LES CINC CLAUS DEL RETORN DE MAS

( ORIOL MMARCH  )
Artur Mas va triar l’√ļltima planta del Palau Robert per situar-hi la seva oficina com a expresident de la Generalitat. La va decorar amb fotografies familiars i, tamb√©, records d’una traject√≤ria pol√≠tica llarga i marcada per la consulta del 9-N. Per all√† hi han anat desfilant discretament els principals dirigents pol√≠tics del pa√≠s -sobretot els de l’espai postconvergent- i tamb√© representants del m√≥n econ√≤mic i civil. “Segueix sent la persona m√©s ben informada del pa√≠s”, diagnostica un responsables que va compartir Govern amb ell. Ara ha tornat a primera fila i¬†ni tan sols descarta tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat, per b√© que no en t√© “ganes”. Almenys per ara.

En aquests termes s’ha expressat en una entrevista amb M√≤nica Terribas¬†al programa¬†El Mat√≠ de Catalunya R√†dio¬†nom√©s dos dies despr√©s d’una¬†reuni√≥ a Waterloo amb Carles Puigdemont. Amb el seu successor, a qui ell va situar a Palau, va tractar el futur de Junts per Catalunya (JxCat), la situaci√≥ a l’Eurocambra -amb Puigdemont, Toni Com√≠n i Oriol Junqueras vetats tot i ser elegits el 26-M- i l’horitz√≥ de la sent√®ncia al Tribunal Suprem. Aquestes s√≥n les cinc claus d’un retorn que es va covar en les dues √ļltimes campanyes electorals i que t√© una data fonamental:¬†23 de febrer del 2020. √Čs el dia que acaba la inhabilitaci√≥ pel 9-N fixada pel Tribunal Suprem.

1. El futur de JxCat

Segons Mas, JxCat s’ha de convertir en un partit pol√≠tic despr√©s d’un proc√©s que “no pot anar m√©s enll√† de la tardor”. Aquest partit ha d’estructurar totes les √†nimes que han anat sorgint de l’antiga Converg√®ncia: el PDECat, els grups parlamentaris obtinguts sota les sigles de Junts per Catalunya en tot aquest cicle electoral -Parlament, Congr√©s dels Diputats, Eurocambra i municipis- i la¬†Crida Nacional per la Rep√ļblica, ara hibernada. Per ara, nom√©s existeix un acord: que el nou partit¬†operi sota les sigles de JxCat, que √©s la marca electoral des del mes de desembre del 2017.

Mas aposta perqu√® JxCat sigui un partit despr√©s d’un proc√©s intern que no s’allargui m√©s enll√† de la tardor i sost√© que Puigdemont l’ha de liderar

M√©s enll√† d’aix√≤, per√≤, Puigdemont i Mas no han arribat a cap acord sobre estructura i lideratges. Es dona per fet que hi haur√† un “espai de reflexi√≥” durant el mes de juliol, per√≤ encara no s’ha pactat el format ni qui ser√† el protagonista. L’expresident, aix√≤ s√≠, ja ha dit que ell nom√©s est√† centrat en “ajudar” a reorganitzar l’espai, per√≤ que no espera tenir cap responsabilitat org√†nica concreta. Durant divuit anys, de forma ininterrompuda, va estar al capdavant de Converg√®ncia, primer, i del PDECat, despr√©s.

2. La relació amb Puigdemont

A qui li correspondr√† presidir el nou partit √©s a Puigdemont, que al llarg dels propers dies far√† arribar una proposta d’estructura a Mas i a David Bonveh√≠, president del PDECat, que es van reunir ahir. La relaci√≥ entre els dos expresidents, segons les fonts consultades, √©s “propera” i “sincera”, tot i que no tenen la mateixa manera de procedir ni d’actuar. Mas va ser un dels art√≠fexs de la fundaci√≥ de JxCat en una reuni√≥ a Brussel¬∑les el novembre del 2017 en la qual es va decidir que el PDECat tindria una representaci√≥ exigua a les llistes al Parlament, gest mal rebut en sectors del partit.

En algunes reunions celebrades a l’exili, en concret una a Berl√≠n l’abril del 2018, mentre la just√≠cia alemanya debatia sobre l’extradici√≥ de Puigdemont, els criteris no van ser sempre coincidents. Damunt la taula hi va haver les discrep√†ncies entre el partit i el grup parlamentari pels recursos econ√≤mics derivats dels resultats del 21-D, una q√ľesti√≥ que encara es recorda entre despatxos. Malgrat que tenen discrep√†ncies estrat√®giques de fons -especialment sobre el di√†leg amb Madrid i els ritmes de la independ√®ncia-, tots dos s’han conjurat per refundar amb √®xit JxCat despr√©s del frac√†s del 2016, quan les pugnes entre sectors van inutilitzar d’entrada la voluntat renovadora del PDECat.

3. Candidatura a la Generalitat

Quan va fer el¬†“pas al costat”, el gener de 2016, la intenci√≥ era la de posar en marxa una plataforma sobre la qual es refundaria Converg√®ncia, per√≤ finalment el projecte no va reeixir. El judici de l’1-O li va retornar el protagonisme perdut al cap d’un any, per√≤ la inhabilitaci√≥ el va descartar com a candidat a la Generalitat. En un moment es va arribar a especular amb aquesta possibilitat, especialment quan Puigdemont¬†va assenyalar davant la direcci√≥ del PDECat que no tenia intenci√≥ de presentar-se. L’aplicaci√≥ del 155 i l’exili, despr√©s del refer√®ndum, van alterar els plans que tenia el l√≠der de JxCat.

La inhabilitaci√≥ de Mas pel 9-N caduca el 23 de febrer del 2019, de manera que es podria presentar als comicis si fossin despr√©s d’aquesta data

La inhabilitaci√≥ de Mas pel 9-N caduca el 23 de febrer del 2019, de manera que es podria presentar als comicis si fossin despr√©s d’aquesta data. En l’entrevista a Catalunya R√†dio ha assenyalat que no ho descartava, per√≤ tamb√© ha precisat que no en tenia “ganes” i que, en circumst√†ncies “normals”, no hauria de ser cap de cartell. Ara b√©: no t√© un “no rotund” quan se li pregunta per la q√ľesti√≥. Est√† centrat en la negociaci√≥ del futur de JxCat i ha tingut protagonisme en les dues √ļltimes campanyes, de manera que mant√© l’ascend√®ncia interna dins l’espai postconvergent.

4. El futur del procés

Amb el president Quim Torra intentant refer la unitat estrat√®gica perduda la tardor del 2017, s√≥n moltes les propostes que hi ha damunt la taula per materialitzar en el moment que arribi la sent√®ncia del Suprem contra els l√≠ders independentistes. Hi ha qui aposta per un nou refer√®ndum unilateral, hi ha qui aposta per¬†proclamar la Rep√ļblica -aquest cop amb tots els efectes- i tamb√© hi ha qui defensa la convocat√≤ria d’eleccions anticipades. Aquesta opci√≥ ha estat descartada per Mas, que considera que cridar la ciutadania a les urnes posaria “en risc” la majoria independentista de 70 diputats.

Es tracta d’una majoria que no √©s operativa, perqu√®¬†els quatre diputats de la CUP s√≥n a l’oposici√≥. “No √©s impossible trobar un cam√≠ com√ļ”, ha diagnosticat Mas. Segons l’expresident, hi ha tres q√ľestions que s’han de plantejar: considerar la reacci√≥ de l’Estat, tenir en compte la reacci√≥ de la UE i radiografiar les forces reals per convertir “una cosa leg√≠tima en legal”. De moment, ha apuntat, no ha quedat “acreditada” una majoria social “clara” a favor de la independ√®ncia, i ha reflexionat que en algun moment va c√≥rrer massa quan era president arran de les “pressions”. “Segurament hauria corregut menys si hagu√©s tingut el comandament necessari”, ha apuntat.

5. L’escenari a Madrid

Qu√® fer amb la investidura de Pedro S√°nchez? √Čs una de les preguntes que sobrevolen l’independentisme, i JxCat est√† inclinada per votar-hi en contra a difer√®ncia d’ERC,¬†que ja madura l’abstenci√≥. La posici√≥ de Mas √©s m√©s propera a la dels republicans que no pas a la del grup parlamentari que comanda Laura Borr√†s a Madrid: “Prefereixo alg√ļ que no cali foc a casa meva encara que no aporti la soluci√≥”. Es referia a S√°nchez en contraposici√≥ al PP i a Ciutadans, partidaris d’una aplicaci√≥ immediata del 155.

“Prefereixo alg√ļ que no cali foc a casa meva encara que no aporti la soluci√≥”, assegura sobre la investidura de Pedro S√°nchez

De fet, Mas ja era partidari de tramitar els pressupostos de S√°nchez, finalment tombats despr√©s que fracass√©s un √ļltim intent negociador a les portes de la votaci√≥ al Congr√©s. Encara no hi ha data per la investidura del l√≠der del PSOE, per√≤ el debat a JxCat reproduir√† els conceptes -i sectors- de les √ļltimes grans discussions: una l√≠nia m√©s dura, enquadrada amb Puigdemont, i una altra m√©s possibilista, representada pels m√©s pragm√†tics del PDECat. I Mas, ara que ha tornat a primera fila, s’ha fixar com a prioritat posar-los a tots d’acord per fer de JxCat un partit estable. 

informa:NACIODIGITAL.CAT (22-6-2019)

233 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: