LES 5 CLAUS D’ESTRASBURG: ENTRE ELS NERVIS DE MADRID I L’ACTITUD DE TAJANI

“Les cinc claus de la setmana d’Estrasburg, entre els nervis a Madrid i l’actitud de Tajani ”
Puigdemont i Comín seuran als seus escons? El Suprem demanarà a Luxemburg per Junqueras? Hi haurà una tercera euroordre?

( JOSEP CASULLERAS NUALART )/
Entre Estrasburg i Luxemburg, entre la sots-seu del Parlament Europeu i la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es decidirà aquesta setmana el futur de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats i quina protecció tenen els drets dels més de dos milions de votants que els van elegir el 26-M. Demà començarà la legislatura a l’eurocambra, amb una sessió a Estrasburg, on hi ha convocada una concentració independentista per a protestar contra els impediments perquè Puigdemont, Comín i Junqueras puguin exercir plenament com a eurodiputats. Junqueras, retingut en presó preventiva a l’espera de sentència del Tribunal Suprem espanyol, és segur que demà no hi podrà ser; Puigdemont i Comín mantenen la incògnita fins al darrer moment sobre la seva assistència, i sobre la possible presentació d’un recurs d’urgència al Tribunal de Luxemburg que la pugui emparar. I a Madrid augmenten els nervis: fins i tot Pablo Casado ha demanat al govern espanyol que faci tant com pugui perquè Puigdemont sigui detingut ‘tan bon punt trepitgi territori francès’. Heus ací els cinc punts d’atenció principals d’aquests dies decisius.

1. El recurs a Luxemburg i l’actitud de Tajani

Carles Puigdemont i Toni Comín no han estat inclosos a la llista enviada per la Junta Electoral espanyola al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, amb tots els eurodiputats elegits en la circumscripció espanyola. El pretext és que no van prometre la constitució espanyola; si haguessin entrat a l’estat espanyol els haurien detingut. Oriol Junqueras tampoc no la va prometre, però perquè, tot i ser a la presó i haver-hi el precedent de la promesa com a diputat al congrés, li ho van impedir. La diferència és que Junqueras roman segrestat, sense capacitat de moviments, i Puigdemont i Comín la poden jurar en qualsevol lloc del món tret de l’estat espanyol. Aquesta llibertat de moviments neguiteja l’estat, que ha maniobrat amb un personatge clau en la seva estratègia europea: Tajani, guardonat amb nombrosos premis i distincions honorífiques en favor de la unitat d’Espanya.

La defensa del president i del conseller a l’exili fonamenta la seva causa en el fet que tots dos (i Junqueras també) van ser proclamats oficialment eurodiputats en el BOE del 14 de juny proppassat (pdf), i que d’aleshores ençà disposen d’immunitat. No els poden refusar l’exercici de les seves prerrogatives com a eurodiputats, i els entrebancs que els posa Tajani són abusos d’autoritat i soscaven els seus drets. A final de la setmana passada, l’advocat Gonzalo Boye ja va disposar d’un document fonamental: la carta de resposta a Puigdemont i Comín, després de molts dies de silenci sobre les seves reclamacions, dient-los que no els podia donar un tracte de ‘futurs eurodiputats’ i que només feia cas de què li diguessin les autoritats espanyoles.

Tajani ja ha mogut una fitxa: formalment els ha dit que no els rebrà com a eurodiputats demà a Estrasburg. I el BOE és clar sobre la proclamació d’eurodiputats. Boye pot decidir d’activar, doncs, un recurs directe al Tribunal de Luxemburg, demanant l’anul·lació de la decisió del Parlament Europeu de vetar-los, considerant que és lesiva per als seus drets. L’admissió d’un recurs d’aquesta mena podria tenir efectes immediats, però ara com ara la defensa dels exiliats té ben amagades les seves cartes.

2. L’escó buit de Junqueras

A la sessió constitutiva del Parlament Europeu de demà hi haurà, entre els escons del grup Verds-Aliança Lliure Europea, un seient buit, que serà ocupat o bé per una fotografia d’Oriol Junqueras o un llaç groc per a donar visibilitat a la repressió contra el president d’ERC i eurodiputat electe (i proclamat) dels republicans. D’ara endavant, i mentre no es resolgui la situació judicial de Junqueras, el grup Verds-ALE haurà de decidir què fa en totes les altres sessions de l’eurocambra, que es faran a Brussel·les. La decisió més probable és que ocupi l’escó, si més no temporalment, el següent en la llista electoral, que en aquest cas és Jordi Solé, també d’ERC.

Els terminis de resolució en el cas de Junqueras són una mica més llargs, en principi, que no pas en els de Puigdemont i Comín, que hi podrien recórrer abans. L’advocat del president d’ERC, Andreu Van den Eynde, és a l’espera de saber què decideix finalment el Tribunal Suprem espanyol sobre la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg per a saber quin és l’abast de la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, i qui hi té la darrera paraula. La fiscalia i l’advocacia de l’estat es van oposar a presentar la prejudicial, però és probable que el Suprem l’acabi formulant, afinant-la de tal manera que es pugui garantir una resposta que avali les seves decisions. Serà complicat, si acaba presentant la pregunta, perquè les giragonses dels magistrats per a mantenir tancat a la presó l’eurodiputat Junqueras van ser inèdites, contradictòries i sorprenents per molts juristes. De prevaricació i tot. Amb molta probabilitat el Suprem prendrà la decisió aquesta setmana, però la resposta no la tindrà fins d’ací a uns quants mesos; si són pocs mesos (posem-ne dos) el tribunal es podria trobar que Luxemburg els diu que Junqueras té immunitat i que no pot ser condemnar si abans no es tramita un suplicatori al Parlament Europeu perquè hi doni via lliure. Això implicaria la congelació de la publicació de la sentència, que es preveu cap a la tardor. Si la resposta trigués uns quants mesos (posem-ne quatre o més), la resposta serà paper mullat perquè llavors Junqueras ja haurà estat condemnat i inhabilitat, i l’única sortida que li mancarà serà la demanda (lenta) al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

3. Puigdemont i Comín, l’ALE i l’estigma

Els internacionals, dos dels eurodiputats afectats, Puigdemont i Comín, demanaven al grup de l’ALE al Parlament Europeu de poder formar-ne part. Un dels partits que en forma part de manera natural és ERC, i ja hem vist que Oriol Junqueras és dels setanta-cinc eurodiputats que conformen el grup Verds-ALE de l’eurocambra, com consta en la llista pública dels seus membres. Però no incloïa ni Puigdemont ni Comín, que feia setmanes que ho demanaven. La resposta rebuda pel president Puigdemont en una conversa telefònica recent amb el president de l’ALE, Alyn Smith, de l’escocès SNP, fou que primera calia que s’aclarís la seva situació com a eurodiputats a tots els efectes i que després ja en parlarien. A Waterloo, aquesta actitud ha originat sorpresa i malestar. ‘Una vegada hagin estat admesos, llavors es podrà prendre la decisió sobre si són acceptats a l’ALE, però mentrestant la prioritat de tothom, i Alyn Smith en particular, és garantir que seran admesos com més aviat millor’, exposava la setmana passada un portaveu de l’oficina d’Alyn Smith en declaracions a l’ACN.

Els ecologistes i l’ALE conformen una agrupació parlamentària de coalició que és la quarta força política de la cambra. El fet de pertànyer a un grup parlamentari és d’una gran importància. Si Puigdemont i Comín acabessin essent eurodiputats no inscrits trobarien molt limitada la capacitat de maniobra i de treball com a parlamentaris, i sobretot la possibilitat de fer intervencions i formular preguntes parlamentàries. Els no inscrits no constitueixen formalment cap grup parlamentari –a diferència, per exemple, del grup mixt d’alguns altres parlaments. No entren en el repartiment de la participació en comissions ni de les intervencions en els plenaris. Ara, qualsevol eurodiputat no inscrit pot entrar a formar part del grup que sigui en qualsevol moment de la legislatura.


4. Una tercera euroordre?

El rumor d’una tercera euroordre contra Puigdemont i Comín fa dies que corre, sobretot d’ençà de la publicació, ara fa una setmana, d’un article del periodista José Antonio Zarzalejos que pràcticament l’exigia al jutge Pablo Llarena. Seria una maniobra a la desesperada, d’última hora, d’evitar que el president i el conseller a l’exili entressin al Parlament Europeu dimarts. El fet que la sessió sigui a Estrasburg, a l’estat francès, i no a Brussel·les, ha alimentat més aquest rumor, per la suposada predisposició de la justícia francesa a concedir l’extradició. Un element a tenir present: Estrasburg és a tocar del Rin, que fa de frontera amb Alemanya… I la justícia alemanya ja es va pronunciar sobre la situació de Puigdemont, desestimant la rebel·lió, però avalant el lliurament per malversació. Llarena no el va voler, per l’impacte, el contrast i la vergonya per a la justícia espanyola de no poder jutjar el president per rebel·lió i fer-ho, en canvi –i com hem vist–, amb els presos polítics. Segons Zarzalejos i un cert corrent d’opinió a Madrid (Pablo Casado ha estat el darrer que s’hi ha afegit), ara mateix l’extradició per malversació seria un mal menor, atès el mal que consideren que fa a la imatge d’Espanya que els moviments i les declaracions de Puigdemont posin en qüestió la qualitat democràtica de l’estat espanyol. I que ho demostrin amb fets, com en els fracassos des les euroordres prèvies, a Bèlgica i sobretot a Alemanya. Ara, cal tenir present també que Gonzalo Boye ja va convidar Llarena a reactivar l’euroordre, perquè està convençut que la condició d’europarlamentaris de Puigdemont i de Comín, i la immunitat que això els atorga, n’impediria l’extradició.

5. La mobilització

Tots els moviments explicats fins ara han ocorregut en despatxos o s’hi esdevindran. Però hi ha el factor del carrer, que demà serà important amb la mobilització, convocada pel Consell per la República i a la qual han donat suport diversos partits i entitats independentistes davant el Parlament Europeu, a Estrasburg. S’hi han desplaçat milers de manifestants, amb mitjans diversos, com l’avió, l’autocar organitzat o el cotxe privat. L’objectiu és aconseguir una demostració multitudinària de suport a la democràcia i per la llibertat dels presos polítics. Un gest per a reclamar al Parlament Europeu que no permeti l’exclusió dels tres diputats catalans, que han rebut el suport de 2,3 milions de ciutadans a les urnes.

Hi ha dos actes prevists el 2 de juliol. La primera convocatòria serà a les nou del matí, per a acompanyar els eurodiputats quan entrin al Parlament Europeu. I més tard es farà un acte central al pont de Joseph Bech, a la cantonada amb la Rue Lucien Febvre, davant l’eurocambra. Serà a les dotze del migdia, durant el descans parlamentari. D’aquesta manera volen que la pausa coincideixi amb accions de protesta i discursos polítics.

Informa:VILAWEB.CAT (1-7-2019)

218 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: