LES DUES NACIONS DEL PSC TAMBÉ NECESSITEN DIÀLEG

“Les dues nacions del PSC necessiten diàleg ”
El PSC va reconèixer Catalunya com a nació en el darrer congrés del partit, però refusar de fer igual a la taula de diàleg per no irritar el PSOE *** El Consell ja demana el FLA del 2020 a l’espera del finançament *** L’STEI considera insuficient la proposta de llei de Celáa

( PERE MARTÍ )
Mínims. Aquesta setmana, el president Carles Puigdemont va proposar que la taula de diàleg entre els governs català i espanyol reconegués Catalunya com a nació. És una proposta ben simple, de mínims: reconèixer una obvietat que comparteix la majoria de catalans, siguin independentistes o no. Davant la manca de propostes del PSOE, és una manera de començar a caminar, per saber si hi ha camí. El reconeixement de Catalunya com a nació ja va sortir en la primera reunió de la taula, com a proposta, però no es va debatre. Puigdemont ha decidit de fer-la pública com a prova del cotó, per veure si el PSOE està d’acord amb aquest tema tan elemental, i fer callar aquells que l’acusen d’estar en contra del diàleg. Puigdemont és escèptic sobre el resultat de la taula de diàleg, però hi aporta continguts per veure si té recorregut.

Curiosament, el primer a dir que no hi hauria cap problema ha estat el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, membre de la taula en nom, se suposava, del PSC. Però el seu partit ha trigat pocs minuts a desautoritzar-lo, per boca de la diputada Alícia Romero, que ha dit que el reconeixement de Catalunya com a nació era ‘perdre el temps en un afer que no preocupa ningú i que, a més, ja ho preveu l’estatut i també la constitució’. En el primer cas, l’estatut parla de Catalunya com a nació en el preàmbul, cosa que no té cap validesa jurídica. Precisament aquesta va ser una de les grans batalles durant la negociació del text, i tant el PSC com el PSOE van pressionar per evitar que estigués en l’articulat, perquè aleshores hauria tingut algun sentit. I dir que la constitució espanyola reconeix Catalunya com a nació perquè fa servir el terme ‘nacionalitats’ demostra problemes greus de comprensió lectora o grans dosis de cinisme. Per ser que no interessa ningú, déu n’hi do els esforços que ha fet el PSC per a evitar de reconèixer Catalunya com a nació, en el passat, amb la negociació de l’estatut, i en el present.

En el darrer congrés del partit, del passat desembre, la ponència política deia: ‘Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional és la nostra manera d’entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat.’ Durant el congrés, Miquel Iceta va haver d’introduir-hi canvis, va salvar el terme ‘nació’ però va haver d’afegir-hi que Espanya era una ‘nació de nacions’ en un estat plurinacional. Embolica que fa fort. Els canvis van arribar després de les queixes d’alguns delegats del PSC, però sobretot de dirigents estatals del PSOE, que veien perillar la unitat d’Espanya per posar en un paper una obvietat per a la majoria de catalans.

El rebuig del PSC a reconèixer Catalunya com a nació a la taula de diàleg ve de la por que el PSOE ho rebutgi, com li ha passat tantes vegades a la història. És una autocensura prèvia que Illa no ha tingut en compte perquè l’han agafat desprevingut enmig d’una entrevista a RAC-1 parlant del coronavirus, que el té força atrafegat. El PSC va obrint les portes als votants de Ciutadans i, encara que alguns independentistes esperin miracles, no farà cap gest que pugui irritar l’electorat espanyolista. Però la proposta no és menor. Si el govern del PSOE reconegués que Catalunya és una nació, li seria més difícil negar-li el dret d’autodeterminació que tenen totes les nacions. Per això ja rebutjarà d’entrada aquest reconeixement i acusarà Puigdemont de ser un ‘enemic’ del diàleg, com ha fet avui la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, que ha recuperat la terminologia prèvia al diàleg i ha dit que Catalunya tenia un ‘conflicte de convivència’. A l’última taula havien quedat que era un ‘conflicte polític’. Potser ha estat un lapsus.

Informa:VILAWEB.CAT (7-3-2020)

148 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: