“Dades de la substitució demogràfica i cultural-lingüística a Balears ”
Les Balears van superar el passat 1 de gener els 1,2 milions d’habitants, una xifra que suposa que en els últims 60 anys la població s’ha triplicat. Un fenomen que ha capgirat la societat illenca com cap altre i que sobretot afecta negativament a l’ús social del català.

( MIQUEL PAYERAS )
La població de les Balears ha superat els 1,2 milions d’habitants el primer de gener de 2020, la qual cosa suposa un increment del 1,06 % respecte a la formalment establerta a les Illes el primer dia de gener de 2019, segons les dades fetes públiques aquesta setmana per l’Institut Nacional d’Estadística.

Substitució demográfica i lingüística. En els últims seixanta anys l’evolució demogràfica baleàrica mostra un procés clar de substitució demogràfica. El cos social tradicional ha estat alterat per la immigració de forma substancial. Una mirada superficial a l’evolució poblacional dona el to del brutal increment demogràfic que les Illes han experimentant aquestes últimes dècades. En seixanta anys gairebé s’ha triplicat el nombre de persones amb residència oficial. El 1960 estaven inscrites com a residents a l’arxipèlag 443.327 persones. El 1970 eren 558.281. El 1981, 685.088. El 1991, 745.944. El 2001, 878.627. El 2011, 1.088.514. I ara, aquest 2020, 1.210.750.

Una ullada als increments per dècades i en percentatge ajuda a mostrar la magnitud de l’evolució a l’alça. D’ençà el 2011 la població ha crescut un 11,2%. Però és que en els últims vint anys s’ha increment en un 37,8%. I en les darreres tres dècades l’augment ha estat del 42,7%. En quaranta anys, del 76,7%. En cinquanta, del 116,8%. I en seixanta, del 197,9%.

Per triplicar la seva població les Illes necessitaren 130 anys entre 1850 i 1980. A partir d’aleshores ho han fet amb menys de la meitat d’aquest temps. La immensa major part de l’increment demogràfic es deu a l’efecte migratori. Els immigrats expliquen en més del 90% el gran augment poblacional de les Balears. El fenomen migratori a les Illes ha tingut un impacte sobre la societat com no l’ha tingut cap altre fenomen –guerres, emigració… – durant l’època contemporània, per no anar més enfora.

El percentatge de residents que no han nascut a les Illes mostra la realitat de la substitució demogràfica. Vint anys enrere els nadius de l’arxipèlag representaven gairebé dos terços de la població oficialment resident. Avui amb prou feines arriben al 54%. Una part important de la població immigrada és estrangera: supera el 23% del total, mentre que fa dues dècades era una mica menys de la meitat d’aquesta xifra, un 11%. La resta són immigrats de les altres comunitats de l’estat espanyol.

Aquest procés de creixement demogràfic ha suposat i suposa reptes de tot tipus i és, sense cap dubte, el fenomen social més important de la història baleàrica durant l’època contemporània, si més no. Tot i amb això la classe política fuig d’analitzar en públic el fenomen, més enllà d’expressar idees molt superficials. De fet, no es considera que existeixi un problema al respecte. El Parlament balear, per exemple, no ha tingut mai temps per dedicar al fenomen –amb totes les implicacions que suposa – ni una sola sessió monogràfica. Pitjor encara: és que mai se’n parla, a la Cambra. “Tenen por de parlar-ne”, confessava en certa ocasió aquest setmanari el doctor Pere Salvà, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears i el més gran expert en demografia que hi ha a les Illes.

La pressió demogràfica afecta el món educatiu, la sanitat… En realitat afecta tots els àmbits de la societat illenca. I sobretot ha provocat el canvi de la fesomia cultural i lingüística. A tal efecte caldria afegir, sobre les dades ja esmentades, el fet que una part prou important dels nascuts a les Illes són de pares immigrats, amb el resultat que si bé a l’escola aprenen el català no l’úsen socialment mai. D’aquí la preocupació de les entitats catalanistes com la Plataforma per la Llengua i l’Obra Cultural Balear davant del fenomen de l’arraconament progressiu de l’ús social del català a Balears. Les dues organitzacions s’ha manifestat en diverses ocasions de forma crítica, durant els últims mesos, pel que consideren manca d’implicació de les administracions publiques en la normalització del català que, al seu entendre, ha de passar per la recuperació del seu ús social.

On la situació del català és pitjor és a Eivissa. La Plataforma per la Llengua denunciava a principis de desembre que el jovent de l’illa «usa molt poc el català com a llengua habitual». Per això la Plataforma han recaptat diners per organitzar « tallers, xerrades i seminaris virtuals per al jovent eivissenc i el seu entorn (professors, entrenadors o monitors de lleure)» amb l’objectiu d’impulsar l’ús social del català. Segons l’entitat, amb aquest seguit d’activitats que es desenvoluparan a Eivissa s’intentarà conscienciar de la necessitat de revertir la situació alarmant de la llengua: «el 78,5 % dels joves d’Eivissa, com també de Formentera, parla habitualment només en castellà». Segons les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears del 2014, revisada el 2018,«només el 2,9% dels joves d’Eivissa i Formentera parla habitualment en català, i només un 12,9 % parla català i castellà». En general, a les Balears poc més d’una tercera part de la població usa el català com a primera llengua de relació social.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-12-2020)