L’AUTODETERMINACI√ď DELS POBLES BULL EN PLE SEGLE XXI

“Internacionalitzar el conflicte”

( JOSEP LLU√ćS ALAY )
“A tots aquests racons del pla­neta admi­ren la per­sistència dels cata­lans en les seves deman­des democràtiques
Si ens mirem el món del segle XXI, el dret a l’auto­de­ter­mi­nació con­ti­nua pre­sent a les arrels de bona part dels con­flic­tes inter­na­ci­o­nals més greus. Arreu dels cinc con­ti­nents tro­ba­rem pobles que recla­men cada dia el dret a deci­dir lliu­re­ment el seu futur, per tots els mit­jans ima­gi­na­bles, com ara resistència pacífica, deso­bediència civil, violència, etc., amb uns ciu­ta­dans que amb el seu afany de lli­ber­tat s’enfron­ten tant a estats tota­li­ta­ris com a democràcies inci­pi­ents o con­so­li­da­des. Si Cata­lu­nya vol exer­cir el seu dret d’auto­de­ter­mi­nació i esde­ve­nir un estat inde­pen­dent hi haurà d’estar molt atenta. Les dar­re­res set­ma­nes, al món hi ha hagut un repunt extra­or­di­nari en el nom­bre i inten­si­tat d’aquests con­flic­tes, fet que torna a demos­trar l’actu­a­li­tat de les rei­vin­di­ca­ci­ons auto­de­ter­mi­nis­tes al món. Fem un repàs d’alguns.

Les dues super¬≠pot√®ncies asi√†tiques han vist les seves agen¬≠des pol√≠tiques espe¬≠ci¬≠al¬≠ment con¬≠di¬≠ci¬≠o¬≠na¬≠des per pro¬≠tes¬≠tes democr√†tiques. En el cas de la Xina, les pro¬≠tes¬≠tes a Hong Kong que recla¬≠men lli¬≠ber¬≠tat i democr√†cia i, fins i tot, la cre¬≠aci√≥ d‚Äôun estat propi no han fet m√©s que aug¬≠men¬≠tar. Per la seva banda, els uigurs de Xin¬≠ji¬≠ang han estat cas¬≠ti¬≠gats amb tras¬≠llats de milers de per¬≠so¬≠nes cap a camps de con¬≠cen¬≠traci√≥ a pur¬≠gar les seves vele√Įtats inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes per esde¬≠ve¬≠nir mod√®lics ciu¬≠ta¬≠dans xine¬≠sos fidels al r√®gim. Alguns ho ano¬≠me¬≠nen geno¬≠cidi. Men¬≠tres¬≠tant Taiwan mira amb pre¬≠o¬≠cu¬≠paci√≥ una pos¬≠si¬≠ble inter¬≠venci√≥ mili¬≠tar xinesa a Hong Kong i el Tibet mant√© viva la flama per sor¬≠tir de la pres√≥ xinesa. L‚Äô√ćndia, per la seva banda, tot i ser el refe¬≠rent democr√†tic d‚Äô√Äsia, es torna a enfron¬≠tar al con¬≠flicte del Caix¬≠mir, amb dosis d‚Äôauto¬≠ri¬≠ta¬≠risme en abo¬≠lir l‚Äôarti¬≠cle cons¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal que ator¬≠gava un r√®gim aut√≤nom espe¬≠cial a aque¬≠lla regi√≥ de l‚ÄôHim√†laia. La inter¬≠fer√®ncia del Pakis¬≠tan no faci¬≠lita una soluci√≥ a aquest con¬≠flicte secu¬≠lar, per√≤ tard o d‚Äôhora el govern indi haur√† de nego¬≠ciar un refer√®ndum d‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥ si vol con¬≠ti¬≠nuar con¬≠si¬≠de¬≠rant-se una democr√†cia.

Conflictes a tot arreu

Al Pac√≠fic, la situ¬≠aci√≥ s‚Äôha com¬≠pli¬≠cat molt els dar¬≠rers dies amb el retorn d‚Äôun antic con¬≠flicte, latent des de fa m√©s de mig segle: l‚Äôocu¬≠paci√≥ de Papua Occi¬≠den¬≠tal per part d‚ÄôIndon√®sia. El 1969, de forma ver¬≠go¬≠nyosa, Naci¬≠ons Uni¬≠des va accep¬≠tar com a v√†lida una con¬≠sulta p√ļblica a un miler de caps tri¬≠bals on se‚Äôls pre¬≠gun¬≠tava si volien for¬≠mar part d‚ÄôIndon√®sia despr√©s de cinc anys de bru¬≠tal ocu¬≠paci√≥. Amb una pis¬≠tola al cap, tots ells van dir que s√≠. Despr√©s de d√®cades de repressi√≥, mas¬≠sa¬≠cres, i racisme, els pap√ļs s‚Äôhan aixe¬≠cat con¬≠tra el govern neo¬≠co¬≠lo¬≠nial de Jakarta i exi¬≠gei¬≠xen un refer√®ndum d‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥ com el que va fer Timor Est ara fa just vint anys. No gaire lluny, a l‚Äôilla de Bou¬≠gan¬≠vi¬≠lle que encara per¬≠tany a Papua-Nova Gui¬≠nea (la mei¬≠tat ori¬≠en¬≠tal de l‚Äôilla), estan a punt de cele¬≠brar aquest any el seu refer√®ndum d‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥, pel qual van pagar un preu molt car, amb una guerra que va cau¬≠sar vint mil morts entre els anys 1988 i 1998. Seguint el ras¬≠tre d‚Äôilles, els ciu¬≠ta¬≠dans de Nova Caled√≤nia tor¬≠na¬≠ran a auto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠nar-se l‚Äôany vinent en una nova con¬≠sulta acor¬≠dada amb Par√≠s.

Molt més a l’oest i arri­bant a la Medi­terrània ens tro­bem amb la cons­tant i per­sis­tent lluita dels kurds per la seva super­vivència a una Síria en guerra i a una Tur­quia repres­siva que per­se­gueix bat­lles esco­llits democràtica­ment, seguint el model espa­nyol. De moment el Kur­dis­tan ira­quià es manté com un estat semiin­de­pen­dent sense haver reei­xit amb el seu referèndum d’inde­pendència de setem­bre del 2017, però ho tor­na­ran a inten­tar, sens dubte.

A la península Aràbiga i a la banya d’Àfrica, hi tro­bem el Iemen del Sud, que des d’Aden ha recu­pe­rat la inde­pendència per­duda enmig d’un dels con­flic­tes més vio­lents de les dar­re­res dècades, ins­ti­gat per l’Aràbia Sau­dita, els Emi­rats i l’Iran. Soma­li­land, reco­ne­gut de facto per mol­tes naci­ons, es con­si­dera l’estat més democràtic de tota la regió i rep impor­tants inver­si­ons econòmiques estran­ge­res. Seguiríem per Àfrica amb els seus eterns con­flic­tes naci­o­nals oberts del Sàhara Occi­den­tal o de l’Azawad dels tua­regs.
I a Europa?

I Europa? Escòcia ja pre­para el seu segon referèndum com a res­posta al Bre­xit dur. Al nord, les Illes Fèroe voten avui un nou Par­la­ment amb la vista posada a asso­lir la plena inde­pendència de Dina­marca en un futur pro­per de la mateixa manera que Grenlàndia, la qual ja va deci­dir inde­pen­dit­zar-se fora de la Unió Euro­pea i aquests dies és l’objecte del desig tant de Trump com dels xine­sos, que hi veuen recur­sos natu­rals ver­ges i una nova auto­pista marítima per a la con­nexió entre Europa i Àsia.

A tots aquests racons del pla­neta admi­ren la per­sistència dels cata­lans en les seves deman­des democràtiques i, fins i tot, en algun moment s’hi han emmi­ra­llat i ens han fet símbol de les seves pròpies aspi­ra­ci­ons, i, per tots aquests motius, cal seguir-los aten­ta­ment i ser-hi pre­sent. L’auto­de­ter­mi­nació també fa moure el món en ple segle XXI.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (31-8-201)

184 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: