LES DEFENSES DELS PRESOS CREUEN QUE EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS UNIFICARÀ TOTES LES DEMANDES

( QUICO SALLÉS )

Les defenses dels presos polítics s’ensumen que el Tribunal Europeu de Drets Humans unificarà les seves demandes per vulneració de drets. Així ho entenen a la vista que la instància judicial europea ha comunicat que encetava els tràmits el mateix dia –20 de desembre– i en català, tot i que es van registrar en dates diferents. De fet, tant el líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, com els membres de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull han rebut el comunicat d’Estrasburg conforme donava número de tramitació a les seves demandes contra Espanya.

De fet, els lletrats defensors dels presos polítics condemnats per Manuel Marchena, ja preveien aquesta situació quan van crear l’anomenada comissió europea. És a dir, els advocats més dos lletrats especialitzats en la cort Europea, que van unificar criteris i bastir els esborranys de cada recurs en base les resolucions personals que sentenciava el Tribunal Constitucional. D’aquí que els juristes afinessin bé l’estratègia amb un repartiment per a cada recurs de les vulneracions que poden considerar més específiques en cada cas concret.

El punt clau, després del primer comunicat, serà l’admissió a tràmit de les demandes, que pot donar més tranquil·litat als lletrats, en el benentès que si el TEDH accepta analitzar els casos és un “bon punt de partida”. En aquest marc, interpreten com una “bona notícia” que hagin fet el comunicat el mateix dia pels quatre presos polítics, els quatre primers que van poder presentar la demanda. També afegeixen en el seu interès, el fet que a cada sentència del Tribunal Constitucional espanyol es mantingui el vot particular de José Antonio Xiol Ríos i Maria Luisa Balaguer Callejón.

La decisió dels dos magistrats de mantenir-se en el seus tretze en la vulneració del dret a la legalitat sancionadora ( art. 25.1 CE), en relació amb els drets a la llibertat personal (art. 17.1 CE), a la llibertat ideològica (art. 16 CE), i de reunió (art. 21 CE), per haver-se imposat penes desproporcionades, anima les defenses. Pràcticament, en totes les resolucions del Constitucional sobre els presos polítics, el darrer és de Carme Forcadell, s’inclou la vulneració de la proporcionalitat de les penes. Especialment, aquesta vulneració l’emfatitzen amb Forcadell, en entendre que no es va ponderar prou bé el “superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència” que requereix el càrrec de presidenta del Parlament.

Les resolucions coincidien argumentalment en una matriu exposada pels dos magistrats díscols. En concret, que era “possible formular un judici diferent sobre la proporcionalitat de les penes imposades per la comissió del delicte de sedició més d’acord amb una interpretació oberta de el principi de legalitat, en sintonia amb la que està present en l’àmbit de la cultura jurídica comuna dels països de la Unió Europea, que troba la seva articulació òptima en la preservació de l’Estat de Dret”. Precisament, en aquest punt, cau el que els advocats entenen com la clau de volta que podria arrodonir la causa europea: l’efecte dissuasiu o descoratjador en l’exercici de representació política.

Conegut també doctrinalment com a Chilling effect, consisteix en “l’efecte paralitzador” de l’exercici dels drets fonamentals de la resta de la ciutadania espanyola. La doctrina i la jurisprudència del TEDH deixa clar que “s’ha de tenir present que cal afavorir el desenvolupament d’una societat democràtica” a través de la interpretació extensiva dels drets fonamentals.De fet, la cort europea ha deixat pal·lès que la llibertat d’expressió i/o vinculada al dret de reunió, les excepcions han de ser interpretades restrictivament, per protegir l’individu de la ingerència arbitrària dels poders públics. Un argument prou exposat pels primers recursos plantejats per la seva coincidència.

Si a més, dels vots particulars coincidents, es té present que tots van ser condemnats en una mateixa sentència i amb el mateix fil argumental, els advocats raonen que Estrasburg dictaria la seva resolució de forma conjunta i unificada. De fet, els indults conjunts també en són una bona prova de cara la demarcació judicial europea. Un cas que no seria, ni de bon tros, una excepció com s’ha vist en altres processos molt menys mediàtics com el cas, del passat mes de març, de dues persones de Tirol que van ser condemnades per escriure una carta en un diari amb crítiques a un jutge. Estrasburg va condemnar Espanya per ingerència desproporcionada en la llibertat d’expressió. També en casos d’operacions policials contra ETA, el TDEH ha “unificat doctrina” tot i que a vegades, amb resolucions diferents.
Informa:ELMON.CAT (9-1-2022)

42 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: