LES DRECERES LEGALS I PERILLLOSES DEL BARÇA PER REDUIR LA MASSA SALARIAL

“Les dreceres legals del Barça per reduir la massa salarial”.
Acomiadar jugadors unilateralment és la maniobra més arriscada que valora el club per encaixar amb els límits de la Lliga.
( MARTÍ MOLINA )
BarcelonaA nivell legal, hi ha força similituds entre un futbolista i el treballador de qualsevol empresa. La gran diferència, evidentment, són les hores de dedicació i el salari. Però si es tracta de qüestions jurídiques, com pot ser un acomiadament, tots els camins porten a Roma. El Barça ho sap, però ja fa setmanes que està entre l’espasa i la paret, obligat a reduir sí o sí la seva massa salarial per ajustar-se als límits de la Lliga. A falta de poder convèncer jugadors per canviar d’equip o perquè es redueixin el sou, als despatxos busquen totes les dreceres legals per no enganxar-se els dits al final de l’estiu.

El fet de no ser una societat anònima esportiva (SAD), i per tant no poder fer ampliacions de capital, limita la capacitat del Barça d’aconseguir ingressos. Una opció, avalada per l’expresident Josep Maria Bartomeu, és el Barça Corporate –vendre a empreses privades actius del club–, però ara Joan Laporta vol evitar-la de totes totes. El focus, doncs, se situa al vestidor. Al tancament de la temporada passada la despesa salarial suposava el 110% dels ingressos, tal com va confirmar el mateix president.

“Sabíem que ens trobaríem un club en una situació difícil. Però no ens podíem imaginar que arribéssim a aquests extrems”, comenten fonts pròximes a Laporta, excusant-se perquè moltes de les operacions de futur, com per exemple la renovació de Messi, continuen encallades a l’espera de trobar un encaix a nivell econòmic. Sense anar més lluny, el president de la Lliga, Javier Tebas, ja va advertir que si el Barça no s’ajustava al límit salarial no podria inscriure per al curs vinent Leo Messi. Ell mateix confirmava a l’ARA que seria “inflexible” amb la normativa, tot i que donava un vot de confiança a la directiva, amb qui van mantenint converses de manera periòdica al llarg d’aquest estiu.
Operacions insuficients

El Barça paga bé, molt bé. Massa, tenint en compte el context actual. Per això les sortides són amb comptagotes i de moment tan sols han marxat futbolistes com Trincão o Todibo, que són dels que menys cobren. Per tant, solucionen mínimament el problema. A més, l’infortuni s’ha aliat amb el club. Dembélé s’ha lesionat a l’Eurocopa i no podrà marxar aquest estiu. Coutinho, en procés de recuperació, difícilment trobarà equip. I tres quartes parts del mateix per a Umtiti, que arrossega problemes al genoll, i que el club vol treure’s de sobre sí o sí.
El Barça medita fer amb Umtiti el mateix que va fer amb Matheus: acomiadar-lo

Una de les últimes vies explorades és també la més arriscada, la rescissió unilateral de contracte. Va succeir la setmana passada amb Matheus Fernandes, a qui el club va acomiadar al·legant baix rendiment i sense pagar-li els quatre anys que tenia signats. Tal com va avançar l’Ara, el jugador demandarà el Barça. I els experts en dret esportiu consultats coincideixen en dir que Matheus té el judici més que guanyat. Ara s’està cuinant un nou acomiadament, el d’Umtiti, en aquest cas perquè consideren que està lesionat i no pot competir al 100%. Si es produeix, el central francès també tindria la paella pel mànec. La raó: en qualsevol d’aquests dos casos “no es justifica una destitució unilateral sense pagar allò que el jugador té signat per contracte”, coincideixen a dir Toni Roca i Xavier Albert Canal.

Així doncs, què hi pot guanyar l’entitat? La resposta és en clau econòmica. Segons l’economista Albert Deulofeu, si l’empresa acomiada un treballador i aquest presenta una demanda –com passarà amb Matheus–, en els comptes d’aquell any ha de preveure aquesta possible indemnització com a despesa de personal si creu probable que la sentència sigui condemnatòria. Ara bé, “també pot registrar-ho com una provisió de riscos i despeses”. Per tant, inicialment deixaria de ser considerat salari en termes comptables. És una qüestió d’interpretació. “Es tracta d’un criteri comptable i no crec que l’auditor s’hi oposés, ja que el prioritari és reconèixer la despesa”, apunta. La solució, però, només és a curt termini. El judici arribaria ràpid i un cop hi hagués sentència condemnatòria –i sense opció o voluntat de presentar recurs– “caldria reconèixer la despesa per la seva naturalesa; és a dir, despesa de personal”. Per tant, a tot estirar es guanyaria un any. El temps just per salvar els comptes d’aquesta temporada.
La Lliga ho ha de validar

De totes maneres, una cosa és el balanç de comptes del Barça i l’altra el criteri que fa servir la Lliga per establir el límit salarial. En principi, un acomiadament com el de Matheus es considera despesa salarial si el jugador presenta una demanda. Per tant, no s’hauria guanyat res de res. Però hi ha una petita escletxa, “en funció del cas i del tipus d’acomiadament”, diuen fonts autoritzades de la patronal, que té un equip d’economistes que s’encarreguen de revisar situacions d’aquestes. En el cas concret de Matheus, la competició no ha volgut aclarir quina interpretació en faria. Però al club s’aferren a aquesta possibilitat per, almenys, haver pogut reduir prou la massa salarial abans que comenci la Lliga i poder inscriure tots els jugadors: Messi, que tindrà un contracte nou, i els fitxatges d’aquest estiu.
El club prepara el terreny per pagar menys diners en indemnitzacions als jugadors acomiadats

Salvat el cop a curt termini, als despatxos també s’ha pensat en el judici que vindrà d’aquí uns mesos, que és on el Barça es jugarà la quantitat final a pagar. I és per això que el club va farcir de raons esportives l’acomiadament de Matheus. Amb Umtiti, si es produeix, serà el mateix però amb paràmetres mèdics. “Tots els contractes tenen estipulat què cal pagar si hi ha rescissió unilateral per part del club. Un possible objectiu passa per aconseguir que el jutge doni parcialment la raó al Barça i consideri que el futbolista no està en condicions. Per tant, que la indemnització sigui menor”, apunta Xavier Albert Canal. L’altra opció, l’apunta Toni Roca, és esperar que el jugador tingui club “i que el Barça només hagi de pagar la diferència de salari, entre el que cobrava aquí i el que cobri allà on vagi”.

La situació és tan dramàtica i la nova junta viu tan al límit, que aquell club que havia superat els 1.000 milions d’ingressos està mirant fins a l’últim cèntim per quadrar els comptes. L’estiu a Aristides Maillol es farà molt llarg.
Informa:ARA.CAT (6-VII-2021)

98 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: