MAI NO HAVIA ESTAT TAN BAIXA LA PROPORCI√ď DE CATALANOPARLANTS

El catal√† perd parlants i acusa la manca de suport p√ļblic
La llengua retrocedeix malgrat les pol√≠tiques de normalitzaci√≥ en un context d’escassa pres√®ncia a les grans plataformes audiovisuals i mancances legislatives per garantir els drets dels parlants
( JORDI VELERT )
La salut del catal√† √©s un dels reptes que haur√† d’entomar el nou Govern sortit de les urnes el 14-F. Despr√©s de quatre d√®cades de pol√≠tiques de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica un alt percentatge de ciutadans √©s capa√ß d’entendre, parlar, llegir i escriure la llengua del pa√≠s, per√≤ l’√ļs habitual del catal√† s’ha mantingut a la baixa, sobretot entre els joves, i les pol√≠tiques p√ļbliques per contribuir a frenar la regressi√≥ han estat massa t√≠mides.

En mat√®ria cultural, la legislatura ha estat marcada pels efectes de la pand√®mia sobre √†mbits com el de la m√ļsica en directe, el cinema, el teatre i la dansa, mentre que el sector del llibre ha mantingut cert vigor malgrat la situaci√≥ sanit√†ria. La precarietat dels treballadors del sector cultural ser√† un dels desafiaments pendents, a m√©s de la potenciaci√≥ dels continguts en catal√†.


Qu√® s’ha fet en la passada legislatura?

Les mencions a la llengua al balan√ß de legislatura realitzat pel Govern al desembre s√≥n escasses. Amb l’arribada de CiU al poder, fa deu anys, pol√≠tica ling√ľ√≠stica va passar de secretaria a direcci√≥ general -un rang menor- i es va ubicar al departament de Cultura. Al balan√ß de les conselleres Borr√†s, Vilallonga i Ponsa hi apareixen iniciatives com Ep! Escolta i parla, una formaci√≥ oral de catal√† per a persones no alfabetitzades que s’incorporar√† al ventall de cursos del Consorci per a la Normalitzaci√≥ Ling√ľ√≠stica, que t√© 20.000 alumnes. El coneixement de la llengua √©s un dels punts forts del catal√†, per√≤ l’√ļs social ha esdevingut el tal√≥ d’Aquil¬∑les, amb signes d’alarma com ara la regressi√≥ ling√ľ√≠stica en √†mbits com el consum digital dels joves.

M√©s enll√† de la llengua, el Govern va aprovar ajudes espec√≠fiques per als treballadors de la cultura durant el confinament de primavera i va declarar la cultura com a b√© essencial, si b√© del 29 d’octubre al 23 de novembre va decretar el tancament de cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts. Des de llavors, d’alguna manera ha preservat el sector de les restriccions, si b√© el confinament municipal i el toc de queda han redu√Įt l’assist√®ncia als espais culturals i ha comprom√®s els comptes dels equipaments i dels treballadors.


Quins reptes té el nou Govern?

Mai en la hist√≤ria havia estat tan baixa la proporci√≥ de ciutadans que fan servir de forma habitual el catal√†. A hores d’ara se situa al voltant del 37% a Catalunya, si b√© existeixen grans difer√®ncies per comarques, des del 72% de les Terres de l’Ebre fins a percentatges per sota del 30% a Barcelona, al Baix Llobregat i al Vall√®s Occidental. Al conjunt de territoris de parla catalana la situaci√≥ no √©s m√©s encoratjadora, amb nom√©s un ter√ß de la poblaci√≥ que utilitza el catal√† com a llengua habitual.

“Correm el risc de la llatinitzaci√≥: molts ciutadans podrien parlar la llengua, per√≤ no ho fan”, alerta √íscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, que apunta que en els √ļltims quinze anys el catal√† ha perdut mig mili√≥ de parlants. Aquest fet demostra, a parer seu, que la cooficialitat te√≤rica de la llengua, a la pr√†ctica no existeix.

Entre els punts de millora segons el representant de l’associaci√≥ en defensa del catal√†, un √©s l’obligaci√≥ d’entendre el catal√† per part dels funcionaris de l’Estat, una mancan√ßa que no es corregeix malgrat que l’Estat va ratificar la Carta Europea de Lleng√ľes Minorit√†ries. “En algunes beques de l’Estat es pot presentar la sol¬∑licitud en portugu√®s, per√≤ no en catal√†, basc ni gallec”, exemplifica.

Ofensiva per aconseguir m√©s pres√®ncia del catal√† al sector de l’audiovisual

L’Acad√®mia del Cinema Catal√†, Plataforma per la Llengua i el Cl√ļster Audiovisual de Catalunya exigeixen un nou canal a TV3 per a joves, m√©s doblatge i una nova llei del cinema

Pel que fa a l’audiovisual, Escuder reclama que l’aportaci√≥ p√ļblica a la CCMA s’equipari a la d’un territori com Dinamarca, amb una poblaci√≥ m√©s petita que Catalunya, i que es tinguin en compte criteris ling√ľ√≠stics en la concessi√≥ de subvencions per tal de beneficiar una ind√ļstria audiovisual en catal√†. Tamb√© existeix el repte de posicionar el catal√† en la ind√ļstria dels videojocs i en plataformes com ara Netflix o HBO, on la llengua √©s invisible. “Netflix nom√©s ofereix 4 dels m√©s de 300 t√≠tols doblats o subtitulats al catal√†, la majoria amb diners p√ļblics”, indica. L’excepci√≥ positiva √©s Disney Plus, que ha incorporat en catal√† les noves estrenes despr√©s de negociacions amb Pol√≠tica Ling√ľ√≠stica.

A l’√†mbit del cinema, no s’est√† aplicant la llei del sector, que inicialment buscava que la meitat de les pel¬∑l√≠cules s’oferissin en catal√†, una exig√®ncia que el Constitucional va rebaixar al 25%, tot i que amb prou feines s’ha assolit un 3% de films en la llengua del pa√≠s. Una altra q√ľesti√≥ pendent √©s l’etiquetatge obligatori en catal√†, que sovint les empreses obvien malgrat l’aprovaci√≥ del Codi de Consum el 2010. “El Govern no l’est√† fent aplicar i no √©s pel mercat, ja que empreses que no usen el catal√† s√≠ que etiqueten en island√®s i all√† els funciona amb un mercat de 300.000 persones”, apunta Escuder.

En l’√†mbit cultural, seran desafiaments de la nova legislatura l’ampliaci√≥ del pressupost cultural, amb la refer√®ncia del 2% del pressupost de la Generalitat; i les ajudes als treballadors i empreses del sector. Diversos partits proposen un pla de xoc per salvar un sector que en els darrers mesos ha patit els efectes dels tancaments, les restriccions d’horaris i de mobilitat i les limitacions d’aforament.

Què podria fer una Catalunya independent?

La salut del catal√† en un eventual estat catal√† √©s una inc√≤gnita. “Amb una rep√ļblica catalana hem de suposar que deixar√≠em de tenir un Estat en contra i es podrien implementar les pol√≠tiques que reclamem”, sost√© el president de Plataforma per la Llengua, si b√© matisa que a Irlanda el ga√®lic √©s una llengua oficial i nom√©s 77.000 persones el parlen. A Andorra, estat on el catal√† √©s l’√ļnica llengua oficial, √©s l’idioma d’√ļs habitual per al 46% dels ciutadans.

Què proposen els partits?

– Ciutadans: A dia 2 de febrer encara no ha fet p√ļblic el seu programa electoral.

– Junts: A les seves 50 propostes proposa aprovar un pacte nacional per la Llengua per promoure-la l‚Äô√†mbit digital sense m√©s concrecions. El programa complet no s’ha fet p√ļblic a dia 2 de febrer.

– ERC: La formaci√≥ de Pere Aragon√®s proposa augmentar la despesa en cultura a 200 euros per habitant, dels quals el Govern aportaria un 35%. En mat√®ria ling√ľ√≠stica, promet donar compliment a la llei del cinema i dotar a la CCMA de la inversi√≥ per “arribar al p√ļblic infantil i jove a partir de la creaci√≥ d’una oferta actual”.

– PSC: La candidatura de Salvador Illa vol promoure un pacte entre administracions per pal¬∑liar els efectes del coronavirus en la cultura i establir un abonament cultural i descomptes per a joves i gent gran. A m√©s, aspira a “promoure amb el govern de l’Estat la construcci√≥ de la biblioteca p√ļblica de Barcelona”.

– Comuns: La formaci√≥ de J√©ssica Albiach proposa un pla integral de rescat per a les persones que treballen en la cultura, amb ajuts directes, estables i retroactius. Tamb√© reclama atendre la reivindicaci√≥ dels t√®cnics de ser contractats en r√®gim especial d’artistes. A m√©s, proposa desplegar el tiquet cultural perqu√® fam√≠lies vulnerables accedeixin a esdeveniments culturals.

– CUP: Una de les propostes de la formaci√≥ anticapitalista √©s la creaci√≥ d’un Consell de l’Espai de Comunicaci√≥ Audiovisual en Catal√† per coordinar estrat√®gies conjuntes de producci√≥ de continguts. Tamb√© advoca per la contractaci√≥ directa del personal que treballa en centres culturals, revertint les externalitzacions.

– PP: No fa cap refer√®ncia al foment del catal√† i s√≠ a posar fi a la immersi√≥ ling√ľ√≠stica a les escoles amb l’argument d’enfortir la pres√®ncia de l’angl√®s.

– PDECat: La candidatura d’√Ängels Chac√≥n proposa potenciar la immersi√≥ ling√ľ√≠stica des de la llar d’infants; evitar el retroc√©s de la llengua catalana tant dins com fora de l’aula i refor√ßar l’√ļs de l’aran√®s a la Vall d’Aran. En mat√®ria cultural, proposa crear la Universitat Catalana de les Arts, que integri els centres d’ensenyament art√≠stic superiors.
Informa:NACIODIGITAL.CAT(2-2-2021)

132 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: