( QUICO SALLÉS )
Les realitats culturals no són calca de les realitats polítiques. O com a mínim, no necessàriament van alhora. Com a prova del nou, l’acte que s’ha celebrat aquesta tarda a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, El Conflent. Una taula formada per representants d’entitats sobiranistes similars a l’ANC d’arreu dels Països Catalans articulades a través del Consell Federal dels Països Catalans. El sobiranisme de la Catalunya Nord, de Mallorca, del País Valencià i Catalunya han detallat les seves pròpies dinàmiques, problemàtiques i velocitats en un virtual procés d’emancipació nacional. Ara bé, sense renunciar al projecte de Països Catalans, deixar de parlar-ne i potenciar altres interrelacions com el consum estratègics o un espai comunicacional català. Tot esperonat amb el procés sobiranista de Catalunya com efecte inspirador de moviments similars en els diferents territoris dels Països Catalans.

La intervenció més dura ha anat a càrrec de la representant del país on el catalanisme està més aturat. Daniela Grau, veterana activista a la Catalunya Nord, ha descrit un panorama tràgic pel futur del català, la seva cultura i l’existència política catalana. De fet, Grau ha apuntat que el model actual no només comporta la “minorització” sinó que acosta la situació al “genocidi”. El darrer exemple ha estat el canvi de nomenclatura de la regió que s’ha convertit en Occitanie i no Pays Catalan, com van promoure molts ajuntaments i viles del Conflent, el Rosselló o el Vallespir.

Més irònic ha estat Víctor Pagès, de l’Associació Sobiranista de Mallorca. Pagès ja ha advertit que només pot parlar en nom de Mallorca perquè la identitat “balear” només és a la “televisió”. “Els de Mallorca són de Mallorca; els de Menorca, de Menorca; els d’Eivissa, d’Eivissa i els de Formentera, de Formentera”, ha aclarit. Pagès ha centrat la seva intervenció amb el memorial de greuges de les illes i de Mallorca en particular, com ara, el dèficit fiscal o el desconeixement de Madrid de la realitat mallorquina. Així mateix, ha mostrat la seva preocupació per l’estat de la llengua en diferents zones de la illa.

Toni Infante, de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ha radiografiat la situació peculiar valenciana. De fet, Infante ha proposat fer “dues passes enrere” després d’advertir que la idiosincràcia pròpia defuig del marc mental creat “d’expansionisme català”. La fórmula seria “deixar d’enraonar de Països Catalans” i, per contra, anar per feina amb interaccions concretes entre Catalunya, les Illes i el País Valencià com un “espai comunicacional comú”, “consum estratègic”, “turisme cultural i patrimonial”o lluites unides sindicals o feministes. En aquesta línia, ha defensat la idea de la recació d’una república catalana amb contingut social per adherir més capes socials fins ara alienes al sobiranisme.

Per la seva banda, Paluzie ha dibuixat un escenari gairebé condescent. Al capdavall, ha vingut a recordar als seus col·legues de taula la feina feta fins ara pel sobiranisme de Catalunya. Paluzie ha subratllat que el creixement independentista a Catalunya ha descafeïnat la voluntat de defensar la idea dels Països Catalans. En tot cas, la presidenta de l’ANC ha insistit en la seva via de “desobediència civil i institucional” com va passar el Primer d’Octubre perquè el “diàleg no és realista”. Paluzie ha remarcat que són les úniques vies per la independència perquè l’Estat ni ens reconeix com a subjecte polític.
Informa:ELMON.CAT (21-8-2019)