L’EIX VAL√ąNCIA-BARCELONA-PALMA

( BERNAT JOAN )
Dimarts de la setmana passada, el president del Pa√≠s Valenci√† (oficialment, Comunitat Valenciana), o, si aix√≠ ho volem, de l’antic Regne de Val√®ncia, Ximo Puig, va fer un discurs memorable, a Barcelona. Possiblement, com apunta Vicent Partal a Vilaweb, no era conscient de la seua transcend√®ncia, ni, tal vegada, del seu sentit profund. Intentarem explicar per qu√®. Probablement, el president valenci√† pensava que feia un exercici per aconseguir posar Barcelona en l’onda de l’Espanya federal. Per√≤, era realment aix√≤, el que estava dient?

Puig es va queixar que, durant molt de temps, a nivell pol√≠tic si m√©s no, Val√®ncia i Catalunya s’han donat l’esquena, no han tengut una comunicaci√≥ normal, no s’han posat d’acord per defensar interessos comuns. Al Pa√≠s Valenci√†, s’ha seguit l’estrat√®gia de gesticular, bramar, vociferar, i fins i tot agredir, matar o posar bombes als ‚Äúcatalanistes‚ÄĚ perqu√® tothom tengu√©s molt clar que qualsevol simple acostament a Catalunya era una cosa perillos√≠ssima. Catalunya s’havia de convertir en un tab√ļ total i absolut. A les Illes Balears s’ha intentat quelcom de semblant, sense gaire √®xit. Per√≤ tamb√© hem tengut aquesta pulsi√≥ malaltissa entre nosaltres. I pens que a hores d’ara hi continua ben viva. Resulta, emper√≤, que el president del govern valenci√†, que √©s el PSOE, se n’ha adonat, ja fa temps, que els interessos del seu govern a Madrid i els del com√ļ de la societat valenciana moltes vegades van en direcci√≥ contr√†ria.

Aix√≠, √©s obvi que interessa un tren de gran velocitat entre Alacant i Barcelona. Per pura q√ľesti√≥ de desenvolupament econ√≤mic. Val√®ncia hi est√† a favor. Catalunya hi est√† a favor. Els empresaris i els treballadors valencians hi estan a favor. Els del Principat, tamb√©. La Uni√≥ Europea el considera prioritari des de fa d√®cades. Per√≤ encara no s’ha fet. La ra√≥ √©s ben senzilla: des de Madrid nom√©s es concep l’Espanya radial (amb inici a Madrid i dispersi√≥ en forma de teranyina pertot arreu, per√≤ sense connexions independents entre les parts). Es tracta de fer molt m√©s f√†cil anar d’on sigui a Madrid que no d’on sigui a la comunitat aut√≤noma vesina. El model, no fa falta dir-ho, est√† copiat de Fran√ßa. Tradu√Įm del franc√®s: Espanya √©s, ben ent√®s, una regi√≥ de Fran√ßa. En aix√≤ tamb√©.

El crit d’alarma de Ximo Puig, pronunciat a Barcelona, reclama una entesa priorit√†ria entre el Pa√≠s Valenci√†, Catalunya i… atenci√≥!, les Illes Balears, per tal de fer front a la secessi√≥ madrilenya que est√† promovent la gran Isabel D√≠az Ayuso. Personalment, com a partidari del dret a l’autodeterminaci√≥ i a la independ√®ncia dels Pa√Įsos Catalans, crec que alg√ļ hauria de fer un homenatge a la senyora Ayuso, la nostra hero√Įna. All√≤ que Joan Fuster, Sanchis Guarner, F√®lix Cucurull, Carod-Rovira, Josep Meli√†, Francesc de Borja Moll i tothom qui hi vulgueu sumar no han sabut fer veure clar als pol√≠tics dels nostres pa√Įsos, ho est√† aconseguint la gran presidenta de la Comunitat de Madrid.

Independitzant Madrid d’Espanya ha marcat el cam√≠ als valencians del PSPV (que √ļltimament sonen m√©s a PSPV que no a PSOE), als bale√†rics del PSIB (que haurien de comen√ßar a sonar m√©s a PSIB que no a PSOE) i als partits del proc√©s a Catalunya (entengui’s JxCAT i ERC), que ja fa temps que reclamen l’exercici del dret d’autodeterminaci√≥ (i que fins i tot l’han exercit, amb tothom en contra). Si Madrid fa devers vint anys que s’ha independitzat de l’Estat espanyol, quin problema hi ha perqu√® el Pa√≠s Valenci√†, Catalunya i les Illes Balears facem el mateix?

El proc√©s vers l’autodeterminaci√≥ dels nostres pa√Įsos t√©, des del meu punt de vista, tres herois. I no n’hi ha cap de catal√†. S√≥n, per aquest ordre, Jos√© Mar√≠a Aznar, Manuel Marchena i Isabel D. Ayuso. El primer va inventar-se all√≤ de l’‚ÄĚeix de la prosperitat‚ÄĚ, que havia de ser Madrid-Val√®ncia-Palma. Com que l’eix en q√ľesti√≥ tallava la prosperitat que les dues √ļltimes havien assolit tractant amb Madrid, s√≠, per√≤ tamb√© amb Barcelona, i amb confins m√©s allunyats del Regne d’Espanya, molta gent ho va veure com una baga al coll posada amb alguna intenci√≥ espoliativa. No s’equivocaven. Gr√†cies, Aznar! Llavors va venir en Marchena i va ficar a la pres√≥ els pol√≠tics catalans que m√©s s’han apropat a complir el programa electoral per al qual havien estat elegits per la gent. Tothom va entendre-ho com una desconnexi√≥. Gr√†cies, Marchena! I, finalment, n’Ayuso ha elevat a la cinquena pot√®ncia el dumping fiscal favorable a Madrid per atraure tot el capital que encara pogu√©s flotar lluny de la capital de l’Altipl√†.

En aquest cas, fins i tot alguns l√≠ders socialistes perif√®rics (com ara en Puig i n’Armengol) han vist que aix√≤ es carrega la din√†mica econ√≤mica no (massa) interferida, tant al Pa√≠s Valenci√† com a les Balears. Perqu√® suposa, com ja sabia el gran Pasqual Maragall fa un parell de d√®cades, la independ√®ncia de facto de Madrid (que, endem√©s, se n’aprofita de tots els altres, perqu√® els altres no ho poden ser, d’independents). Gr√†cies infinites, Ayuso!

La part m√©s interessant ha de venir. I segurament vendr√† aviat. Perqu√® el PSOE s’assembla m√©s a Aznar, Marchena i Ayuso que no a Puigdemont, Junqueras o Com√≠n. Per entendre’ns. De manera que, quan la corda ja s’hagi estirat massa, Puig i Armengol hauran de triar entre S√°nchez i Iglesias o la fidelitat als ciutadans del Pais Valenci√† i les Illes Balears. Crispetes,com diria aquell.
Informa:DBALEARS.CAT (2-12-2020)

120 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: