L’EGOISME MUNDIAL IMPIDEIX UNA RESPOSTA A LA PAND√ąMIA

Una resposta mundial a la pand√®mia? Cinc claus d’una globalitzaci√≥ de l’egoisme
Mentre les Nacions Unides fan una crida a una actuació conjunta contra el coronavirus, els EUA i la Xina es llancen a un pols infinit i la Unió Europea es mostra incapaç de consensuar un full de ruta compartit
( PEP MARTí )
Imatge d’una reuni√≥ dels l√≠ders del G-7, amb Trump i Macron al fons | Europa Press
La pand√®mia ha mostrat una de les majors paradoxes de la realitat internacional. La r√†pida extensi√≥ del coronavirus hauria estat impensable sense els aspectes m√©s caracter√≠stics de la globalitzaci√≥ i, en canvi, a l’hora d’afrontar-la, s’han escenificat els pitjors egoismes nacionals. Les din√†miques d’interconnexi√≥ econ√≤mica i comercial depassen f√†cilment les fronteres i, en canvi, les respostes a la pand√®mia no superen el marc que s’han donat els estats. La crisi sanit√†ria, que √©s un repte planetari amb pocs precedents -tret del combat pel canvi clim√†tic-, ha esdevingut un nou pols per l’hegemonia global. Aquestes s√≥n cinc claus que ho expliquen.

1. La feblesa de les Nacions Unides

Una primera constataci√≥ de la crisi de la Covid-19 √©s que el virus sembla haver-se endut, fins ara, la poca autoritat que podien desplegar els organismes internacionals, amb les Nacions Unides al capdavant. Son dies de feina -i potser de frustraci√≥- per Ant√≥nio Guterres, el socialista portugu√®s que dirigeix l’ONU i que ha exposat una proposta internacional per a un grans fons de suport als pa√Įsos de rendes m√©s baixes. Guterres ha reclamat un alto el foc en tots els conflictes armats del planeta. De moment, no ha tingut molt de ress√≤.

El paper de l’ag√®ncia de l’ONU per a la sanitat, l’Organitzaci√≥ Mundial de la Salut (OMS), ha estat q√ľestionat. El seu director general, l’et√≠op Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha defensat que van alertar quan van disposar d’informaci√≥, per√≤ Washington l’acusa de no haver avisat amb temps, d’estar a les ordres de Pequ√≠n i amena√ßa l’organisme mundial de retirar-li els fons. Aix√≤ tot i que l’OMS va advertir d’una pand√®mia abans que els Estats Units ho admetessin.


2. La UE, entre Itàlia i Holanda

La primera resposta de les institucions europees al coronavirus ha estat mostrar ben a les clares les tensions que arrosseguen el nord i el sud de la Uni√≥. Fins al moment, els estats no han pogut posar-se d’acord per oferir una resposta conjunta. Alemanya i Holanda, com a abanderats dels pa√Įsos amb una economia m√©s austera i sanejada, exigeixen que es recorri al fons de rescat. It√†lia i Espanya, amb suport de Fran√ßa, no volen condicions que podrien suposar retallades pressupost√†ries. It√†lia insisteix en els coronabonus i Pedro S√°nchez ha parlat d’un Pla Marshall per a la reconstrucci√≥ de l’economia europea.

ngela Merkel va cometre algun error a l’inici de la crisi, quan va negar-se a enviar material sanitari a It√†lia. Aquests dies, qui ha expressat millor la posici√≥ dels pa√Įsos del nord ha estat Wolfgang Sch√§uble, president del Parlament alemany i exponent de l’ala m√©s ortodoxa a Berl√≠n. Segons ell, la crisi √©s la pitjor des del 1945, per√≤, al seu parer, la UE ja disposa de prou mecanismes econ√≤mics per ajudar els pa√Įsos m√©s afectats.

Finalment, despr√©s de dies de bloqueig, l’Eurogrup -que aplega els ministres d’Economia i Finances de la UE- va acordar un paquet de mesures que desbloqueja m√©s de 500.000 milions d’euros en pr√©stecs i posar en marxa a mig termini un fons de recuperaci√≥ un cop superada l’emerg√®ncia sanit√†ria. Queda clar que seran els estats els qui marcaran la pauta, mentre Alemanya i Fran√ßa intenten un punt intermedi entre els dos extrems, It√†lia i Holanda. En aquest context va dimitir l’itali√† Mauro Ferrari, president del Consell d’Investigaci√≥ Europeu, queix√≥s per la manca de solidaritat europea pel virus, per√≤ sembla que tamb√© per conflictes interns a l’organisme.

3. La difícil posició de França

La desconfian√ßa entre els principals actors europeus √©s total. Germ√† Bel, per exemple, ha recordat les raons que assisteixen els pa√Įsos del nord davant la incapacitat d’Espanya i It√†lia per posar ordre a les seves finances. Fran√ßa intenta, com altres vegades, emergir com un lideratge m√©s ben√®vol que Alemanya i m√©s comprensiu amb els pa√Įsos del sud. Per√≤ el cert √©s que no hi ha gaire idealisme en la conducta de Par√≠s. Emmanuel Macron vol protegir una banca francesa que t√© cr√®dits per m√©s de 400.000 milions a It√†lia i a Espanya. A m√©s, l’economia francesa est√† nom√©s una mica menys endeutada que Espanya.

4. M√©s ‘America first’

El coronavirus ha estat un factor imprevist en els c√†lculs de Donald Trump per assegurar la seva reelecci√≥ el proper novembre. Fins ara, les dades macroecon√≤miques eren molt s√≤lides per a l’economia nord-americana. L’√≠ndex de l’atur el mes de febrer va ser del 3,5%, una marca molt baixa. Per√≤ les darreres setmanes ho han complicat tot. En les √ļltimes setmanes, prop de 16,5 milions de nord-americans han perdut la feina i els analistes donen per fet que l’√≠ndex pujar√† al 10% en breu. Trump, que de cop ha vist el seu futur molt negre, ha respost endurint el to contra la Xina. Ja va parlar fa unes setmanes de “virus xin√®s”. Aquest ser√† el discurs trumpi√† en els propers mesos.

5. La “diplom√†cia v√≠rica” de Pequ√≠n

El r√®gim xin√®s ha sabut -fins al moment- imposar el seu gui√≥ sobre la lluita contra la Covid-19. Ha aconseguit escenificar efic√†cia, amb el confinament total de la prov√≠ncia de Hubei, i tot seguit ha intentat ocupar el buit de lideratge deixat pels EUA. La pand√®mia ha delimitat de manera clara els dos protagonistes principals de la gran partida que es juga per a l’hegemonia mundial i on el pols pel domini tecnol√≤gic √©s un dels plats forts, per√≤ on la propaganda i el relat √©s essencial. √Čs el que els observadors han anomenat el poder tou, i on Pequ√≠n s’est√† mostrant molt competitiu, apareixent com un pa√≠s solidari des que va enviar 30 tones de material sanitari a It√†lia.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-4-2020)

262 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: