partir d’aleshores, el seu paper en el judici, i el dels seus advocats, va ser merament testimonial, centrat només a puntualitzar algunes qüestions. L’últim dia de judici, la Fiscalia va complir la seva part i va modificar les conclusions per rebaixar les penes d’Herrero i Pujol, aplicant-los l’atenuant de “confessió”, i lliurant-los així d’haver d’entrar a presó en cas de condemna. La defensa de Borràs va denunciar durant tota la vista una vulneració sistemàtica del dret de defensa de la presidenta de Junts, perquè els advocats s’havien coordinat durant tres anys, amb intercanvi de documentació constant, fins que poc abans del judici va transcendir el pacte de les fiscals amb els dos acusats.

Un judici amb testimonis contundents
El judici va deixar alguns testimonis molt durs contra la gestió de Laura Borràs al capdavant de la ILC, com ara el d’Assumpta Pagespetit, que feia tasques de cap d’administració. Va assegurar que Borràs no va fer cas de les advertències que li feia sobre les possibles irregularitats en matèria de contractació, i que des de bon principi, abans i tot d’obrir el procés de contractació, la dirigent independentista volia que fos Herrero l’encarregat de fer la pàgina web. També va explicar que tots els pressupostos els enviava ell, cosa que la va incomodar fins al punt de demanar no rebre més pressupostos sobre el projecte. Durant tot el judici, la defensa de Borràs va mirar de desacreditar aquest testimoni, recordant que va presentar cap queixa per aquestes qüestions i afirmant que era un testimoni mixt, és a dir, que en funció de què declarés al judici podia acabar imputada.

L’ombra de dubte dels correus
La tasca de la defensa de Borràs va centrar-se a desmuntar el judici des de la base, qüestionant tota la investigació i posant una ombra de dubte sobre l’obtenció de la prova. En aquesta línia, els advocats de la presidenta de Junts van denunciar que els investigadors no van garantir la cadena de custòdia i que els arxius intervinguts a casa d’Herrero es van alterar, però no van concretar en quin punt ni tampoc es va posar en dubte el contingut dels correus electrònics, un dels elements que pesen més en l’acusació contra Borràs. Tampoc en la declaració de la presidenta de Junts, que només va respondre les preguntes de la seva advocada, Isabel Elbal, se li va fer cap pregunta sobre els mails intercanviats amb Herrero en què es detallava com fraccionar contractes i fer pressupostos falsos. En tot cas, Borràs i la seva defensa sostenen que és víctima de lawfare.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (30-III-2023)