LES ETERNES REBAIXES DE LA LLENGUA ALS COMERÇOS VALENCIANS

“Les eternes rebaixes de la llengua als comer√ßos valencians”.
Nom√©s el 6,3% dels r√®tols i el 2,4% dels cartells del xicotet comer√ß al Pa√≠s Valenci√† estan en catal√†. En les grans superf√≠cies els percentatges s√≥n del 0,8 i del 2,6% respectivament. L’√ļs oral tamb√© √©s residual, segons una tesi de Yaiza P√©rez Alonso que analitza per primera volta en profunditat la pres√®ncia i l’√ļs de l’idioma en l’√†mbit comercial valenci√†. La digl√≤ssia √©s ben arrelada en aquesta esfera de la vida.

( VIOLETA TANA )
Aquest divendres comencen oficialment les rebaixes al Pa√≠s Valenci√†. Per al comer√ß ser√† l’ocasi√≥ per llevar-se de sobre els estocs acumulats aquest hivern i deixar lloc per la campanya de primavera. Per als consumidors i consumidores, l’oportunitat d’empescar alguna ganga. A escala general, ser√† l’ocasi√≥ de comprovar fins a quin punt l’acusat repunt de la inflaci√≥ registrat en la segona part del 2021 es nota en el consum.

En tot cas, a partir d’avui els aparadors s’omplin de grans cartells amb la paraula “Rebaixes”. O, per ser m√©s exactes, “Rebajas”. Perqu√® al Pa√≠s Valenci√†, a pesar dels 40 anys d’autogovern i de les pol√≠tiques de promoci√≥ i normalitzaci√≥ de L’idioma, la llengua pr√≤pia √©s un exotisme en l’√†mbit del comer√ß. I ho √©s tant als aparadors com als taulells. I, tot i que mb difer√®ncies, ho √©s tant al xicotet comer√ß com a les grans superf√≠cies. La in√®rcia castellanitzadora, la digl√≤ssia -que provoca que els usuaris de l’idioma consideren com “no apte” el catal√† en els usos comercials- i la manca d’una pol√≠tica i d’una legislaci√≥ decidida en aquesta mat√®ria, expliquen aquest fenomen de minoritzaci√≥.

Les xifres s√≥n demolidores, tant si ens fixem en el registre oral com l’escrit. Aix√≠, nom√©s el 6,3% dels r√®tols i el 2,4% dels cartells a les tendes de proximitat estan en la llengua pr√≤pia. Els registres encara s√≥n m√©s baixos en el cas de les grans superf√≠cies: nom√©s el 0,8% dels r√®tols i el 2,6% de la cartelleria apareixen escrits en catal√†. De fet, √©s significatiu remarcar que tant en una tipologia de comer√ß com l’altra, l’angl√®s t√© m√©s pres√®ncia visual als aparadors que no la llengua aut√≤ctona.

Pel que fa al llenguatge oral, nom√©s en l’11,1% dels casos els treballadors i treballadores del xicotet comer√ß parlen en catal√† amb la clientela des del principi. La xifra √©s molt pitjor en el cas dels centres comercials. Nom√©s l’1,6% de les persones que atenen la clientela usen habitualment la llengua pr√≤pia. Els mercats municipals s√≥n els √†mbits on, a hores d’ara, millor resisteix el valenci√†. Fet i fet, evidencia que al Pa√≠s Valenci√†, en l’√†mbit comercial, assistim a un proc√©s de substituci√≥ ling√ľ√≠stica avan√ßat.

Aquestes xifres s’extrauen de la tesi ‘Pres√®ncia i √ļs del valenci√† en l’√†mbit comercial’, de la professora d’antropologia social de la Universitat de Val√®ncia, Yaiza P√©rez Alonso. Es tracta d’una tesi que aborda un camp poc explorat al Pa√≠s Valenci√†, com ho √©s la situaci√≥ de l’idioma en l’√†mbit comercial. De fet, cal remuntar-se a 1993 per trobar el darrer estudi fet sobre la q√ľesti√≥ per la Direcci√≥ General de Pol√≠tica Ling√ľ√≠stica. En el per√≠ode en qu√® Rafael Ninyoles estigu√© al capdavant d’aquest negociat es realitzaren quatre estudis sobre aquest camp, el primer del qual el 1986. Han passat, doncs, 28 anys des del darrer.

Les √ļniques dades significatives a aquest respecte s√≥n les generades a partir de l’enquesta d’√ļs i coneixement del valenci√† que, de forma peri√≤dica, realitza la Generalitat. En la dita enquesta hi ha una pregunta relativa a la tria d’idioma en l’activitat comercial. I el que aquesta recerca ens diu √©s que entre 1995 i 2015, el percentatge de persones que parlen sempre en valenci√† en les botigues tradicionals va disminuir en 18,7 punts. En canvi, el percentatge de persones que parla “sempre o generalment en castell√†” va incrementar-se en 17,2 punts.

La tend√®ncia ha estat molt similar en el cas de les grans superf√≠cies. El 1989, el 24,9% dels enquestats afirmaven que s’adre√ßaven a la persona que hi havia a l’altre costat del taulell en catal√†. El 2015 el percentatge era del 15%. Per

Saldos ling√ľ√≠stics
Fet i fet, s’evidencia que en els darrers 30 anys la situaci√≥ de la llengua en l’√†mbit comercial ha empitjorat de forma notable, a pesar que, en termes generals, la compet√®ncia ling√ľ√≠stica de la poblaci√≥ s’ha incrementat. “La llei 4/1983 de l’Ensenyament del valenci√† ha funcionat en la promoci√≥ del valenci√† i l’augment de la compet√®ncia ling√ľ√≠stica oral i escrita de la poblaci√≥ valenciana -explica Yaiza P√©rez en la seua tesi-, per√≤ malauradament no ha tingut el mateix ress√≤ en l’√†mbit comercial, on no sols no hi ha hagut un augment o manteniment del valenci√† com a √ļs vehicular, sin√≥ que progressivament ha anat produint-se una substituci√≥ ling√ľ√≠stica del valenci√† pel castell√†”.

La tesi realitzada per P√©rez Alonso t√© la particularitat que compta, entre m√©s, amb una investigaci√≥ de camp. P√©rez Alonso i l’equip d’Eixam, la seua consultoria, van visitar un total de 1.865 establiments comercials en els quals van poder anotar i sistematitzar les actituds ling√ľ√≠stiques tant de compradors com de depenents. Durant dos mesos i mig, en jornades de nou hores, van fer un seguiment exhaustiu d’establiments comercials d’Elx, Alacant, Alcoi, Gandia, Val√®ncia i Castell√≥.

Alcoi va ser el lloc on els clients catalanoparlants vam obtenir una resposta més satisfactòria: el 54,1% del personal de les botigues responien en català quan el client iniciava la conversa en aquesta llengua. Al darrere queda Castelló, amb un 45% i Gandia, amb un 21%. Molt per darrere figuren Alacant (10,3%), València (7,4%) i Elx (4,3%). En termes globals, només en un de cada cinc casos, els treballadors o treballadores van adaptar-se a la llengua dels catalanoparlants.

Adaptacions que són pèrdues

En tot cas, la tesi evidencia la tend√®ncia digl√≤ssica en aquest camp. Aix√≤ √©s: molts valencianoparlants fan un canvi ling√ľ√≠stic quan s’adrecen a un comer√ß si senten que la llengua emprada pel personal √©s el castell√†. En concret, d’acord amb l’enquesta realitzada per a la tesi, un 69% de catalanoparlants es dirigeixen als venedors en castell√† si aquesta √©s la llengua usada per aquest. √Čs el qu√® en termes de socioling√ľ√≠stica s’anomena ‘adaptaci√≥ ling√ľ√≠stica’, i que, de forma habitual funciona en detriment de la llengua minoritzada -el catal√†- i a favor de la llengua majorit√†ria -el castell√†-, per√≤ rarament a l’inrev√©s.

Fet i fet, es tracta d’una circumst√†ncia que, a parer de P√©rez Alonso, “mostra una subordinaci√≥ d’una llengua sota l’altra amb una jerarquitzaci√≥ marcada no expl√≠citament per√≤ s√≠ impl√≠citament”. Per a molts catalanoparlants, el que √©s natural en adre√ßar-se al o la dependenta √©s comunicar-se en castell√†. L’adaptaci√≥ ling√ľ√≠stica es produeix a causa de la concepci√≥ social generalitzada que qui ha de canviar la llengua √©s aquell que domina ambdues lleng√ľes.

“No hi ha una prohibici√≥ o restricci√≥ f√†ctica de no emprar el valenci√† a l’√†mbit comercial, per√≤ la llengua de la retolaci√≥, la llengua dels productes, la llengua parlada pel personal i, fins i tot, la llengua de la publicitat, evidencia que l’espai comercial √©s un espai castellanitzat, on el valenci√† ocupa una posici√≥ subordinada”, explica aquesta antrop√≤loga. I remata: “L’√†mbit comercial exemplifica una dimensi√≥ de la situaci√≥ de disgl√≤ssia que vivim al Pa√≠s Valenci√†”.

En terra de ning√ļ
A prop√≤sit de com s’ha arribat a aquesta situaci√≥, l’autora de la tesi no s’est√† de destacar la manca de valentia pol√≠tica a l’hora de legislar en aquesta mat√®ria. L’Estatut d’Autonomia estableix en l’article 6, punt 5 estableix que s’atorga “protecci√≥ i respecte especials a la recuperaci√≥ del valenci√†”. Amb tot, per√≤, la realitat √©s que en el camp comercial res no s’ha legislat. La LUEV va ser fonamental per la difusi√≥ i normalitzaci√≥ de l’idioma a les aules, per√≤ va fer fugina pel que respecta al camp econ√≤mic i comercial. Aquesta llei incorpora de forma abstracta la promoci√≥ de la llengua a tots els √†mbits de la vida per garantir la conviv√®ncia social, el dret a emprar la llengua en l’√†mbit p√ļblic i privat i el dret a expressar-se en valenci√† en reunions de tota mena. El problema √©s, tanmateix, que “aquests drets no duen deures correlatius associats, per la qual cosa queden simplement enunciats i reconeguts per√≤ no garantits”.

“La inactivitat i el laisser faire de l’Administraci√≥ en l’√†mbit comercial, en una situaci√≥ de partida digl√≤ssica i on hi ha un conflicte ling√ľ√≠stic actiu, ha privilegiat l’√ļs del castell√† i la castellanitzaci√≥ del sector -adverteix P√©rez Alonso-. Aquesta castellanitzaci√≥ d’una pr√†ctica quotidiana no sols suposa la subordinaci√≥ del valenci√† envers el castell√†, sin√≥ un pas enrere cap a la normalitzaci√≥ i un pas endavant cap al proc√©s de substituci√≥ ling√ľ√≠stica”.

De fet, a l’Estat espanyol, hi ha altres territoris amb llengua pr√≤pia que s√≠ han avan√ßat legislativament en aquest camp. Catalunya √©s l’exemple m√©s notable, ja que la q√ľesti√≥ est√† regulada a trav√©s de la Llei 22/2010 del codi de consum de Catalunya. Aquesta llei disposa d’un cap√≠tol √≠ntegrament destinat als drets ling√ľ√≠stics dels consumidors i consumidores. A m√©s, en aquest territori, des de 2001 funciona Ofercat, un servei d’estudis locals sobre la pres√®ncia i √ļs del catal√† en l’entramat comercial.

Aix√≠ doncs, i amb l’objectiu d’acabar amb l’an√®mia ling√ľ√≠stica del sector comercial valenci√†, P√©rez Alonso aposta per elaborar una llei espec√≠fica per al foment del valenci√† en l’√†mbit comercial; crear un servei p√ļblic d’estudis de la realitat socioling√ľ√≠stica en aquesta esfera; o l’elaboraci√≥ d’una guia amb estrat√®gies de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica. “Diagnosticar, dissenyar pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques i avaluar els resultats d’aquestes √©s l’itinerari a seguir per aconseguir una llengua normalitzada, de ple dret i amb l’estatus sociocultural que li correspon”, conclou P√©rez Alonso. I afegeix: “Encara estem a temps d’actuar, perqu√® a la societat valenciana i en l’√†mbit comercial, s’escolta m√©s el valenci√† del que es veu escrit. Aix√≥ vol dir que la llengua t√© major vitalitat ling√ľ√≠stica oral del que pot semblar des de fora i aix√≤ √©s una gran oportunitat per a intervindre i promocionar la llengua”.
Informa:ELTEMPS.CAT (9-1-2022)

137 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: