L’aval del Congrés dels Diputats fa setmanes a les peticions d’oficialitat de les llengües pròpies en territoris i zones en les quals encara no ho són, la reciprocitat audiovisual i administrativa a un mateix domini lingüístic i a respectar la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol ha suposat, segons les plataformes que van impulsar-ho, una finestra oberta cap a la igualtat entre el castellà i la resta d’idiomes estatals. Per materialitzar aquestes peticions, han demanat una reunió amb l’actual ministre de Política Territorial, el socialista Miquel Iceta.

( MOISÉS PÉREZ )

A l’Estat espanyol, a territoris com ara Aragó, País Valencià, Astúries, País Basc, Catalunya, Galícia, Illes Balears, l’autoreivindicat País Lleonès o Navarra, viuen milions de persones que són ciutadans de segona per emprar una llengua diferent del castellà. Aquesta llengua, no debades, ostenta una supremacia social, mediàtica, política i legal que arracona sovint els altres idiomes estatals a la minorització, amb la qual cosa es produeix una constant discriminació dels drets lingüístics que atresoren, per exemple, els catalanoparlants. Tot i que la diversitat lingüística habitualment s’ha donat com a una missió impossible dintre de les actuals estructures espanyoles, les organitzacions en defensa de les seues llengües pròpies Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Ciemen, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Kontseilua, A Mesa Pola Normalizacion Lingüística, Iniciativa Pol Asturianu, Nogara-Religada i Obra Cultural Balear van emprendre una lluita contra el monolingüisme imperant que ha obert una espurna per esmicolar l’actual argamassa jurídica que posterga qualsevol idioma no-castellà.

Aquestes entitats, a través del suport prestat per ERC, Junts per Catalunya, PDeCAT, CUP, Compromís, BNG, PNB, EH Bildu, Unides Podem i Más País, van presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats contra la «imposició» del castellà, i a favor de la igualtat lingüística a l’Estat espanyol amb mesures concretes i pràctiques. La cambra espanyola, tot i topar amb el monolingüisme orgullós que exhibeix tradicionalment el conservadorisme espanyolista i els complexos dels sectors jacobins del PSOE, va aprovar els apartats de la iniciativa referits a «impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o la totalitat del territori on es parlen», és a dir, de l’asturià a Astúries o del català a Aragó; «permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives, sense barreres i signant acords per a la recepció recíproca de mitjans de comunicació dins d’aquests espais lingüístics», i garantir per a les llengües diferents del castellà «un respecte real, basat en drets i deures, i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat».

El Congrés dels Diputats, tanmateix, va tombar els punts de la proposició no de llei en els quals es demanava «iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà», «garantir el deure de coneixement per part del funcionariat que preste serveis en territoris amb llengua pròpia així com impulsar les mesures adequades per a estendre el coneixement generalitzat de les llengües en els seus respectius territoris» o «assumir la realitat plurilingüe i garantir que l’administració de l’estat funcione en les diferents llengües independentment de la seua ubicació física, entre altres, en les Corts generals, els Tribunals Constitucional, Suprem i Audiència Nacional, organismes com l’Agència Tributària o la Seguretat Social o altres empreses i entitats públiques com RTVE». També s’hi va rebutjar l’aprovació d’apartats que exigien a l’executiu espanyol «posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal, que afecta de manera frontal a l’àmbit econòmic i singularment a l’etiquetatge, i emprendre una política decidida per a posar fi a les discriminacions lingüístiques i per a difondre el coneixement i el respecte per totes les llengües de l’Estat» i «garantir la igualtat lingüística en l’Estat estenent deures i drets dels quals fins ara només s’ha beneficiat el castellà, com són la capacitació en llengües pròpies del personal de totes les administracions públiques, inclosa la de Justícia, el seu ús generalitzat en les pàgines oficials i el seu reconeixement en l’àmbit internacional en paritat amb el castellà».

El resultat agredolç d’aquella votació ha estat valorat per part de les entitats impulsores amb esperança. «És una finestra oberta cap a la igualtat lingüística, la qual referma el nostre compromís de treballar contra la discriminació i la vulneració dels drets lingüístics d’aquelles persones que no empren el castellà», ha indicat Paul Bilbao, portaveu de Kontseilua, aquest dijous en un acte telemàtic en el qual l’entitat basca, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, A Mesa Pola Normalizacion Lingüística, Iniciativa Pol Asturianu i Nogara-Religada han presentat les seues accions conjuntes una vegada s’ha debatut i votat la iniciativa presentada al Congrés dels Diputats. «Ens felicitem per tenir un debat en el qual majoritàriament va deliberar-se envers la qüestió lingüística amb els paràmetres adequats, és a dir, parlant de justícia, d’igualtat i de llibertat; o dit d’una altra manera: de democràcia lingüística», ha reivindicat, per recordar que fa una setmana el Comitè d’Experts del Consell d’Europea de la Carta Europea de Llengües Minoritàries o Minoritàries va instar el Govern espanyol en la implementació de les recomanacions establertes en aquest text legal subscrit per l’Estat espanyol. «Les recomanacions incomplides es vinculen directament a les mesures que van ser rebutjades en la proposició no de llei. Ens sembla, per tant, que si hi ha voluntat, l’Estat compliria fàcilment els tractats internacionals ratificats, precisament per la via que li vam proposar els agents», ha suggerit.

«L’aprovació de l’apartat que al·ludia a l’impuls de l’oficialitat de les llengües diferents del castellà als territoris en els quals encara no ho són suposa un aval a la nostra reivindicació per l’asturià i afegeix pressió als partits que a Astúries s’hi han pronunciat a favor», s’ha felicitat Ivan Llera, d’Iniciativa Pol Asturianu, qui ha agregat: «Si la pandèmia no ho ajorna encara més, està previst per a setembre l’inici d’una reforma estatutària que incorpore l’asturià com a idioma oficial, així com el gallec a la zona d’Astúries en el qual es practica. Esperem que l’aprovació d’aquesta proposta servisca perquè els partits que hi donen suport no ajornen aquest compromís i perquè les forces que s’han mostrat reticents modelen les postures». «Aquesta iniciativa també avala l’extensió de l’oficialitat del basc a Navarra, amb la qual cosa els drets lingüístics dels bascsparlants no estiguen subjectes a la població concreta del territori. Hauria de valdre, a més, per al gallec a El Bierzo, Seabra o Portelas, a Castella i Lleó, i Xálima, a Extremadura; el català al Carxe, a Múrcia, i el basc a Trebiñu, a Castella i Lleó, i a Turtzioz, a Cantàbria», ha subratllat, per rememorar: «Es pot aprofitar per a introduir l’oficialitat de l’aragonès i del català, tenint en compte que, d’ací a poc temps, es reformarà l’Estatut d’Aragó». «Després de ratificar-se aquesta iniciativa, emprenem una ronda de consultes amb els diferents partits per abordar a cooficialitat de l’aragonès i del català, en aquest cas a la zona de la Franja de Ponent», ha complementat Chuserra Barrios, de Nogara-Religada.
Subscripció al butlletí

Les llengües diferents del castellà han de batallar, precisament, contra els límits administratius que, en el cas del gallec, el basc, l’asturià o el català, quartegen un mateix espai lingüístic. El vistiplau de la cambra espanyola a «permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives, sense barreres i signant acords per a la recepció recíproca de mitjans de comunicació dins d’aquests espais lingüístics» contribueix a diluir les tanques als idiomes propis entre diversos territoris. «La ratificació d’aquest punt al Congrés és una advertència a l’advocacia del Govern espanyol perquè no entre a judicialitzar les relacions lingüístiques entre territoris que compartim llengua, com ara el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Només s’ha de recordar la ignominiosa i aberrant sentència del Tribunal Suprem que esperonava la Generalitat Valenciana a dirigir-se en castellà a la Generalitat de Catalunya i al Govern Balear perquè en el nostre estatut la llengua compartida està denominada com a valencià i no com a català», ha expressat Alexandra Uso, d’Escola Valenciana.

El llum verd a la reciprocitat audiovisual, la qual permet vertebrar llengües encotillades en els límits administratius autonòmics, suposa, a parer de Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià, que «el Govern espanyol ha de negociar amb Portugal l’intercanvi de senyal a tot l’espai lingüístic galaic-portuguès i l’eliminació de les traves per a una correcta recepció de la radiotelevisió basca a Navarra, especialment en el canal infantil». «A partir de l’aprovació d’aquesta iniciativa, a més, instem el Govern espanyol perquè complisca amb la llei i aprove la concessió d’un nou múltiplex per garantir la reciprocitat entre les televisions del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. Les Corts Valencianes van aprovar l’any 2013 la reciprocitat, un documentat que posteriorment fou publicat per Senat. Fa vuit anys que l’executiu espanyol no compleix amb la seua previsió de concessió de múltiplex a les autonomies, els quals van evidenciar-se en una carta remesa per presidència al Congrés dels Diputats l’any 2010», ha exigit. I ha afegit envers la responsabilitat de la Generalitat Valenciana: «Per garantir la reciprocitat plena, que és allò que reivindiquem, cal un nou múltiplex. Ara bé, el Govern valencià i, concretament, el departament de presidència de Ximo Puig podria impulsar els tràmits perquè a través de l’anomenat múltiplex estadístic, almenys, puguem gaudir de TV3». «Com s’ha vist amb l’èxit de les coproduccions entre les diverses cadenes de l’àmbit lingüístic i les emissions simultànies de les pel·lícules sobre Frederica Montseny i Guillem Agulló, hi ha un caliu social que hi dóna suport», ha remarcat.

Amb el vistiplau de la cambra espanyola a l’apartat que al·ludeix a «un respecte real, basat en drets i deures, i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat» a la realitat plurilingüe que acull el conjunt del territorial estatal, l’executiu espanyol, segons Marcos Maceira, portaveu de l’entitat gallega A Mesa Pola Normalizacion Lingüística, «ha d’impulsar totes les mesures necessàries perquè passem d’un reconeixement retòric a un respecte pràctic». «Actualment, és evident la diferència entre la llengua oficial de l’Estat i les altres llengües pròpies de cada territori a la Constitució entre el dret d’ús i el deure de coneixement», ha lamentat, per sol·licitar atès l’aprovació d’aquest punt de la proposició no de llei a la Cambra Baixa: «Perquè aquest punt puga complir-se, cal eliminar les limitacions imposades en la legislació a l’ús de les llengües pròpies de cada territori i aplicar-les indirectament a tota la normativa que s’aprove a partir d’ara»,

Malgrat la finestra oberta amb les propostes ratificades pel Congrés dels Diputats, el rebuig a les altres peticions d’aquestes plataformes deixa encara diverses finestres per obrir amb l’objectiu de ventilar l’actual monolingüe imperant. «No s’han volgut reconèixer els mateixos drets i les mateixes obligacions a tots els ciutadans, no han acceptat exigir el coneixement de les llengües pròpies al personal de les administracions públiques, no han volgut que se suspenga la imposició legal del castellà que està en la normativa estatal. Sens dubte, les mesures estructurals han estat rebutjades i, per tant, hem de dir que encara hi ha partits que estan lluny d’estar a favor de la igualtat real», ha retret Francesc Marco, de Plataforma per la Llengua. «Ens resulta incomprensible que alguns partits no hagen mostrat una vertadera fermesa, com vam dir a Madrid, per a donar inici a un nou model de gestió lingüística basat en la justícia i la igualtat», ha agregat amb regust agredolç.

«Iniciàrem aquest camí de col·laboració fa dos anys i tenim intenció de continuar-lo amb determinació. Cada llengua activarà dinàmiques pròpies en el seu territori perquè s’apliquen al més aviat possible les repercussions dels punts aprovats, així com de manera conjunta interpel·larem l’executiu espanyol perquè les aplique», ha assegurat Barrios, qui ha anunciat: «Demanarem, en primer lloc, una reunió amb el ministre de Política Territorial del Govern d’Espanya, perquè s’emmarca dins de les seues competències, entre d’altres, l’Oficina de les Llengües Oficials». Una guspira, presa per l’associacionisme civil per les llengües civils, cap a la meta complicada de la igualtat lingüística.
Informa:ELTEMPS.CAT (9-4-2021)