L’ENFANGADA LINGÜÍSTICA DEL TS: EL CATALÀ, LLENGUA DE SEGONA

L’enfangada lingüística del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem ha avalat amb dues sentències la polèmica anul·lació que va fer el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) del decret d’usos lingüístics de l’administració valenciana, el qual instaurava el català com a llengua vehicular. La resolució, que té com a origen els recursos de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical, qüestiona les comunicacions en català entre l’executiu valencià i l’homòleg a Catalunya i les Illes Balears. El Temps analitza amb experts una interlocutòria que ha causat malestar a les entitats per la llengua pròpia.
( MPOISÉS PÉREZ )

La derrota electoral del PP l’any 2015 va ser traumàtica, un cop de proporcions bíbliques per a l’espai conservador del País Valencià. Després de dues dècades de domini aclaparador, una dreta atordida, desubicada i fracturada abandonava el palau de la Generalitat Valenciana. En aquell moment, i seguint el manual clàssic antivalencianista, els populars van assumir que l’estratègia idònia consistia a desgastar a Vicent Marzà, conseller d’Educació, Cultura i Esport per Compromís. La tàctica comptava amb dos fronts: defensa de l’ensenyament concertat i privat, i agitar el conflicte polític, social i, fins i tot, judicial a cada decisió que avançara cap a la normalització de la llengua pròpia. El decret d’usos lingüístics de l’any 2017, el qual instaurava el català com a llengua vehicular de l’administració valenciana, ha sigut una víctima d’aquella ofensiva dretana.

La normativa, que també implementava la comunicació en llengua pròpia entre l’executiu valencià i el català i balear, va topar-se durant la legislatura passada amb els recursos presentats pels populars i la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), de tarannà obertament dretà. Unes accions judicials que va estimar la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) amb la derogació d’onze articles del decret i avalant tesis que fregaven els posicionaments anticientífics sobre la unitat de l’idioma català. La sala va emetre fins a quatre interlocutòries que escapçaven el decret, del qual van podar-se fins a 14 articles. Les resolucions sovint estaven signades per magistrats d’orientació conservadora, tal com va radiografiar EL TEMPS. No debades, aquesta sala va erigir-se en un actor d’oposició a les polítiques botàniques durant la primera etapa de canvi al País Valencià.

Amb l’objectiu de defendre el decret que regulava els usos lingüístics a l’administració valenciana, l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical van presentar dos recursos de cassació al Tribunal Suprem. Segons va avançar Las Provincias, l’alt tribunal espanyol ha avalat amb dues sentències les interlocutòries emeses per la justícia valenciana. En aquest cas, el Tribunal Suprem ha centrat la seua deliberació en l’incís de l’article 12.3 del decret, el qual fixava: «Quan hagen de tindre efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana, les notificacions i les comunicacions es redactaran en valencià i en castellà, tret que es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada».

Els togats consideren que el decret vulnera la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la qual estableix la traducció al castellà dels documents llevat que compartisquen la mateixa llengua cooficial. A parer dels magistrats, el concepte d’àmbit lingüístic que estableix la Generalitat Valenciana per referir-se als diferents territoris de parla catalana i superar les diverses denominacions idiomàtiques als respectius Estatuts d’Autonomia no té cap suport legal. Encara més, interpreta que el Consell s’extralimita en les seues competències quan regula els efectes de la seua llengua fóra dels àmbits del seu territori.

«Per tot això, i vulnerant la jurisprudència del Tribunal Constitucional, com també la pròpia del Tribunal Suprem, l’alt tribunal, qui fa servir el nominalisme sense la més mínima vergonya ni rigor científic, confirma l’anul·lació feta per la justícia valenciana», han criticat des d’Intersindical. «És intolerable aquesta deriva autoritària del poder judicial contra l’autogovern valencià i molt especialment contra els drets lingüístics dels valencianoparlants», han agregat. «Recorrerem una sentència que al nostre entendre menysprea la llengua i les competències pròpies. En ple segle XXI, ens han de dir en quina llengua hem de parlar tres governs entre nosaltres o deixar d’usar la nostra llengua de forma destacada i normal?», ha retret Marzà.

La sentència, la qual va ser criticada aquest diumenge pel president català Quim Torra, ha provocat malestar entre les entitats que treballen a favor de la normalització lingüística. «El pronunciament del Tribunal Suprem és molt greu perquè restringeix l’autogovern, impedint d’aquesta manera qualsevol avanç cap a l’objectiu de la igualtat lingüística; perquè en la pràctica nega al valencià el caràcter de llengua pròpia del poble valencià i la subordina, de fet, al castellà, obviant que aquest gaudeix d’una situació de privilegi heretada de segles, i perquè malgrat que el Decret senzillament recull un fet que ja permet la norma estatal, a l’empara d’un defecte de tècnica jurídica anul·la la norma autonòmica», ressalten des de la Federació Llull, integrada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear.

Les tres entitats de la Federació Llull han recordat, de fet, que «el Tribunal Suprem es desdiu respecte a una sèrie de sentències anteriors en què reconeixia la unitat de la llengua i l’equivalència de les denominacions oficials de català i valencià». «El partidisme judicial i polític és tan greu que, d’una banda, el Tribunal Suprem espanyol torpedina qualsevol pas cap a l’equitat lingüística i, d’una altra, va en contra de la ciència impedint que la Generalitat Valenciana s’adrece en valencià als governs de Catalunya i les Illes», ha denunciat l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir. «Demanem a les institucions que aproven per via d’urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana a tots els efectes», ha sol·licitat Plataforma per la Llengua. Fins i tot, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’ha manifestat, la qual ha qualificat la resolució «d’un greu atac a la nostra llengua».

“Ha emès una sentència que va contra la doctrina existent del Tribunal Constitucional», afirma Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui explica: «Sent la mateixa llengua, i essent les dues cooficials als seus respectius territoris, l’oficialitat d’una llengua implica que té efectes jurídics com a tal i, per tant, no és necessària la seua traducció. Ho ha avalat reiteradament el Tribunal Constitucional». «La sentència, de fet, no impedeix que els governs dels territoris amb llengua comuna s’adrecen comunicacions en el seu idioma compartit, ja que ho permet la doctrina del Tribunal Constitucional», ressalta.

Josep Ochoa, professor de Dret Administratiu de la Universitat d’Alacant i exdirector general de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern, coincideix amb matisos: «El Tribunal Suprem ha perdut una oportunitat per esclarir el panorama confús que havia generat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. És cert que en interpretar el tribunal valencià el dret autonòmic en cassació, el marge per raonar del Tribunal Suprem és estret. O dit d’una altra manera: el pecat original de la resolució del Tribunal Suprem és la sentència de la sala contenciosa-administrativa valenciana, la qual fa una lectura particular de l’expressió àmbit lingüístic. D’aquesta manera, la interpretació del tribunal valencià sobre aquesta denominació ha condicionat la decisió del Tribunal Suprem».

«L’assumpte dels efectes extraterritorials dels procediments administratius i de les comunicacions està resolt a la sentència 56/1999, del 6 d’abril, del Tribunal Constitucional, que de manera greu no apareix a la interlocutòria del Tribunal Suprem. Aquesta sentència del Tribunal Constitucional estableix que si el valencià és oficial en una autonomia i el català en una altra no es pot obligar a una traducció al castellà perquè s’estaria negant els efectes de la cooficialitat d’una llengua, la qual cosa és una vulneració de l’article 3.2 de la Constitució Espanyola», raona. I subratlla: «Quan el Tribunal Suprem expressa que la denominació d’àmbit lingüístic és aliè a la competència estatal i, per tant, tomba l’article del decret, hauria d’haver apuntat que el problema va ser resolt per la mencionada sentència del Tribunal Constitucional, la qual, com he apuntat, assenyala que si s’obliga a traduir un procediment administratiu que envia una autonomia a una altra que comparteixen llengua, malgrat tenir denominació diferent, s’està negant la cooficialitat de la llengua».

«El Tribunal Suprem ha emès una sentència que va contra la doctrina existent del Tribunal Constitucional», expressa la jurista Mercè Barceló| Europa Press
A l’oblit d’aquesta sentència del Tribunal Constitucional, se suma que, segons Ochoa, «el Tribunal Suprem hauria pogut fer una altra interpretació més oberta respecte de l’expressió àmbit lingüístic». «Fredament, amb tot, aquesta interlocutòria no afecta la capacitat de la Generalitat Valenciana d’adreçar-se en valencià als governs de Catalunya o les Illes, ja que només es refereix a determinats procediments administratius», assegura.

«La sentència es mou dintre d’un aspecte competencial, ja que considera que la comunitat autònoma ha regulat una qüestió que correspon a l’Estat. En principi, la sentència del Tribunal Suprem només tindria efectes sobre el mateix decret valencià, ja que la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques permet la comunicació entre dues autonomies que comptem amb una llengua coincident. Encara més, la carta europea de llengües regionals o minoritàries fixa que les divisions administratives no constitueixen cap obstacle a la promoció de la llengua regional», intervé Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans. «En aquest cas, però, el Tribunal Suprem introdueix per la banda del darrere l’obligació perquè els procediments administratius siguen en castellà i en català, malgrat ser dos territoris amb la mateixa llengua», afirma.

Una maniobra que, a parer del també historiador, «forma part dels subterfugis que empra l’Estat espanyol en contra de les accions de normalització lingüística que impliquen l’àmbit lingüístic». «Hi ha una deriva dels òrgans judicials a realitzar interpretacions més restrictives en l’àmbit estatuari i en qüestions de llengua. En aquest cas, per exemple, la sentència transmet la impressió que la Generalitat Valenciana no respecta l’àmbit territorial de la llengua, el qual hauria de respectar l’Estat espanyol com a signant de la carta europea de llengües regionals o minoritàries», retrau. «Aquesta tendència s’ha incrementat durant els darrers anys, especialment arran del procés», aporta Barceló, qui defensa que «la Generalitat Valenciana regule aquesta qüestió a través d’una llei».

«Des de la sentència de l’Estatut Català del 2006, estem assistint a un principi d’involució en els drets lingüístics. En aquest cas, s’hauria de consolidar el principi de no regressió, tal com s’aplica a l’àmbit mediambiental i als drets socials», complementa Ochoa. Els drets lingüístics, però, segueixen jugant en categoria inferior.

149 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: