L’EMBAT DE L’ESTAT: DOBLEGAR L’INDEPENDENTISME ARRUÏNANT ELS SEUS LÍDERS

“L’embat de l’Estat: doblegar l’independentisme arruïnant els seus líders”.
( MARTA LASALAS )

El Tribunal de Comptes ha irromput un altre cop aquesta setmana en el convuls escenari polític català. Ha comunicat la posada en marxa d’un nou procediment, en aquest cas contra l’acció exterior del Govern de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, que ha donat peu, a més, a un cas penal al jutjat número 18 de Barcelona, contra els responsables de l’estructura d’exteriors del Govern.

No és una novetat que el Tribunal de Comptes intervingui en el cas català. Aquesta via es va obrir amb la consulta del 9-N del 2014. En el judici per desobediència i prevaricació en què van ser condemnats l’aleshores president, Artur Mas, i els consellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega es van desestimar les acusacions de malversació que en un primer moment incloïa la fiscalia. Això no obstant, pocs mesos després de la sentència, el juliol d’aquell mateix any, es va saber que el Tribunal de Comptes havia obert una investigació per reclamar-los els diners que es van dedicar a la consulta del 9-N.
El 9-N, el primer avís

EL 25 de setembre, cinc dies abans del referèndum de l’1-O, es va comunicar als responsables del 9-N que el Tribunal de Comptes els exigia tornar 5,2 milions que s’havien gastat per organitzar la consulta del 2014. Era un avís a navegants, que obligava a dipositar en quinze dies la fiança de 5,2 milions, ja abans de començar el judici.

A diferència dels tribunals de justícia, el Tribunal de Comptes és un òrgan responsable de fiscalitzar els fons públics i de l’enjudiciament de responsabilitats comptables. Els qui són considerats responsables de fer un mal ús dels fons públics han de respondre amb el seu propi patrimoni, si no disposen dels diners se’ls embarga i se subhasten les seves propietats, com explicava aquesta setmana en una entrevista a ElNacional l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo.
Caixa de Solidaritat

Quan el Tribunal de Comptes va irrompre en la persecució del 9-N, Òmnium i ANC van respondre impulsant una caixa de resistència o de solidaritat que, va acabar abonant una part de la condemna. Però no tota. L’expresident i els consellers viuen des d’aleshores amb propietats embargades.

Quan el novembre del 2018, el Tribunal de Comptes va condemnar els responsables del 9-N a pagar 4,9 milions, a la Caixa de Solidaritat se li havien multiplicat els fronts. El Tribunal Suprem ja havia entrat en acció pel referèndum del 1-O. El juliol del 2018, la Caixa de Solidaritat va haver de consignar 2.135.000 euros per pagar fiances.

A més, la sentència del Suprem, en què es va condemnar a presó els líders del procés, va fixar que el cas s’enviaria també al Tribunal de Comptes “a efectes de reclamació de responsabilitat civil als acusats condemnats per malversació”. De nou la Caixa de Solidaritat va haver de cobrir 4,1 milions més per la fiança al Tribunal de Comptes, el febrer passat. Aquest mes de març, el Tribunal de Comptes ha bloquejat quatre milions en béns dels presos polítics per fer front a aquesta xifra.

En paral·lel, també ha hagut d’acudir en ajuda dels investigats per l’1-O al jutjat número 13 de Barcelona, als quals es reclamava una fiança de 5,8 milions. També aquí va comparèixer el Tribunal de Comptes per reclamar una fiança, pel mateix cas que s’investigava judicialment. Finalment, el jutjat número 13 va acceptar descomptar dos milions que s’havien pagat per la mateixa raó al Tribunal Suprem. El Tribunal de Comptes, en canvi, va reclamar la quantitat complerta.
Caixa de Solidaritat: 14 milions d’euros

Amb tota la persecució econòmica de l’Estat, i més enllà dels embargaments ja executats contra líders del procés, la Caixa de Resistència ha acabat pagant més de 12 milions d’euros en fiances de responsabilitat civil. Però no ha estat aquesta la seva única despesa.

Segons els seus responsables, també ha invertit gairebé un milió d’euros en fiances per aconseguir alliberar dirigents independentistes empresonats; ha dedicat 309.000 euros a despeses de defensa i 125.000 euros per pagar multes diverses. Segons fonts d’aquesta entitat, el compte de la repressió que han hagut de cobrir se situaria en uns 14 milions d’euros. En el benentès que cada setmana la Caixa de Solidaritat es veu obligada a cobrir despeses judicials i multes d’alguna de les 3.000 persones que es calcula que a hores d’ara es troben perseguides per la seva intervenció al procés.
Persones ateses: 600

De moment, des que es va crear per pagar les fiances que el Tribunal de Comptes reclamaven als responsables del 9-N, la caixa de solidaritat ha ajudat més de 600 persones en els múltiples casos i situacions en què s’ha trobat l’independentisme.

Això no obstant, la repressió econòmica es fa cada cop més agressiva. Els responsables de la Caixa de Solidaritat adverteixen de la necessitat de donar resposta per altres vies, atès que aquesta bossa de resistència s’alimenta essencialment de petites aportacions que no podran respondre a la nova tongada de casos que s’obriran en els propers mesos.
Exteriors: 29 de juny

El primer que està ja previst és el cas obert al Tribunal de Comptes sobre el departament d’exteriors. Només per la feina del Diplocat es reclamen 4,5 milions d’euros. El Tribunal investiga també les delegacions a l’exterior i tots els viatges dels responsables de l’executiu, els quals atribueixen la promoció del procés. A més, ha impulsat una investigació judicial que ha quedat en mans del tribunal número 18.

La quantitat total de les fiances que imposa el Tribunal se sabran abans de l’estiu, el 29 de juny quan el Tribunal ha citat els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com al vicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Francesc Homs, Neus Munté i Andreu Mas Colell, junts amb secretaris generals, interventors de la Generalitat i els responsables de les delegacions a l’Exterior.
Informa:ELNACIONAL.CAT (10-5-2021)

96 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: