LES 5 CLAUS D’ESTRASBURG: ENTRE ELS NERVIS DE MADRID I L’ACTITUD DE TAJANI

“Les cinc claus de la setmana d‚ÄôEstrasburg, entre els nervis a Madrid i l‚Äôactitud de Tajani ”
Puigdemont i Comín seuran als seus escons? El Suprem demanarà a Luxemburg per Junqueras? Hi haurà una tercera euroordre?

( JOSEP CASULLERAS NUALART )/
Entre Estrasburg i Luxemburg, entre la sots-seu del Parlament Europeu i la del Tribunal de Just√≠cia de la Uni√≥ Europea es decidir√† aquesta setmana el futur de Carles Puigdemont, Toni Com√≠n i Oriol Junqueras com a eurodiputats i quina protecci√≥ tenen els drets dels m√©s de dos milions de votants que els van elegir el 26-M. Dem√† comen√ßar√† la legislatura a l‚Äôeurocambra, amb una sessi√≥ a Estrasburg, on hi ha convocada una concentraci√≥ independentista per a protestar contra els impediments perqu√® Puigdemont, Com√≠n i Junqueras puguin exercir plenament com a eurodiputats. Junqueras, retingut en pres√≥ preventiva a l‚Äôespera de sent√®ncia del Tribunal Suprem espanyol, √©s segur que dem√† no hi podr√† ser; Puigdemont i Com√≠n mantenen la inc√≤gnita fins al darrer moment sobre la seva assist√®ncia, i sobre la possible presentaci√≥ d‚Äôun recurs d‚Äôurg√®ncia al Tribunal de Luxemburg que la pugui emparar. I a Madrid augmenten els nervis: fins i tot Pablo Casado ha demanat al govern espanyol que faci tant com pugui perqu√® Puigdemont sigui detingut ‚Äėtan bon punt trepitgi territori franc√®s‚Äô. Heus ac√≠ els cinc punts d‚Äôatenci√≥ principals d‚Äôaquests dies decisius.

1. El recurs a Luxemburg i l’actitud de Tajani

Carles Puigdemont i Toni Comín no han estat inclosos a la llista enviada per la Junta Electoral espanyola al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, amb tots els eurodiputats elegits en la circumscripció espanyola. El pretext és que no van prometre la constitució espanyola; si haguessin entrat a l’estat espanyol els haurien detingut. Oriol Junqueras tampoc no la va prometre, però perquè, tot i ser a la presó i haver-hi el precedent de la promesa com a diputat al congrés, li ho van impedir. La diferència és que Junqueras roman segrestat, sense capacitat de moviments, i Puigdemont i Comín la poden jurar en qualsevol lloc del món tret de l’estat espanyol. Aquesta llibertat de moviments neguiteja l’estat, que ha maniobrat amb un personatge clau en la seva estratègia europea: Tajani, guardonat amb nombrosos premis i distincions honorífiques en favor de la unitat d’Espanya.

La defensa del president i del conseller a l‚Äôexili fonamenta la seva causa en el fet que tots dos (i Junqueras tamb√©) van ser proclamats oficialment eurodiputats en el BOE del 14 de juny proppassat (pdf), i que d‚Äôaleshores en√ß√† disposen d‚Äôimmunitat. No els poden refusar l‚Äôexercici de les seves prerrogatives com a eurodiputats, i els entrebancs que els posa Tajani s√≥n abusos d‚Äôautoritat i soscaven els seus drets. A final de la setmana passada, l‚Äôadvocat Gonzalo Boye ja va disposar d‚Äôun document fonamental: la carta de resposta a Puigdemont i Com√≠n, despr√©s de molts dies de silenci sobre les seves reclamacions, dient-los que no els podia donar un tracte de ‚Äėfuturs eurodiputats‚Äô i que nom√©s feia cas de qu√® li diguessin les autoritats espanyoles.

Tajani ja ha mogut una fitxa: formalment els ha dit que no els rebrà com a eurodiputats demà a Estrasburg. I el BOE és clar sobre la proclamació d’eurodiputats. Boye pot decidir d’activar, doncs, un recurs directe al Tribunal de Luxemburg, demanant l’anul·lació de la decisió del Parlament Europeu de vetar-los, considerant que és lesiva per als seus drets. L’admissió d’un recurs d’aquesta mena podria tenir efectes immediats, però ara com ara la defensa dels exiliats té ben amagades les seves cartes.

2. L’escó buit de Junqueras

A la sessi√≥ constitutiva del Parlament Europeu de dem√† hi haur√†, entre els escons del grup Verds-Alian√ßa Lliure Europea, un seient buit, que ser√† ocupat o b√© per una fotografia d‚ÄôOriol Junqueras o un lla√ß groc per a donar visibilitat a la repressi√≥ contra el president d‚ÄôERC i eurodiputat electe (i proclamat) dels republicans. D‚Äôara endavant, i mentre no es resolgui la situaci√≥ judicial de Junqueras, el grup Verds-ALE haur√† de decidir qu√® fa en totes les altres sessions de l‚Äôeurocambra, que es faran a Brussel¬∑les. La decisi√≥ m√©s probable √©s que ocupi l‚Äôesc√≥, si m√©s no temporalment, el seg√ľent en la llista electoral, que en aquest cas √©s Jordi Sol√©, tamb√© d‚ÄôERC.

Els terminis de resoluci√≥ en el cas de Junqueras s√≥n una mica m√©s llargs, en principi, que no pas en els de Puigdemont i Com√≠n, que hi podrien rec√≥rrer abans. L‚Äôadvocat del president d‚ÄôERC, Andreu Van den Eynde, √©s a l‚Äôespera de saber qu√® decideix finalment el Tribunal Suprem espanyol sobre la possibilitat de presentar una q√ľesti√≥ prejudicial al Tribunal de Luxemburg per a saber quin √©s l‚Äôabast de la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, i qui hi t√© la darrera paraula. La fiscalia i l‚Äôadvocacia de l‚Äôestat es van oposar a presentar la prejudicial, per√≤ √©s probable que el Suprem l‚Äôacabi formulant, afinant-la de tal manera que es pugui garantir una resposta que avali les seves decisions. Ser√† complicat, si acaba presentant la pregunta, perqu√® les giragonses dels magistrats per a mantenir tancat a la pres√≥ l‚Äôeurodiputat Junqueras van ser in√®dites, contradict√≤ries i sorprenents per molts juristes. De prevaricaci√≥ i tot. Amb molta probabilitat el Suprem prendr√† la decisi√≥ aquesta setmana, per√≤ la resposta no la tindr√† fins d‚Äôac√≠ a uns quants mesos; si s√≥n pocs mesos (posem-ne dos) el tribunal es podria trobar que Luxemburg els diu que Junqueras t√© immunitat i que no pot ser condemnar si abans no es tramita un suplicatori al Parlament Europeu perqu√® hi doni via lliure. Aix√≤ implicaria la congelaci√≥ de la publicaci√≥ de la sent√®ncia, que es preveu cap a la tardor. Si la resposta trigu√©s uns quants mesos (posem-ne quatre o m√©s), la resposta ser√† paper mullat perqu√® llavors Junqueras ja haur√† estat condemnat i inhabilitat, i l‚Äô√ļnica sortida que li mancar√† ser√† la demanda (lenta) al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

3. Puigdemont i Comín, l’ALE i l’estigma

Els internacionals, dos dels eurodiputats afectats, Puigdemont i Com√≠n, demanaven al grup de l‚ÄôALE al Parlament Europeu de poder formar-ne part. Un dels partits que en forma part de manera natural √©s ERC, i ja hem vist que Oriol Junqueras √©s dels setanta-cinc eurodiputats que conformen el grup Verds-ALE de l‚Äôeurocambra, com consta en la llista p√ļblica dels seus membres. Per√≤ no inclo√Įa ni Puigdemont ni Com√≠n, que feia setmanes que ho demanaven. La resposta rebuda pel president Puigdemont en una conversa telef√≤nica recent amb el president de l‚ÄôALE, Alyn Smith, de l‚Äôescoc√®s SNP, fou que primera calia que s‚Äôaclar√≠s la seva situaci√≥ com a eurodiputats a tots els efectes i que despr√©s ja en parlarien. A Waterloo, aquesta actitud ha originat sorpresa i malestar. ‚ÄėUna vegada hagin estat admesos, llavors es podr√† prendre la decisi√≥ sobre si s√≥n acceptats a l‚ÄôALE, per√≤ mentrestant la prioritat de tothom, i Alyn Smith en particular, √©s garantir que seran admesos com m√©s aviat millor‚Äô, exposava la setmana passada un portaveu de l‚Äôoficina d‚ÄôAlyn Smith en declaracions a l‚ÄôACN.

Els ecologistes i l‚ÄôALE conformen una agrupaci√≥ parlament√†ria de coalici√≥ que √©s la quarta for√ßa pol√≠tica de la cambra. El fet de pert√†nyer a un grup parlamentari √©s d‚Äôuna gran import√†ncia. Si Puigdemont i Com√≠n acabessin essent eurodiputats no inscrits trobarien molt limitada la capacitat de maniobra i de treball com a parlamentaris, i sobretot la possibilitat de fer intervencions i formular preguntes parlament√†ries. Els no inscrits no constitueixen formalment cap grup parlamentari ‚Äďa difer√®ncia, per exemple, del grup mixt d‚Äôalguns altres parlaments. No entren en el repartiment de la participaci√≥ en comissions ni de les intervencions en els plenaris. Ara, qualsevol eurodiputat no inscrit pot entrar a formar part del grup que sigui en qualsevol moment de la legislatura.


4. Una tercera euroordre?

El rumor d‚Äôuna tercera euroordre contra Puigdemont i Com√≠n fa dies que corre, sobretot d‚Äôen√ß√† de la publicaci√≥, ara fa una setmana, d‚Äôun article del periodista Jos√© Antonio Zarzalejos que pr√†cticament l‚Äôexigia al jutge Pablo Llarena. Seria una maniobra a la desesperada, d‚Äô√ļltima hora, d‚Äôevitar que el president i el conseller a l‚Äôexili entressin al Parlament Europeu dimarts. El fet que la sessi√≥ sigui a Estrasburg, a l‚Äôestat franc√®s, i no a Brussel¬∑les, ha alimentat m√©s aquest rumor, per la suposada predisposici√≥ de la just√≠cia francesa a concedir l‚Äôextradici√≥. Un element a tenir present: Estrasburg √©s a tocar del Rin, que fa de frontera amb Alemanya‚Ķ I la just√≠cia alemanya ja es va pronunciar sobre la situaci√≥ de Puigdemont, desestimant la rebel¬∑li√≥, per√≤ avalant el lliurament per malversaci√≥. Llarena no el va voler, per l‚Äôimpacte, el contrast i la vergonya per a la just√≠cia espanyola de no poder jutjar el president per rebel¬∑li√≥ i fer-ho, en canvi ‚Äďi com hem vist‚Äď, amb els presos pol√≠tics. Segons Zarzalejos i un cert corrent d‚Äôopini√≥ a Madrid (Pablo Casado ha estat el darrer que s‚Äôhi ha afegit), ara mateix l‚Äôextradici√≥ per malversaci√≥ seria un mal menor, at√®s el mal que consideren que fa a la imatge d‚ÄôEspanya que els moviments i les declaracions de Puigdemont posin en q√ľesti√≥ la qualitat democr√†tica de l‚Äôestat espanyol. I que ho demostrin amb fets, com en els fracassos des les euroordres pr√®vies, a B√®lgica i sobretot a Alemanya. Ara, cal tenir present tamb√© que Gonzalo Boye ja va convidar Llarena a reactivar l‚Äôeuroordre, perqu√® est√† conven√ßut que la condici√≥ d‚Äôeuroparlamentaris de Puigdemont i de Com√≠n, i la immunitat que aix√≤ els atorga, n‚Äôimpediria l‚Äôextradici√≥.

5. La mobilització

Tots els moviments explicats fins ara han ocorregut en despatxos o s‚Äôhi esdevindran. Per√≤ hi ha el factor del carrer, que dem√† ser√† important amb la mobilitzaci√≥, convocada pel Consell per la Rep√ļblica i a la qual han donat suport diversos partits i entitats independentistes davant el Parlament Europeu, a Estrasburg. S‚Äôhi han despla√ßat milers de manifestants, amb mitjans diversos, com l‚Äôavi√≥, l‚Äôautocar organitzat o el cotxe privat. L‚Äôobjectiu √©s aconseguir una demostraci√≥ multitudin√†ria de suport a la democr√†cia i per la llibertat dels presos pol√≠tics. Un gest per a reclamar al Parlament Europeu que no permeti l‚Äôexclusi√≥ dels tres diputats catalans, que han rebut el suport de 2,3 milions de ciutadans a les urnes.

Hi ha dos actes prevists el 2 de juliol. La primera convocatòria serà a les nou del matí, per a acompanyar els eurodiputats quan entrin al Parlament Europeu. I més tard es farà un acte central al pont de Joseph Bech, a la cantonada amb la Rue Lucien Febvre, davant l’eurocambra. Serà a les dotze del migdia, durant el descans parlamentari. D’aquesta manera volen que la pausa coincideixi amb accions de protesta i discursos polítics.

Informa:VILAWEB.CAT (1-7-2019)

325 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: