LES AMENACES D’EN CARRIZOSA: CIUDADANOS, UN PARTIT QUE FA AIG√úES

“Les amenaces d’en Carrizosa”.
(SEBASTIÀ ALZAMORA )
No √©s que sigui exactament una sorpresa, per√≤ crida l’atenci√≥ el to m√©s que agre amb qu√® Carlos Carrizosa, president del grup parlamentari de Ciutadans, s’ha referit recentment als docents de Catalunya. Carrizosa va agafar de refer√®ncia el director d’un institut de Manresa que apel¬∑la a la normativa del departament d’Educaci√≥ per no aplicar el 25% de castell√† imposat per una sent√®ncia del Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya.

Evidentment, la sent√®ncia en q√ľesti√≥ t√© un inequ√≠voc car√†cter pol√≠tic, cerca crear conflicte all√† on no n’hi havia hagut (el model d’immersi√≥ ling√ľ√≠stica) i forma part de l’espiral judicialitzadora que ens ha engolit, segons la qual els jutges es converteixen en l’autoritat que ho determina tot, des del model ling√ľ√≠stic de l’ensenyament p√ļblic fins a les mesures sanit√†ries per afrontar una pand√®mia. √Čs all√≤ que coneixem com a estat judicial, al qual s’aferra Carrizosa per amena√ßar que ‚Äúno hi haur√† prou llistes independentistes per a tots els que es quedin sense feina per incomplir la sent√®ncia si s√≥n inhabilitats‚ÄĚ. En canvi, es veu que s√≠ que hi ha prou llistes espanyolistes, entre el PP i Vox, per haver pr√†cticament desarticulat el projecte de Ciutadans, per falta de patriotes valents que vulguin pujar a un vaixell que fa aig√ľes (i que t√© vertaders problemes per confegir llistes electorals).

Les paraules amena√ßants d’en Carrizosa ens recorden la faula de la granota i l’escorp√≠, que ens recorda que els personatges verinosos ho segueixen sent fins i tot en situacions desesperades. Despr√©s de les debacles viscudes a les urnes i de la caiguda d’Albert Rivera i quasi tot el seu entorn, figura que Ciutadans ha reciclat el seu discurs i la seva actuaci√≥ cap al ‚Äúcentre‚ÄĚ, i de fet tot indica que l’√ļnica possibilitat de superviv√®ncia que li queda al partit (si m√©s no, dins la pol√≠tica espanyola) passa per obtenir uns resultats que li permetin convertir-se en el suport, a partir del 2023, d’un Pedro S√°nchez que preferiria governar amb una opci√≥ que a Madrid consideren ‚Äúde centre‚ÄĚ, en comptes de fer-ho amb el suport d’ERC i el PNB, que ‚ÄĒsempre segons Madrid‚ÄĒ s√≥n ‚Äúels nacionalistes‚ÄĚ, com si a Espanya el nacionalisme fos una cosa inconeguda.

Per√≤ en Carrizosa enyora els dies d’esplendor, quan el partit es dedicava a perseguir i assenyalar docents, i a publicar els seus noms i fotografies a la cavernosa premsa (ai las) nacionalista. √Čs una manera com una altra de fer-nos avinent que sovint el poder, i els projectes pol√≠tics que alguns s’empesquen per assolir-lo, no t√© a veure tant amb unes idees com amb certes pulsions, de vegades molt prim√†ries. En el cas de Ciutadans, com en el de Vox, aquesta pulsi√≥ √©s l’odi, que ells mateixos varen convertir en una de les paraules recurrents del debat p√ļblic. El PP, per la seva banda, √©s una m√†quina de poder que intenta canalitzar aquests projectes basats en l’odi a benefici seu, per despr√©s donar-los una puntada de peu quan ja els ha espremut. √Čs el que ha fet amb Ciutadans a Castell√† i Lle√≥, i far√† tamb√© a Andalusia.
.Sebastià Alzamora és escriptor
Informa:ARA.CAT (18-1-2022)

105 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: