L’AVL respon el conseller Rovira: «irresponsabilitat», «improcedent» i «fora del sentit comú».
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua emet un comunicat davant les últimes manifestacions del conseller d’Educació.
En una roda de premsa convocada ahir dijous, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira (PP), va fer un seguit d’afirmacions que havien de generar, a la força, una reacció en la comunitat acadèmica. Rovira, preguntat pel missatge a la xarxa social X publicat per la Conselleria d’Agricultura, escrit en un valencià replet de faltes d’ortografia, va defensar la llibertat d’escriure en valencià «com vulga cadascú», i va arribar a afirmar que l’entitat encarregada de normativitzar el valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, «no té la veritat absoluta».
Davant aquestes paraules, l’AVL ha emès un comunicat aquest divendres referint-se explícitament a les citades declaracions, i «en exercici de les seues competències atribuïdes en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana», argumenta set punts per a rebatre l’argument de Rovira.
En el primer punt recorda que l’Estatut estableix que l’AVL «és la institució normativa de l’idioma valencià», i que per tant, «qualsevol intent d’apartar-se del que prescriu l’Estatut comportaria una irresponsabilitat i un gran perjuí per a la societat valenciana i per a la normalització de la llengua pròpia».
En el segon, l’AVL assenyala també l’Estatut, que indica que «la normativa lingüística de l’AVL és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques» del País Valencià. Ho apunta en referència al missatge de la Conselleria d’Agricultura, liderada per Vox, emès per la xarxa social X sense seguir cap criteri normatiu i defensat, alhora, pel conseller d’Educació. En aquest sentit, l’AVL afirma que «qüestionar l’obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la normativa institucional bàsica dels valencians: l’Estatut d’Autonomia».
Tot seguit, al tercer punt, l’entitat acadèmica s’acull novament a la Llei de Creació de l’AVL per a recordar que les seues decisions «hauran de ser observades per totes les institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d’Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic».
Al quart punt l’AVL alerta que «el fet de projectar la idea que pot haver-hi més d’una normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern. A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits d’ús de la llengua que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d’usuaris, per la majoria de la societat valenciana, i que compta amb una llarga tradició ortogràfica», diu esmentant les Normes de Castelló, de 1932.
A continuació, al cinquè punt, es destaca que entre les competències de l’AVL, «a més de determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes, també s’inclou, entre altres, la de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana; emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l’onomàstica oficial valenciana i, finalment, vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat».
Al sisè punt l’entitat lamenta que «el fet de posar en dubte la mateixa AVL, la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s’ha demostrat socialment estèril i artificial, incidix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble».
I per últim, l’AVL també recorda que «el valencià, la nostra llengua, necessite que s’use en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifique. Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística», en referència al secessionisme lingüístic promogut pel Consell, «està fora del sentit comú, fora d’una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants».
Informa:ELMON.CAT (25-VIII-2023)
